Sento per ràdio la formidable notícia que s'ha descobert una mena nova d'estrella, i me'n meravello. [...]De la notícia –sí, sóc d'aquells que això de la cosa còsmica els fa volar la imaginació–, però sobretot de la manera de relatar-la: es veu que la troballa ha estat una estrella de la mateixa mena que el Sol però que ha esgotat tot el combustible nuclear del nucli. Sic.
I aleshores em pregunto si en un nucli hi pot haver altre combustible que combustible nuclear. I em quedo amb el dubte de si el que he sentit és fruit d'una mala redacció o si em sorprèn perquè els meus coneixements d'astrofísica són inexistents. Però, suposant que això de nuclear del nucli no fos una simple redundància, la gràcia del redactor hauria estat fer-ho notar a l'oient desconeixedor de la matèria.
O sigui que, t'ho miris per on t'ho miris, l'estrella pot enlluernar, però la redacció de la notícia era opaca. I per què es dóna tan poca importància al que es diu o s'escriu?
I aleshores em pregunto si en un nucli hi pot haver altre combustible que combustible nuclear. I em quedo amb el dubte de si el que he sentit és fruit d'una mala redacció o si em sorprèn perquè els meus coneixements d'astrofísica són inexistents. Però, suposant que això de nuclear del nucli no fos una simple redundància, la gràcia del redactor hauria estat fer-ho notar a l'oient desconeixedor de la matèria.
O sigui que, t'ho miris per on t'ho miris, l'estrella pot enlluernar, però la redacció de la notícia era opaca. I per què es dóna tan poca importància al que es diu o s'escriu?
