jaumeciurana |
diumenge, 4 de maig de 2008 | 20:22h
Defenso el Barça, Laporta i Rijkaard. Sé que dir això aquests dies no deu ser compartir l'opinió majoritariàriament publicada i, probablement tampoc la reacció de molts socis i seguidors de l'equip. Però defenso el Barça - això no té gaire discussió - però també Laporta i Rijkaard. És més, crec que Rijkaard ha de continuar d'entrenador i, evidentment, Laporta de President fins al final del seu mandat. Tot allò positiu que un i l'altre han aportat al club i a l'equip, em sembla fora de dubte. Un altre dia potser m'entretindré a detallar-ho però així, d'entrada, he de dir que m'ha agradat com tots dos han liderat - amb estils molt i molt diferents - les seves respectives funcions. Potser el lideratge de Laporta, més agressiu, més vehement, està ara recollint la revenja d'aquells que s'han considerats damnificats. I ara està passant la penitència dels pecats que se li han atribuït. Però estic segur que si Laporta decideix que Rijkaard continuï, més tard o més d'hora - espero que ben aviat - tornaran els èxits a can Barça.
Però no pas d’aquests dos personatges, en Laporta ha catalanitzat i retornat l’identitat a un club que ja era “més que un club” malgrat que els seus antics dirigents ho volguessin impedir, per altra banda prefereixo, de molt, el respecte, la serietat i l’equilibri d’en Rijkaard que no la parafernàlia d’altres que o “van al teatre” o sempre estan fent circ. El Barça que alguns desitgem és molt més proper al d’en Laporta, en Rijkaard, al que du publicitat de la UNICEF o fa donacions a l’Institut Lluís Vives que no pas al que només marca gols, però a qualsevol preu.El preu mai ha de ser “deixar de ser”, el Barça no pot ser un club anònim ni anodí, no pot ser un club igual que els altres que només mesura la rendibilitat amb l’èxit immediat i prou, ha de continuar sent allò que tothom entén que és, “més que un club”, i si s’han de fer canvis, probablement, els més lògics han de ser els dels empleats (els dels jugadors) que no han suat la samarreta i cercar-ne d’altres que entenguin que se’ls contracta per fer bona feina amb dedicació i interès, ben igual que a qualsevol altra feina.
Estic molt d'acord amb el que exposes. A més, si procurem agafar uns quants elements "professionals" en això del futbol crec que aquests acompanyen sobradament la teva opinió. El futbol és un esport marcadament "injust". Guanya aquell que fa més gols... però no pas aquell que és millor, ni el que té més ocasions... Això val per les dues semifinals (ep, semifinals!) que ha jugat el Barça. Admeto que per la lliga (és allò de la regularitat) això ja coixeja una mica més. Però tot i així, si mirem els partits del primer, hi proveu d'aplicar-hi el mateix argument, veureu que si la "sort" (que s'ha de buscar, ja ho sé), no hi hagués aparegut, ara les coses serien força diferents. Pel que fa a la directiva, la seva feina és crear una estructura econòmica i professional que aporti solidesa econòmica al club i imatge. Tot, a més, per poder obtenir els millors jugadors del món. I a fe que això s'ha aconseguit força-molt. Ara bé, és evident que hi ha aspectes millorables i alguns canvis urgents. I no voldria acabar sense dir que jo també confio en en Rijkaard i en una directiva que té molt clar allò del més que un club (i en podria posar molts exemples). Espero que raó els ajudi a tenir el cap clar, i no facin cas dels caps calents que surten de diferents mitjans de comunicació (amb interessos d'allò més inconfessables) Doncs això. Bona nit!
Tenim el mal costum els equips laltins de canviar d'entrenador com qui canvia de calcetins. Sols cal veure la trajectòria erràtica del meu equip, el València. Els entrnadors i llurs equips, en els equips "saxons" duren dècades. això els possibilita de crear un tot des de la pedrera fins als priemrs equips. Ací s'havem avesats a tirar de la xequera i quan no del talonari dels pagarès. Tot pensant el el merxandising, les gires, etc i guanys atípics. Oblidant que darrere dels colors hi ha, sovint, tota una societat o part -o un fragment- d'ella.
Manta vegades els negocis del dirigents queden barrejats amb els dels jugdors. Que és el cas d'en Soler i els "expulsats" . Entenc que a can Barça vulgueu que continuen els quadres. Peronalment també ho desitjava amb Koeman, que simplemnt ja estat una victima. El perill, moltes vegades, es troba en d'altres despatxos. Laporta, Rijkaard, Txiki, etc. al meu entendre hi han de continuar.
Un altre punt perillós: Canal 9, ara demana caps. El 33, CatRadio, també i en tots dos casos són tan co-culpables, per falta de professionalitat, com els mateixos dirigents. Uns perquè tufen a populars i els altres perquè la direcitiva barcelonista té idees pròpies no gaire properes amb el Baix Llobregat.
Com deien els clàssics de la Renaixença a València:
D'acord. Tornaran a fer-nos disfrutar i a veure'ls guanyar.
Jordi |
diumenge, 4 de maig de 2008 | 20:42h
La normalitat i l'estabilitat són necessàries. Un entrenador com en Rijkaard, preparat, educat, culte, estable,intel.ligent, i coneixedor com gairebe ningú de la mentalitat dels ben pagats jugadors, si vol continuar, ha de fer-ho. Millor que ell no en trobarem. I en Laporta, el millor president des de l'etapa Montal, ha d'acabar el mandat.
Però no pas d’aquests dos personatges, en Laporta ha catalanitzat i retornat l’identitat a un club que ja era “més que un club” malgrat que els seus antics dirigents ho volguessin impedir, per altra banda prefereixo, de molt, el respecte, la serietat i l’equilibri d’en Rijkaard que no la parafernàlia d’altres que o “van al teatre” o sempre estan fent circ. El Barça que alguns desitgem és molt més proper al d’en Laporta, en Rijkaard, al que du publicitat de la UNICEF o fa donacions a l’Institut Lluís Vives que no pas al que només marca gols, però a qualsevol preu. El preu mai ha de ser “deixar de ser”, el Barça no pot ser un club anònim ni anodí, no pot ser un club igual que els altres que només mesura la rendibilitat amb l’èxit immediat i prou, ha de continuar sent allò que tothom entén que és, “més que un club”, i si s’han de fer canvis, probablement, els més lògics han de ser els dels empleats (els dels jugadors) que no han suat la samarreta i cercar-ne d’altres que entenguin que se’ls contracta per fer bona feina amb dedicació i interès, ben igual que a qualsevol altra feina.
Pel que fa a la directiva, la seva feina és crear una estructura econòmica i professional que aporti solidesa econòmica al club i imatge. Tot, a més, per poder obtenir els millors jugadors del món. I a fe que això s'ha aconseguit força-molt.
Ara bé, és evident que hi ha aspectes millorables i alguns canvis urgents.
I no voldria acabar sense dir que jo també confio en en Rijkaard i en una directiva que té molt clar allò del més que un club (i en podria posar molts exemples).
Espero que raó els ajudi a tenir el cap clar, i no facin cas dels caps calents que surten de diferents mitjans de comunicació (amb interessos d'allò més inconfessables) Doncs això. Bona nit!
Manta vegades els negocis del dirigents queden barrejats amb els dels jugdors. Que és el cas d'en Soler i els "expulsats" . Entenc que a can Barça vulgueu que continuen els quadres. Peronalment també ho desitjava amb Koeman, que simplemnt ja estat una victima. El perill, moltes vegades, es troba en d'altres despatxos. Laporta, Rijkaard, Txiki, etc. al meu entendre hi han de continuar.
Un altre punt perillós: Canal 9, ara demana caps. El 33, CatRadio, també i en tots dos casos són tan co-culpables, per falta de professionalitat, com els mateixos dirigents. Uns perquè tufen a populars i els altres perquè la direcitiva barcelonista té idees pròpies no gaire properes amb el Baix Llobregat.
Com deien els clàssics de la Renaixença a València:
"Per lo fil traurem lo cabdell"
Cordialment.
Totalment d'acord.