Diari setmanal digital, on hi deso articles meus de tant en tant. Son tots interesants, els articles dels col.laboradors.
Els meus els hi pogueu trobar:
http://www.disemdi.com/?s=Julian+Juan+Lacasa
Cadena d'emisores locals catalana, amb programació bilingüe (català i castellà). Té entre les seves estrelles actuals a l'Alfons Arús i els seus programes "Arucitys" i "Força Barça".
La més prestigiosa revista cinematogràfica francesa, que va influir molt en el cinema europeu i mundial, i d'on van sortir prestigiosos cineastes com en François Truffaut, que va començar aquí fent crítiques de pel.lícules. "Cahiers..." també té una edició en espanyol:
http://www.caimanediciones.es/
La ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, amb una programació de qualitat i amb vàries emisores, siguin de música clàssica, informació, cultura i d'altres coses.
Bloc en dues llengües, català i anglès, on l'autora ens parla sobre tot, al seu estil personal i intransferible... diguem-ne, com tothom que hi som en aquests blocs de VilaWeb.
La productora d'Andreu Buenafuente, que produeix tota mena de programes de televisió, des de la mítica sèrie "Plats bruts" fins el mateix programa de l'Andreu, sigui qual sigui el canal on hi treballa.
Un dels millors humoristes gràfics de l'Estat espanyol, el veterà Antonio Fraguas De Pablo "Forges" i els seus personatges sempre amb ulleres, com ell mateix.
El nostre estimat i simpàtic showman, actualment triomfador a Antena 3 TV amb el seu peculiar estil, en la seva pàgina web. També té una altra, www.buenafuente.tv , dedicada al seu programa televisiu actual.
El setmanari satíric francès per excel.lència, que a l'Estat espanyol va tenir un equival.lent, que va durar poc de temps, dit "EL COCODRILO". Independent de tal manera que no duu mai publicitat en les seves vuit pàgines setmanals, en l'impressió format vànova de llit de matrimoni.
Diari electrònic francès dedicat als seus compatriotes residents a l'estranger (www.lepetitjournal.com). Però inclou moltes edicions locals, algunes d'elles a l'Estat espanyol, i una d'elles dedicada exclusivament a Barcelona, l'accès del qual us deixo aquí.
Curiòs i interesant programa de ràdio cinèfil, amb gairebé vint anys en antena a la Cadena SER, i que va fer famòs un peculiar crític de cinema: Teófilo el Necrófilo, nebot d'Hannibal el Caníbal.
La dibuixant iraniana autora del còmic original de "Persèpolis" i d'altres obres igualment interesants, una visió diferent de la societat del seu país a travers dels seus ulls femenins.
Mortadel.lo i Filemó, els agents de la TIA, l'inútil Professor Bacteri, el Super Vicenç, l'Ofèlia, la Irma... tots aquests personatges immortalitzats per Francesc Ibáñez, que també tenen la seva definició al Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mortadel%C2%B7lo_i_Filem%C3%B3
Pàgina web dedicada a un dels més grans catalans universals, el genial músic Pau Casals, que fins i tot va emocionar Kennedy a la Casa Blanca interpretant amb el violoncel "El Cant dels Ocells"
En memòria d'aquesta magnífica revista de còmics francesa, apareguda el 1954 i desapareguda el 1989. Aquesta pàgina web fa el record dels seus millors moments.
De les més importants cadenes de ràdio europees, destaca amb veu pròpia la famosa cadena francesa, amb seu a París. La nostra Catalunya Ràdio és semblant a Radio France, amb vàrios canals de ràdio: un generalista i d'altres temàtics.
Una simpàtica pàgina web amb una cosa tant de la nostra terra i tant d'entranyable: les auques. I amb tot això que ajudi a difondre la nostra cultura arreu del món.
Acudits diaris del diari "PÚBLICO" d'en Bernardo Vergara. I "PISO PARA CUATRO", divertit còmic sobre la difícil convivència a una casa compartida. Jo mateix comparteixo piso, així que m'identifico amb la pobreta Doris, la protagonista, que té que compartir el pis per l'augment de l'hipoteca.
Pàgina web d'una distrubuidora de DVDs, amb la novetat que son molts d'ells clàssics del cinema que inclou cadascú el doblatge en català que es va fer, en el seu moment, per a la seva emissió a Televisió de Catalunya.
2/5/2008 INICIATIVA DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Madrid aplaudeix la Colometa
• 'La plaça del Diamant' aterra al castís barri de Lavapiés en català
Versió original Sílvia Bel es prepara al camerino abans de sortir a escena, dimecres. Foto: SAMUEL ARANDA
OLGA PEREDA MADRID
Els sentiments superen qualsevol barrera. Inclosa la de l'idioma. La plaça del Diamant va aterrar dimecres en versió original (amb subtítols en castellà) al castís barri de Lavapiés de la mà del Centro Dramático Nacional. La sala del Teatre Valle-Inclán no estava ni de bon tros plena. Mal dia per a la cultura. Per si algú no ho sap, els madrilenys fugen en estampida de l'urbs al més mínim indici de pont. No obstant, els assistents van aplaudir i van victorejar amb tantes ganes que semblava que el teatre estava a vessar. Entre el públic hi havia molt català emigrat a la capital. Però també molt madrileny obert de ment. Que n'hi ha. I molts. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una de les novel.les més conegudes de la narrativa catalana. L'obra s'ubica al barri de Gràcia i explica la vida de Natàlia, la Colometa, una dona que només desitja tenir una família i ser feliç. No obstant, la guerra civil i el feixisme li parteix la vida en dos. La història no és tan coneguda a Madrid. Per això, té molt mèrit la iniciativa del Teatre Nacional de Catalunya, que brinda als madrilenys la possibilitat d'emocionar-se amb uns diàlegs en català. Això sí, durant cinc úniques funcions, ja que aquesta obra s'acomiada de Madrid demà passat.
Dona forta i rebel Josep Maria Benet i Jornet és el responsable de l'adaptació teatral, mentre que la direcció va a càrrec de Toni Casares. Sílvia Bel és la Colometa, una dona més forta, més rebel i més sensible que la que va protagonitzar, en el seu dia, Sílvia Munt. De fet, la protagonista de l'obra teatral es va emportar gran part dels aplaudiments i els enèrgics crits de "¡guapa, guapa!". El públic es va emocionar amb els crits, les penes, la innocència i la manera de lluitar per la vida de la Colometa. El sentiment és sentiment amb independència de l'idioma en el qual es parli. Així ho va sentir Ana María Olivares, una estudiant de català que va acudir al Teatre Valle-Inclán amb diverses companyes de classe. Totes elles, residents a Madrid, estan aprenent català per diversos motius. Des dels professionals fins als personals. Veure La plaça del Diamant en versió original és una divertida manera de fer els deures. "Si aprenc català podré treballar en més autonomies", va assegurar Olivares, acabada de llicenciar en Comunicació Audiovisual. "Tinc molts amics catalans i vull entendre'ls quan parlen en el seu idioma", va afegir Rosa. Al finalitzar l'obra, que dura tres hores i mitja, una altra de les estudiants va afirmar orgullosa que no havia mirat gaire els subtítols, col.locats a dalt de l'escenari. "La història és preciosa i s'entén molt bé", va destacar. Entre el públic també hi havia cares molt conegudes, com el dels actors José María Pou (Barcelona, un mapa), Pepe Viyuela (Mortadel.lo i Filemó. Missió: Salvar la Terra) i Xabier Elorriaga (Tesi).
Vaig anar a la funció de Dijous, i va ser magnífica. Igualment que Dimecres, hi havia catalans i madrilenys, però tothom va ser educat, no vaig sentir cap comentari groller o irònic. Un exemple de gent oberta la que va anar cap al Teatro Valle Inclán.
Felicito als responsables de l'obra, que va ser emotiva i excel.lent. Va tenir cinc minuts d'aplaudiments.
La foto d'amunt la vaig fer jo, en acabar l'obra. I els vídeos adjunts també. No vaig treure res de l'obra perquè és prohibit.
Jo tampoc no m'ho creia, però mira, almenys n'hi ha alguns de Madrid que ens respecten. A veure si no tenen tant de por i ens deixen veure més.^ Però em va agradar els seus aplaudiments d'aquests dies.
2/5/2008 
INICIATIVA DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Però em va agradar els seus aplaudiments d'aquests dies.