La pretesa «democràcia» espanyola fa aigües a per tot. El transfranquisme o «transició» és la tapadora que fa possible la pervivència —en especial en l'estament judicial— del franquisme militant personificat en bona part del funcionariat de la judicatura i sobretot en els jutges. La persecució sistemàtica dels càrrecs electes a Euscal Herria o l'actual notícia que dues-centes setanta mil sentències penals són pendents d'execució en són mostres suficients que al Regne d'Espanya no existeix la separació dels braços, prova fefaent que no hi ha democràcia.
Aquests dies a Catalunya s'ha produït un altre fet que confirma la greu mancança de justícia que patim els catalans i que afecta directament als nostres drets col·lectius i individuals. A desgrat d'haver-hi tantes sentències per aplicar que permeten la lliure circulació d'assassins i tota mena de criminals entre nosaltres, la «justícia» espanyola no s'ha privat pas de passar per alt la condemnació, arbitrària detenció i empresonament del jove egarenc Francesc Argemí [Franki]. Tant i fa l'alarma social que s'ha produït amb el seu empresonament. De res no han servit les demandes de llibertat i fins i tot d'indult per part de l'Ajuntament de Terrassa (que al seu moment era part acusadora).
La falsedat de les acusacions ha permès que aquest jove romangui ara tancat com si d'un criminal es tractés. La complicitat de la policia «autonòmica» un cop més ens fa maleir el dia que a un il·luminat —i als qui li feren cas— se li acudí que els catalans havíem de tenir la «nostra» policia. La «nostra» policia ha de servir per a perseguir ciutadans que expressen amb llibertat el seu pensament, per molt que divergeixi del que s'entén ara com a «políticament correcte»?
Amb tot, no és sols la policia de l'escaire i els seus espanyols comandaments que s'han cobert de merda amb aquesta detenció, penso que tota la classe política catalana és còmplice d'aquesta situació. Poc que he vist que el Parlament del Parc insti a l'executiu amontillat a alliberar el pres. Els diputats segueixen pensant-se immunes a la persecució espanyola? Què babaus, per més bé que s'hi posin, tard o d'hora els hi tocarà el torn —només cal que mirin més enllà del nas i s'arribin al País Basc...—; què esperen per demanar en Ple la llibertat d'en Franki? Com poden seguir posant el cul als escons i permetre que al segle XXI hi hagi catalans —i a casa nostra!— que siguin presos de consciència, és a dir, empresonats per motius ideològics?
Poc que el conec en Francesc Argemí. No se si és independentista o no. No sé si defensa un model de societat distint al meu o no. No sé si fins i tot un dia li abelliria de cremar una bandera catalana o no. El que sí sé és que la meua obligació de català és defensar-lo de la prepotència, de l'arbitrarietat i de l'espanyolisme que ens oprimeix. Encara que en Francesc Argemí ho sàpiga, o no, l'han empresonat perquè és català, perquè pensa, perquè vol el progrés de la nostra societat, a la seua encertada o errada manera, tant hi fa. Perquè la democràcia és això, que a l'hora d'expressar les pròpies conviccions o pensaments, ho pugui fer en Francesc Argemí i també ho pugui fer jo. Per aquesta raó dissabte 10 de maig, a les sis de la tarda aniré a la manifestació per la seua llibertat —que és la meua i és la de tots—, d'acord a la convocatòria general i aquesta que més m'abelleix i us poso davall:
CRIDA
PER ALLIBERAR FRANKI
Francesc
Argemí, conegut pels companys com Franki, jove de Terrassa
està empresonat per les forces d’ocupació espanyoles
acusat d’ultratge a la bandera espanyola.
Els republicans
catalans, la plataforma Sobirania i República, cridem a tots
els catalans, a totes les associacions cíviques, culturals,
esportives i recreatives, a mobilitzar-se per alliberar el jove
terrassenc. Cal continuar l’esperit de la manifestació a
Barcelona de l’1 de desembre en la convocatòria que Alerta
Solidària, l’organització antirepressiva de
l’Esquerra Independentista, ha fet per aquest dissabte, dia 10
de maig, a les 18:00 per sortir en manifestació des de la
plaça Universitat de Barcelona.
Cal desempallegar-nos
del domini espanyol. Per alliberar-nos i recuperar la sobirania, cal
la lluita al carrer i a les urnes, amb propostes independentistes i
republicanes, sense cap concessió als invasors. No es pot
deixar la política institucional en mans dels botiflers, cal
candidatures rupturistes i republicanes d’unitat popular.
Franki
lliure!
Unitat popular, ruptura i República
Catalana!
Plataforma
Sobirania i República
Barcelona,
7 de maig 2008
sobiraniairepublica@gmail.com


http://cucadellum.blogspot.com/