Catalunya viu aquests dies una situació complexa i de gran tensió a causa de l’emergència de la sequera. I els darrers dies s’està ficant, injustament, el dit a l’ull d’ERC pel seu posicionament al respecte.
Personalment considero que precisament ERC ha actuat amb responsabilitat, entenent que calia acceptar mesures excepcionals, però sense renunciar a advertir dels problemes que la pròpia mesura genera o pot generar.
(Continua)
ERC està “en” i “amb” el Govern acceptant la mesura d’emergència, però això també exigeix una gestió responsable de les relacions humanes i territorials.
L’abstenció al Congrés i la presència de dirigents territorials d’ERC a la manifestació convocada a l'Ebre són maneres d’expressar amb fets que en el futur no volem que es repeteixin determinades situacions i, sobretot, manifestem la preocupació per temes que són claus per al futur i que han de quedar ben resolts: qui paga l’obra? com vetllar per no deixar cap porta oberta per a futurs transvasaments? Uns han fet un sí crític, ERC s’ha abstingut.
A Catalunya hem de potenciar molt més la cultura de coalició: es prenen mesures que tothom assumeix, però això no exigeix renunciar a la crítica constructiva, a l’aportació enriquidora. En aquest país tenim un problema de cultura política. Potser portem massa anys acostumats a lideratges únics i hem oblidat que la pluralitat enriqueix i fa més saludables els debats. Per alguna cosa som en una democràcia.
ERC ha optat per ser coherents amb el compromís per al desenvolupament sostenible, però també pel compromís amb Catalunya i amb el seu govern.
