No sé si el futbol i la poesia d'Ausias March fan, com diuen avui en dia quan es refereixen a qüestions culinàries, un bon maridatge. En el poema número LXXXI del cicle anomenat "Llir entre cards" el poeta descriu un estat d'ànim, el seu estat d'ànim. Es sent malament, vol tirar la tovallola, ja que veu que allò que vol no ho pot aconseguir. No troba la sort.
O si voleu expressa els seus sentiments, com si estigues apunt de morir-se, però aquests sentiments els compara com si fos un navegant que està enmig del mar en una tempesta i no té cap lloc on refugiar-se. En definitiva parla d'un destí al que no pot escapolir, d'una frustació real i fatal.
Imagino que la mateixa frustació que ahir vàrem sentit molts barcelonistes en veure l'espectacle que van oferir a Madrid els jugadors del Barcelona.
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
