Ja tenim nou govern, poques sorpreses. Havien dit que seria un govern amb només 12 ministeris i, en canvi, hi ha 21 ministeris. Alguns amb noms estranys i amb missions misterioses. A Calderoli, el polític de la Lega més fastigós, especialista en ofendre a tothom (és el que va dir que Itàlia havia guanyat el mundial perquè França s'havia venut la identitat amb un equip ple de negres, que diu culattoni en lloc d'homosexuals i bingo-bingo en lloc de negre) l'han fet ministre de la Simplificació (sic, ho jure). La cosa més preocupant, com m'ha fet notar una amiga, és que en tota aquesta creativitat ministerial s'han despistat i no han nomenat a ningú Ministre de la Salut.
O potser no ha segut una distracció?
PS: La de la foto a l'arxiu adjunt és la nova ministra de la igualtat d'oportunitats, si no fóra perquè no té cap gràcia seria per pixar-se de riure.
Marieta, poso aquest comentari perquè el darrer era el 13 i porta mala estrugança. I dimarts que vé és dimarts i 13. No. És broma. Permet-me aquesta llicència perquè, pel que expliques, cal una bona càrrega d'humor. Al menys pels que ens ho mirem, com els toros, des de la barrera, que vosaltres ja veig que no esteu per gaires bromes. I és fàcil d'entendre. I més si tenim present que "cuando veas las barbas del vecino pelar..." Salutacions.
Marieta, segueixo tots els teus apunts. Comparteixo la teva desesperació davant de la desfeta i desorientació dels polítics d’esquerra a Itàlia i també aquí. Lamento no poder suggerir cap altra solució llevat de la intransigència personal al feixisme ja no larvat sinó descarat que ens envaeix i denunciarlo com fas tu. Avanti!
Que la xica siga guapa i ensenye el cul...què vols que et diga? Ja saps que fa alguns anys que les guapes no són tontes necessariament. Açò de ser guapa i tonta, si mai ha estat veritat, que no crec, ara no ho és en absolut. Com no dones moltes més dades, el teu judici em sembla un prejudici. A mi m'agraden les llestes i, si són guapes, encara més.
a tu, Anònim, et pareix que haver quedat sisena en un concurs de Miss Itàlia i haver ensenyat cuixa durant sis anys a les teles de Berlusconi és un bon curriculum per ser ministre de la igualtat d'oportunitats, a mi, no. Jo no dic que siga tonta, dic que em pareix ofensiu que l'hagen nomenat ministre de la igualtat d'oportunitats i ho és, perquè la imatge i la idea de la dona que té aquesta tipa, i qui l'ha nomenada, és catastròfica, masclista i ofensiva. El meu judici no és sobre ella, és sobre qui l'ha nomenada i sobre el fet que l'hagen nomenada, i no crec que calguen moltes més dades. Sobre els prejudicis que dius, torna a llegir la segona frase del teu comentari.
Pel que he pogut percebre, pareix que l'han seleccionada en un càsting de pel·lícules porno. Bromes a banda, si una cosa deixa clara, aquesta foto, és el criteri de selecció
cada post que ens publiques (quan no són els teus viatges o les teues troballes) és un pas més de surrealisme. Vist des d'ací, quasi faria gràcia. En primera línia no deu fer ni p*** gràcia.
Va a dies, la veritat és que la cosa de la Ministra fa molta ràbia, molta, és una presa de pèl i una declaració de principis, la tipa s'ha fet famosa ensenyant cuixa a les teles de Berlusconi, ja és fort que la facen ministra, ministra de la igualtat d'oportunitats és massa. Crec que estem assistint a l'actuació d'un dels populismes més creatius del moment (quina sort). Quan va vindre Putin, Berlusconi va fer actuar per a ell un grup de revista molt famòs ací, una espècie de barreja de Fernando Esteso i Norma Duval...,al·lucinant, això era el que li volia ensenyar d'Itàlia. Són els seus referents culturals, no hi ha res a fer. El mal que han fet vint anys de televisions (i premsa) de Berlusconi és incalculable i dramàtic, són d'aquelles coses que es paguen cares. Sovint pense en la por i la tristesa de Pasolini, fa vint anys, pel l'efecte que estava fent i que faria la televisió i pense alguna coentor d'aquelles de "sort que no ho ha hagut de veure...". Aquests, quan senten la paraula cultura, en lloc de traure la pistola trauen el talonari, i fan el mateix efecte.
... que fer un govern amb només 12 ministres era impossible, i en l'antecedent govern Prodi n'hi havia 25 (també si més raonats) ... que el ministeri de la salut al final existeix, l'han junt amb aquell del treball i de les politiques socials (clar que fer-lo no tenìa cap sentit, i més aviat aquesta ministra és una industrial que també treballava per a les teles de berlusconi, com a periodista)
... que calderoli passava per als vagons dels trens esquitxant desinfectant on es sentaven els immigrats ... que bossi, ara ministre de les reformes federalistes, podrà crear el Veneto Estat tan promès, o almenys la comarca de "Padania"
... que a Roma esteu fatals, amb l'alcalde fatxa (Alemanno, l'ex-squadrista) i els joves també, sempre més (veus ocupaciò Area 19). I pensar que els partits faixistes son expressament vietats de la constituciò, i els membros mateixos es diuen aixì.. ... que, malgrat tot, Vicenza i la seva lluita (i els seus resultaqts polìtics) sòn l'esperança d'itàlia
l'esperança d'Itàlia siga no haver perdut també a Vicenza és prou depriment. I que el Ministeri de la Salut l'hagen juntat amb altres dos, també. De totes maneres, com deia Humprey Bogart, sempre ens quedarà Vicenza ;-)
Mentre hi ha vida hi ha esperança! Ara bé, el gran mèrit o demèrit de la democràcia és aquest, representa la voluntat d'aquells que estan disposats a acceptar el contracte social. Potser n'hi ha molts amb grans ideals però mentre no estiguin disposats a posar-los en comú, pel que fa a la democràcia no existeixen. Imagino que ha de ser trist el panorama, però com se sol dir millor riure que plorar. La intransigent, en un dia gris i plujós
Mentre hi ha vida hi ha esperança! Ara bé, el gran mèrit o demèrit de la democràcia és aquest, representa la voluntat d'aquells que estan disposats a acceptar el contracte social. Potser n'hi ha molts amb grans ideals però mentre no estiguin disposats a posar-los en comú, pel que fa a la democràcia no existeixen. Imagino que ha de ser trist el panorama, però com se sol dir millor riure que plorar. La intransigent, en un dia gris i plujós
... que l'hi necesitavem! A veure, si per "posar-los en comú" entens participar activament en la política institucional, no em trobes d'acord. Si entens votar, que siga o no "pel mal menor", tampoc. Si entens participar activament i de qualsevol forma a la vida col·lectiva, crec que qui tingui "grans ideals" ja ho fa. I existeix, també per la corropta democràcia. Potser el problema és que la gent no té ideals, vull dir personals, i es límita a delegar, a altres, qualsevol raonament o presa de posició. I si els raonaments falten també en el procés de delegació, llavors guanya gent com la Carfagna.
Una nota a la marieta. Vincenza sempre ha estat una ciutat governada de la dreta, i ara que en Veneto tots els alcaldes son de la Lega (sinò en Venezia, que sempre ha estat un càs particular) la de Vicenza és una revolució de veritat! El contrari de Roma, precisament. Aixó ens da esperança perqué ens permit de veure com un moviment social popular ha canviat radicalment la vida d'una ciutat conservadora i industrial, més aviat d'haver hagut un gran pés en la política nacional (recordem la penúltima caiguda de prodi). Doncs, almenys per a mi, és una gran esperança.
Tens raó. És una gran cosa que, com tu dius, un moviment social popular haja canviat la vida i la manera de votar d'una ciutat com Vicenza. El que passa és que vista la catàstrofe en la seua totalitat és només "un contentino", però et done tota la raó... per cert, ets català? alguerès? italià? pura curiositat...
S'ha de renovar aquest país, país que adoro i m'encanta,però té aquest forat , la politica i les seve "vechie" institucions ..
Saluti i reppublica
No. És broma. Permet-me aquesta llicència perquè, pel que expliques, cal una bona càrrega d'humor. Al menys pels que ens ho mirem, com els toros, des de la barrera, que vosaltres ja veig que no esteu per gaires bromes.
I és fàcil d'entendre.
I més si tenim present que "cuando veas las barbas del vecino pelar..."
Salutacions.
Ja saps que fa alguns anys que les guapes no són tontes necessariament. Açò de ser guapa i tonta, si mai ha estat veritat, que no crec, ara no ho és en absolut.
Com no dones moltes més dades, el teu judici em sembla un prejudici.
A mi m'agraden les llestes i, si són guapes, encara més.
Sobre els prejudicis que dius, torna a llegir la segona frase del teu comentari.
Bromes a banda, si una cosa deixa clara, aquesta foto, és el criteri de selecció
Va a dies, la veritat és que la cosa de la Ministra fa molta ràbia, molta, és una presa de pèl i una declaració de principis, la tipa s'ha fet famosa ensenyant cuixa a les teles de Berlusconi, ja és fort que la facen ministra, ministra de la igualtat d'oportunitats és massa.
Crec que estem assistint a l'actuació d'un dels populismes més creatius del moment (quina sort). Quan va vindre Putin, Berlusconi va fer actuar per a ell un grup de revista molt famòs ací, una espècie de barreja de Fernando Esteso i Norma Duval...,al·lucinant, això era el que li volia ensenyar d'Itàlia. Són els seus referents culturals, no hi ha res a fer. El mal que han fet vint anys de televisions (i premsa) de Berlusconi és incalculable i dramàtic, són d'aquelles coses que es paguen cares. Sovint pense en la por i la tristesa de Pasolini, fa vint anys, pel l'efecte que estava fent i que faria la televisió i pense alguna coentor d'aquelles de "sort que no ho ha hagut de veure...".
Aquests, quan senten la paraula cultura, en lloc de traure la pistola trauen el talonari, i fan el mateix efecte.
... que el ministeri de la salut al final existeix, l'han junt amb aquell del treball i de les politiques socials (clar que fer-lo no tenìa cap sentit, i més aviat aquesta ministra és una industrial que també treballava per a les teles de berlusconi, com a periodista)
... que calderoli passava per als vagons dels trens esquitxant desinfectant on es sentaven els immigrats
... que bossi, ara ministre de les reformes federalistes, podrà crear el Veneto Estat tan promès, o almenys la comarca de "Padania"
... que a Roma esteu fatals, amb l'alcalde fatxa (Alemanno, l'ex-squadrista) i els joves també, sempre més (veus ocupaciò Area 19). I pensar que els partits faixistes son expressament vietats de la constituciò, i els membros mateixos es diuen aixì..
... que, malgrat tot, Vicenza i la seva lluita (i els seus resultaqts polìtics) sòn l'esperança d'itàlia
De totes maneres, com deia Humprey Bogart, sempre ens quedarà Vicenza ;-)
Ara bé, el gran mèrit o demèrit de la democràcia és aquest, representa la voluntat d'aquells que estan disposats a acceptar el contracte social. Potser n'hi ha molts amb grans ideals però mentre no estiguin disposats a posar-los en comú, pel que fa a la democràcia no existeixen.
Imagino que ha de ser trist el panorama, però com se sol dir millor riure que plorar.
La intransigent, en un dia gris i plujós
Ara bé, el gran mèrit o demèrit de la democràcia és aquest, representa la voluntat d'aquells que estan disposats a acceptar el contracte social. Potser n'hi ha molts amb grans ideals però mentre no estiguin disposats a posar-los en comú, pel que fa a la democràcia no existeixen.
Imagino que ha de ser trist el panorama, però com se sol dir millor riure que plorar.
La intransigent, en un dia gris i plujós
A veure, si per "posar-los en comú" entens participar activament en la política institucional, no em trobes d'acord. Si entens votar, que siga o no "pel mal menor", tampoc.
Si entens participar activament i de qualsevol forma a la vida col·lectiva, crec que qui tingui "grans ideals" ja ho fa. I existeix, també per la corropta democràcia.
Potser el problema és que la gent no té ideals, vull dir personals, i es límita a delegar, a altres, qualsevol raonament o presa de posició.
I si els raonaments falten també en el procés de delegació, llavors guanya gent com la Carfagna.
Una nota a la marieta. Vincenza sempre ha estat una ciutat governada de la dreta, i ara que en Veneto tots els alcaldes son de la Lega (sinò en Venezia, que sempre ha estat un càs particular) la de Vicenza és una revolució de veritat!
El contrari de Roma, precisament.
Aixó ens da esperança perqué ens permit de veure com un moviment social popular ha canviat radicalment la vida d'una ciutat conservadora i industrial, més aviat d'haver hagut un gran pés en la política nacional (recordem la penúltima caiguda de prodi).
Doncs, almenys per a mi, és una gran esperança.
Tens raó. És una gran cosa que, com tu dius, un moviment social popular haja canviat la vida i la manera de votar d'una ciutat com Vicenza. El que passa és que vista la catàstrofe en la seua totalitat és només "un contentino", però et done tota la raó...
per cert, ets català? alguerès? italià? pura curiositat...