Això de posar a fer de consellers polítics
sense experiència ni coneixements en la matèria de què són responsables és una
temeritat, i una falta de respecte. Mireu com ara el cas d’Ernest Maragall. Intenta
privatitzar la gestió dels centres públics a la manera d’un conseller
ultraliberal, i els treballadors i treballadores de l’ensenyament li munten una
vaga. Fre i marxa arrere. Ara diu que vol suprimir el batxillerat nocturn, una
idea pròpia, com l’anterior, d’un conseller de dreta rància i dura. Els
afectats, treballadors i treballadores de l’ensenyament i estudiants, que en la
pràctica totalitat són persones de classe treballadora que busquen millorar la
seua formació, també han plantat cara al conseller Maragall. Tal com s’han
posat les coses, per decència política, Maragall hauria de dimitir. O el
president Montilla hauria de cessar-lo i bandejar els seus invents. Llevat, és
clar, que el que pretenga Montilla siga esquerdar el sistema públic d’ensenyament,
i per tant done ple suport a les escomeses de Maragall.
L'encapçalament és molt interessant, la resposta contundent, perquè l'han posat. La que hauria de seguir-li és, qui l'ha posat i per què? I per acabar-ho d'arrodonir, ens hauríem de preguntar tots plegats, per què donem per bo un sistema absolutament corromput de soca-arrel. I ja tornem a ser al moll de l'os de tots els nostres mals. No hi ha, i per tant no tenim, cap ni un mecanisme de control d'una casta política corrupta per necessitat. Democràcia no pot ser només el fet de votar quan toque, Democràcia és o hauria d'ésser essencialment, control de la ciutadania de llur pròpia vida política i això ni de lluny ho podem gaudir. No existeixen les dimissions al sud dels Pirineus, perquè fonamentalment els polítics només passen comptes davant dels qui els han triat, i aquests no són de cap manera els ciutadans.
Parlem d'una gran farsa, parlem de la democràcia espanyola, herència que ens deixà el Glorioso Movimiento, i en la verticalitat del qual, encara rondinem després de més d'un quart de segle. La ciutadania d'aquest país té pendent una qüestió essencial; Ha de saber i ho ha de comprendre, què és democràcia i en acabant, podrem començar a moure'ns. I mentre tot això arriba, no en cap d'altra, tot allò que honestament podrem fer els qui sentim la set de llibertat serà, denunciar-ho a tort i adret o si ho voleu més clar, denunciar la falsedat dels qui reclamant-se bé del liberalisme o bé de qualsevol lloc del vental social vulga participar d'aquesta untuosa olla podrida.
Doncs, segons s'explica a la notícia,
les nostres universitats “públiques” es troben a punt del
col·lapse econòmic per manca de pressupostos, doncs la
Consellería corresponent els hi deu 891 milions d'euros!!. Açò
ja és extremadament greu doncs, potser la punyalada
(premeditada) definitiva del Consell a les universitats públiques
en favor de les privades (què són a les que realment
afavoreix el Consell). Aquest deute està frenant de forma
dramàtica les inversions en les infrastructures i mitjans
necessaris que les nostres universitats públiques necessiten
per fer front a tots als contínus i grans canvis que estàn
patint (adequació al nou espai d'estudis superiors europeu,
e-learning, I+D+i, ...) mentres que el Consell segueix endavant amb
la seva VIU (universitat virtual privada) i les subvencions a les
universitats privades com la CEU que ja té seus fins i tot a
Carcaixent.
Molt també podríem dir de la (molt) mala gestió, no només econòmica sino també acadèmica, que estàn fent en l'educació secundaria.
Si Maragall deuría dimitir, Font de Mora deuría suïcidar-se!
Quan la vaga de febrer, jo hi era treballant al Principat, i vertaderament, llastimós tot el que es plantejava a l'esborrany de la llei. Com bé dius, es tractava d'una retallada i privatització de l'ensenyament. Passada aquella pensada, l'il·luminat de Maragall n'ha preparat una altra, igualment d'absurda.
No tinc resposta a la teua pregunta, però entenc que lluny del seu paper de conseller d'Ensenyament, aquest home es dedica a retallar i a dificultar les possibilitats de formació.
... que en Montilla continua sent president. Perquè el que importa és tenir el poder dins del partit i que els teus socis no tinguin prou penques per engegar-ho tot a rodar quan es fan barbaritats com aquestes.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Ja afirmava el PPSC que ja ens podíem oblidar del fet nacional, perquè es centrarien en la catalunya social. Tira-li figues.
L'encapçalament és molt interessant, la resposta contundent, perquè l'han posat. La que hauria de seguir-li és, qui l'ha posat i per què? I per acabar-ho d'arrodonir, ens hauríem de preguntar tots plegats, per què donem per bo un sistema absolutament corromput de soca-arrel. I ja tornem a ser al moll de l'os de tots els nostres mals. No hi ha, i per tant no tenim, cap ni un mecanisme de control d'una casta política corrupta per necessitat. Democràcia no pot ser només el fet de votar quan toque, Democràcia és o hauria d'ésser essencialment, control de la ciutadania de llur pròpia vida política i això ni de lluny ho podem gaudir. No existeixen les dimissions al sud dels Pirineus, perquè fonamentalment els polítics només passen comptes davant dels qui els han triat, i aquests no són de cap manera els ciutadans.
Parlem d'una gran farsa, parlem de la democràcia espanyola, herència que ens deixà el Glorioso Movimiento, i en la verticalitat del qual, encara rondinem després de més d'un quart de segle. La ciutadania d'aquest país té pendent una qüestió essencial; Ha de saber i ho ha de comprendre, què és democràcia i en acabant, podrem començar a moure'ns. I mentre tot això arriba, no en cap d'altra, tot allò que honestament podrem fer els qui sentim la set de llibertat serà, denunciar-ho a tort i adret o si ho voleu més clar, denunciar la falsedat dels qui reclamant-se bé del liberalisme o bé de qualsevol lloc del vental social vulga participar d'aquesta untuosa olla podrida.
Doncs, segons s'explica a la notícia,
les nostres universitats “públiques” es troben a punt del
col·lapse econòmic per manca de pressupostos, doncs la
Consellería corresponent els hi deu 891 milions d'euros!!. Açò
ja és extremadament greu doncs, potser la punyalada
(premeditada) definitiva del Consell a les universitats públiques
en favor de les privades (què són a les que realment
afavoreix el Consell). Aquest deute està frenant de forma
dramàtica les inversions en les infrastructures i mitjans
necessaris que les nostres universitats públiques necessiten
per fer front a tots als contínus i grans canvis que estàn
patint (adequació al nou espai d'estudis superiors europeu,
e-learning, I+D+i, ...) mentres que el Consell segueix endavant amb
la seva VIU (universitat virtual privada) i les subvencions a les
universitats privades com la CEU que ja té seus fins i tot a
Carcaixent.
Molt també podríem dir de la (molt) mala gestió, no només econòmica sino també acadèmica, que estàn fent en l'educació secundaria.
Si Maragall deuría dimitir, Font de Mora deuría suïcidar-se!
No tinc resposta a la teua pregunta, però entenc que lluny del seu paper de conseller d'Ensenyament, aquest home es dedica a retallar i a dificultar les possibilitats de formació.