emigdi |
esportiu |
dissabte, 10 de maig de 2008 | 08:13h
Pep Guardiola serà el nou entrenador del Barça a partir del 30 de juny. Aquesta notícia em complau moltíssim per raons ben diverses. Primerament, per l'estima que vaig tenir-li quan era jugador blaugrana, com a integrant de l'inoblidable Dream Team que tantes tardes de joia ens va fer passar durant els primers anys de la dècada de 1990. Era el veritable símbol de la pedrera barcelonista, un xaval que s'havia creat a sí mateix i que va arribar al cim donat el seu talent. També, pel fet que és una persona íntegra i un futbolista culte. Com comentaven fa uns dies en una popular tertúlia radiofònica: un esportista que llegeix i s'instrueix. Òbviament, això no és garantia d'èxit esportiu, però crec fermament en els seus coneixements futbolístics per tirar endavant un equip el projecte del qual ha fet aigües durant els dos darrers anys. Cal reconèixer que aquestes darreres temporades hem tingut tot un cavaller a la banqueta blaugrana, la qual cosa es repetirà. A part de possibles errades tècniques (no crec que sigui l'hora de jutjar-les), Franz Rijkaard ha estat un exemple de responsabilitat i d'educació, i cal agrair-li els èxits aconseguits amb l'equip que han estat nombrosos. Ara ha arribat el moment de passar pàgina amb un entrenador de la casa que aconsegueix el somni daurat de tants esportistes catalans un cop ja s'han retirat de la competició: entrenar el Barça. És formidable que una persona amb una edat molt jove, 37 anys, hagi assolit un càrrec d'aquesta importància. Com és magnífic igualment que xavals com Cesc Fàbregas pogués debutar amb l'Arsenal a la Premier league britànica quan tenia només 16 anys, o els casos de Messi i Bojan Krkic, que amb 17 ja es vestiren amb el primer equip del Barça. Si ho passéssim al camp de la política, qui no estaria feliç de veure canvis generacionals en gairebé tots els partits nostrats? Jo veuria amb molt bons ulls que es donés pas a Víctor Tarradellas per Mas, Uriel Bertran per Carod, Herrera per Saura; quant als partits d'obediència espanyola em dóna ben igual. Una de les alternatives per arribar a la banqueta blaugrana era la del portuguès Joseph Mourinho, precisament un perfil d'entrenador totalment oposat al de Santpedor: antipàtic i arrogant, tot i que bon coneixedor del futbol i amb una carrera acreditada, després d'haver passat pel Chelsea londinenc. Pep Guardiola mereix la confiança col·lectiva de la família blaugrana. Va ser un home que va defensar els colors durant molts anys amb una gran dignitat, que porta el Barça al cor, que coneix la casa com ben pocs, i que de ben segur sabrà estar a l'alçada del que d'ell s'espera. Personalment, mantinc encara la confiança amb el president Laporta, tot i que el seu prestigi ha caigut en picat durant les darreres setmanes. El Barça compta amb un potencial enorme que s'ha de saber aplicar damunt del terreny de joc. De moment, el noi de Santpedor encapçalarà un nou i engrescador projecte. Pep Guardiola, que tinguis molta sort!
Ostres, Emigdi has triat una fotografia d'un entrenament de Guardiola amb la selecció espanyola. Això de tu no m'ho esperava, jeje...
Conyes a banda, jo també confio en què el Pep puga fer un bon paper com a míster blaugrana, però només espero que el dixen treballar amb independència i que li permeten fer els canvis profunds que el Barça necessita i que ell ha dit que vol fer.
Me'n vaig adonar després. La vaig traure de wiquipèdia, ja que jo tecnològicament sóc bastant dolent, i les de wiquipèdia sempre les puc pegar. Pots comprovar que de vegades les fotos i els textos no em queden gaire bé, i aquesta no l'he canviat ja que m'ha quedat molt centrat, cosa rara en els meus posts.
Comparteixo amb tu el que expliques del Barça. Jo també estic molt contenta del retorn d'en Guardiola i alhora reconec la bona feina d'en Rijkaard. Mantinc com tu la confiança amb en Laporta que ha tornat a situar el Barça al món però amb arrels Catalanes, sense complexos i amb il·lusió. Visca el Barça!
Carme, Guardiola representa moltes coses i em vénen al cap records molt bonics del seu pas per l'equip com a jugador. Quant a Laporta, sempre he defensat el seu compromís i projecte nacionalment català, tot i que el seu darrer comportament deixa molt que desitjar. Encara és a temps de rectificar. Visca el Barça emigdi
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Pep Guardiola serà el nou entrenador del Barça a partir del 30 de juny. Aquesta notícia em complau moltíssim per raons ben diverses. Primerament, per l'estima que vaig tenir-li quan era jugador blaugrana, com a integrant de l'inoblidable Dream Team que tantes tardes de joia ens va fer passar durant els primers anys de la dècada de 1990. Era el veritable símbol de la pedrera barcelonista, un xaval que s'havia creat a sí mateix i que va arribar al cim donat el seu talent. També, pel fet que és una persona íntegra i un futbolista culte. Com comentaven fa uns dies en una popular tertúlia radiofònica: un esportista que llegeix i s'instrueix. Òbviament, això no és garantia d'èxit esportiu, però crec fermament en els seus coneixements futbolístics per tirar endavant un equip el projecte del qual ha fet aigües durant els dos darrers anys. 
Ostres, Emigdi
has triat una fotografia d'un entrenament de Guardiola amb la selecció espanyola. Això de tu no m'ho esperava, jeje...
Conyes a banda, jo també confio en què el Pep puga fer un bon paper com a míster blaugrana, però només espero que el dixen treballar amb independència i que li permeten fer els canvis profunds que el Barça necessita i que ell ha dit que vol fer.
Mantinc com tu la confiança amb en Laporta que ha tornat a situar el Barça al món però amb arrels Catalanes, sense complexos i amb il·lusió.
Visca el Barça!
Guardiola representa moltes coses i em vénen al cap records molt bonics del seu pas per l'equip com a jugador. Quant a Laporta, sempre he defensat el seu compromís i projecte nacionalment català, tot i que el seu darrer comportament deixa molt que desitjar. Encara és a temps de rectificar.
Visca el Barça
emigdi