Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d'estranyar que. malgrat la independència d'una part d'Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s'hagi normalitzat. La clau de l'explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d'implantació de l'anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra la llengua a l'escola, polítiques de repressió contra els moviments nacionalistes i, a més, a causa de la fam milers d'irlandesos van haver d'emigrar durant el segle XIX. Era, a més, la llengua dels pobres. Per fer-nos una idea de com de brutal ha estat la pressió dels anglesos, només cal fixar-se en la situació nord-irlandesa, la qual ha estat pràcitcament colonial fins al final del segle XX (quan comença el procés de pau). El miracle és que encara hi hagi gent disposada a aprendre i a parlar gaèlic (fins i tot a Irlanda del Nord). Per tot plegat us oferim el comentari d'un llibre recentment publicat a casa nostra i que ens dóna moltes pistes de "com les gasten" alguns dels estats considerats "bresols de la democràcia".
CALAMATI, Silvia
Hijas de Erin. Voces de mujeres de Irlanda del Norte (títol original: Figlia di Erin. Voci di donne dell’Irlanda del Nord. Roma:Edizioni Associate, 2001).
Barcelona: Icària Editorial, 2006
195 pàgines
Silvia Calamati és una periodista i escriptora italiana que s’ha especialitzada des de la dècada dels 80 en el conflicte nord-irlandès, sobre el qual ha publicat nombrosos articles i assajos. És també coautora del llibre Irlanda del Nord: Una Colonia in Europa(Roma: Edizioni Associate, 2005), ha tingut cura de la traducció del llibre Bobby Sands: un giorno della mia vita (Milà: Feltrinelli. 2002) i ha traduït Guerra e liberazione in Irlanda. La Chiesa del conflitto (Edizioni della Battaglia, 1998), escrit pel capellà nord-irlandès Joseph McVeigh.
En els seus escrits, Calamati denuncia que el Govern britànic ha exercitat en les dècades darreres un control tan gran de la població nacionalista irlandesa que, segurament, no podríem trobar un altre exemple semblant a tota l’Europa dita democràtica, ja que es va dotar a la policia i a l’exèrcit d’uns poders certament excepcionals, cosa la qual va denunciar repetidament Amnistia Internacional. Silvia Calamati deia el dia de la presentació a Barcelona que havia decidit escriure el llibre perquè “si no parlava del que havia vist era com si es produís un assassinat per segona vegada”. També va afirmar que en el llibre vol “donar veu a qui no en té, com el quadre de Münch, i fer entendre a l’opinió pública que no es tracta d’una guerra civil ni de religió, sinó el conflicte d’un govern que ha utilitzat mitjans legals i il·legals per combatre el terrorisme”.
En el llibre Figlia di Erin. Voci di donne dell’Irlanda del Nord trobarem tot un seguit d’entrevistes que l’autora féu a dones nord-irlandeses durant la dècada dels 90. Estructurat en dotze parts, s’hi aborden diversos aspectes del conflicte irlandès i recull experiències reals –amb noms i dates– de testimonis del patiment de dones (i també de nens), i, alhora, fa un repàs als drets humans que han estat transgredits a Irlanda del Nord per part d’un dels considerats bressols de la democràcia.
Ens explica, entre d’altres, l’experiència de Róisín McAliskey, embarassada de quatre mesos quan la feren presonera i que passà setze mesos de presó en condiciones increïbles (vint-i-tres hores tancada a la cel·la, la llum sempre encesa, dues vegades al dia era sotmesa a la humiliant pràctica del strip-search -el registre que inclou despullar per complet una persona-, va passar un temps en una presó masculina...) o la de Geraldone 0’Connor, que va rebre set dies de maltractaments de tota mena al centre de detenció de Castlereagh. Un cas apart és el capítol dedicat a la primera advocadessa irlandesa que va obrir un bufet legal a Irlanda del Nord, Rosemary Nelson, que va ser assassinada per un grup paramilitar britànic mitjançant una bomba adossada col·locada sota el seu cotxe. En aquest cas, per raons òbvies, es reprodueixen les seves paraules davant de la Comissió pels Drets Humans del Congrés dels Estats Unitats l’any 1998, on denunciava el paper de la RUC (Royal Ulster Constabulary).
Sens dubte, un llibre escruixidor que permet veure el conflicte nord-irlandès des d’un altre vessant ens uns moments com els actuals en què el camí cap a la pau sembla força consolidat i on totes les parts han de saber reconduir un passat que, encara, pesa com una llosa.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
