vicent |
dijous, 1 de maig de 2008 | 22:35h
D'un discurs que no havia escoltat:
"En van crear una imatge negativa, ensenyant-nos a odiar Catalunya. No volíem que ens digueren res sobre Catalunya i no ens agradava que ens digueren catalans. I perquè hem odiat Catalunya i els catalans ens hem acabat odiant nosaltres mateixos sense adonar-nos-en. No pots odiar les arrels d'un arbre i no odiar l'arbre mateix. No pots odiar el teu origen sense odiar-te tu mateix. No pots odiar Catalunya sense odiar el que és València de veritat. Mostreu-me una d'aquestes persones a les quals els han rentat el cervell i veure-ho com a poc que aprofundeix acaba odiant-se ell mateix. No pots tenir una actitud positiva cap a València odiant Catalunya. Això ho saben els espanyols i també saben que quan l'opinió dels valencians és positiva cap a Catalunya és València qui es transforma..."
(La base d'aquesta versió correspon a un discurs de Malcolm X i parla sobre Àfrica i els afro-americans. El discurs va ser pronunciat a Detroit el 14 de febrer de 1965. Es tracta de l'anomenat "The Last Message" i el podeu escoltar en àudio ací)
Com els israelians abans de l'holocaust semblaven un poble respectable i ara semblen l'ombra del fantasma del que van arribar a ser, un poble ressentit amb poder sota el jou de la seva venjança reindicativa.
El malson és que els catalans del Principat haurien de plegar i donar-se compter que el que més ens beneficia a les dues parts és el respecte al País Valencià que ja fa temps que té la majòria d'edat per triar que vòl ser de major i no necessiten tuteles tard-colonialistes a socaire i a l'ombra de l'excusa tard-absolutista, despota i dictatorial espanyola per treuren profit d'altres interesos creats contraposats diferents convergents o coincidents i cojunturals.
Au, ja pots seguir dient bajanades i fent el que feu tan bé els blavers: escampar la mentida i l'odi als catalans, sense adonar-vos-en que odiar els catalans és odiar-vos a vosaltres mateixos. A major glòria dels vostres admirats (aquests sí) espanyols.
Tot el contrari que els territoris llatí-americans on van esdevindre colònies espanyoles administrades per l'Estat Espanyol i van tindre que fer les seves respectives declaracions d'independència proclamant els seus autogoverns propis.
Mentre el Principat de Catalunya viu en la necessitat de superar una herència política recent, que prové d'un govern republicà d'ERC exiliat on encara queda un remanent que fa que siga un Vietnam del Nord en el que respecte a un pes politic més pronunciat, però tanmateix sota control de l'Estat espanyol.
I així successivament els catalans tenen encara més arrels occitanes passades i andalussines actuals com els valencians catalanes.
Sempre n'hi ha arrels i troncs morts i noves llavors segons l'evolució Darwiniana.
Si enregistrarem en un llibre el repartiment dels nouvinguts andalussos o qualsevol altre poble inmigrant a Catalunya i les cases que ocupaven i per quí havien estat ocupades abans, podriem arribar a la conclusió erronea que Catalunya és d'orige andalussa.
O, vist d'una altra manera, com l'Alcúdia i Carlet; o com Alzira i Carcaixent; o com Oliva i la Font; o com Gata i Teulada; o com Alcoi i Cocentaina; o com Bétera i...
P.S: per cert, don Vicente, què hi ha d'allò que vam acordarar vosté i jo i que encara em deu?
No sé si recordàs aquell article que vas fer sobre una universitat americana on estudien tot per pelegrí que siga....i cercaven aquella peça clau que desfermava la indepèndencia del Principat i.....ja veus quina era la "peça". I venies a dir que que els que ho saben molt bé són els serveis d'intel·ligència a Madrid (Manglano & Co)....però que a Barcelona feien els despistat i xiulaven.....amb les mans a la butxaca. Això sí amb la collonada de la llengua com a coartada!
PS: jo comence a creure que qui creu vertaderament en la viabilitat de la nostra independència són els populars valencians...molt més que els independentistes, sobiranistes, federalistes, autonomistes, etc. Per això incideixen tant en el tema en contra. Perquè és autènticament viable econòmicament. Eixa és la paüra escènica que tenen.
Com a tu, no em fa el pes del gir campsista QUE ÉS MÉS FALS QUE UN BITLLET DE 25 €.
És la Cambra de comerç qui ha esperonat i el "frame" en què s'emmarca. Però res més. L'hi ve bé de cara al congrés de VLC i res més, potser "ideat" per l'entorn "pensant a l'ombra" dels V.F.h, JM. F., E. M., D. M., etc.
PS2: la referència a l'article la tinc en un post que es deia " Vicent Partal fa vint anys" on va desar algun comentari un home major que era el Rutxet, un sr. magnífic de molta bonhomia que no ha tornat jamai més; com si fóra l'últim llegat que ens hi desava parlant del seu amor a València a vore si recuperàvem l'empenta.
La foto d'en Malcom X és esveradora amb el fusell en mà.
I no caldria clavar els catalans o al Principat de Catalunya pel mig.
Doncs prou tenen al Principat de Catalunya amb els seus problemes i versemblants al País Valencià.
I és que diuen que quan el mal esdevé d'Almansa ...
O Fernando Alonso acompanyat pel golfista Severiano Ballesteros al Circuït de Catalunya com a botí espanyolista del propassat Premi d'Espanya de F1.
Gairé bé res en comparació.
Va estar beneïda donat-li la benvinguda i batetjada per Jordi Pujol parlant amb el seu fill en directe i en castellà.
I avui conmemora el 2 de Maig com a dia de l'independència de l'elit del despotisme ilustrat nodrits dels valors de la revolució jacobina francesa, que va desembocar en un govern napeoleonic a Madrid afavorit per Godoy i és fa ressó alhora de les opinions del President del PP a Catalunya que el compara a CiU, respecte a un soport semblant en nombre de vots a les darreres eleccions generals a Catalunya.
I els desenvolupament democratic va significar l'augment d'aquesta primacia mediàtica espanyola a Catalunya com a justificació del manteniment de la unitat de Espanya, obsesió clau de la monarquia parlamentària actual.
La peça que més mal fa, ha estat l'utilitzada per Josep Blesa i companyia que ha esdevingut com el boomerang més potent que han descubert els serveis d'intel.ligència espanyolistes.
El mateix que havera passat si els francesos i els occitans haveren volgut prioritzar la francesa u occitana sobre la catalana al Principat.
Per això els honoraira més fer als ajuntaments que tenen el recolçament d'una majòria independentista declarar i cridar a l'independència pacífica de forma unilateral.
Com el seu dia ho va fer l'Ajuntament de Mostoles front al govern il.lustrat de José Bonaparte.
Que molt probablement resonava d'una anterior separacio ibero-celta.
La 'realitat' occitana (sud-est de la frança actual) i la de la catalunya vella era una de sola com a mínim desde els temps de Gala-Placidia, en el naixement de l'imperi goth al segle V.
Es a partir de la mort de Carlemagne que la cosa s'embolica. :)
Segons el professor universitari alcoià de Dret, Jordi Banyó als territoris occitans i ibers predominaba el dret romà de propietat privada i la cultura de la Massía o del Mas.
Mentre a les poblacions celtes el sistema era feudal la propietat de les terres comunal i per tant pertanyien al poble i eren administrades pel feude a través d'un senyoriu.
Com Aragó ha estat qualificat com a territori celtiber, és a dir amb barretxa de poblacions d'interior celtes i poblacions ibers, podria haver tingut poblacions amb els dos regims juridiccionals.
Els territoris ibers han estat sota domini romà i cartaginés, godo-cristià, arab com ara espanyol i les lleis castellanes després de la degoració dels Furs per Felip V d'Anjou.
Encara que els reis gods-cristians crec que provenien d'un orige juridic celtic.
Desafortunadament, a semblança de l'estrat ibero-heleno-frigi, que va ser gairebé esborrat per els romans, l'influencia jueva, tot i estar cabtal, ha estat sistemèticament esborrada per els règims arab-cristians.
Cal recuperar-la el màxim possible, es clau en el naixement i conformació de Catalunya, per exemple sense ella el naixement de la cavalleria a Europa queda reduida a una mera revifada gótica, que si bé no es poc, li falta la component mítica essencial en la cultura de l'epoca, i la que dona la veritable dimensió del que va ser en la cultura dels segles VIII-XIII.
I es que la ciutat de Valencia va ser fundada per el mític Romo, i que el seu nom original era Roma, i que quan els romans van venir aquí van mudar-li el nom a Valencia, que vol dir el mateix que Roma.
Crònica Universal del Principat de Catalhunya. Jeroni Pujades.
Llibre I, cap XXXIV.