Quina pel·lícula més divertitda que s'ha marcat el per mi desconegut director Jon Favreau. Sí, divertida és la paraula exacta doncs tant la realització com el guió estan enfocats cap a aquest aspecte gens menyspreable. També és cert que una pel·lícula que comença amb els acords del clàssic d'AC/DC "Back in black" em predisposa positivament. En tot cas, com que no conec el personatge original dels còmics (gairebé no n'he llegit res) no puc dir si ha estat una bona adaptació o no. I francament, m'és igual.
El cas és que les més de dues hores que hom està assegut al cinema les passa d'allò més entretingut amb un guió que mai decau, que sap mantenir el ritme i fins i tot introduir gags còmics sense trencar el to de la història. Potser aquest equilibri entre prendre's seriosament el personatge i voler-lo fer versemblant però sense dramatitzar en excés és el millor encert de la pel·lícula, i el que li permet d'implicar l'espectador sense en el joc de l'aventura. Com que no l'he vista en versió original no podria assegurar-ho però em sembla que el repartiment està molt bé, sobre tot Robert Downey Jr. (qui ho hagués dit) i no tant Gwyneth Paltrow (mai m'ha entusiasmat aquesta xica). Una última cosa, quedeu-vos a veure els crèdits fins el final... vull dir més enllà del clàssic que tanca el film, evidentment, "Iron Man" de Black Sabbath.
Si te ha gustado esta, John Favreau hizo antes una modesta versión espacial de Jumanji que era bastante maja y tirando a artesanal con los efectos especiales. Peli a rescatar: Zathura. Al margen de eso tiene dos apariciones memorables como secundario. Una en el capítulo de Los Soprano en el que Chris Moltisanti se toma en serio su futuro como gionista (puchiata!) y otra como mejor amigo de Vince Vaughn en Separados. A rescatar también. Salut!
No esperava menys d'un cinèfag com tu! "Separados" sí l'he vista (a rescatar???), no sabia que també fos actor... Per cert, sembla que els guionistes també van treballar a "Hijos de los hombres". Salut!
Quina pel·lícula més divertitda que s'ha marcat el per mi desconegut director Jon Favreau. Sí, divertida és la paraula exacta doncs tant la realització com el guió estan enfocats cap a aquest aspecte gens menyspreable. També és cert que una pel·lícula que comença amb els acords del clàssic d'AC/DC "Back in black" em predisposa positivament. En tot cas, com que no conec el personatge original dels còmics (gairebé no n'he llegit res) no puc dir si ha estat una bona adaptació o no. I francament, m'és igual. 
Salut,
Al margen de eso tiene dos apariciones memorables como secundario. Una en el capítulo de Los Soprano en el que Chris Moltisanti se toma en serio su futuro como gionista (puchiata!) y otra como mejor amigo de Vince Vaughn en Separados. A rescatar también.
Salut!
Salut!