De vegades, sense cap necessitat de mirar-me al mirall, em pregunto qui sóc. Potser res més que un home de cabell escàs que escriu un bloc pel simple plaer d’escriure, comunicar-se, provocar algun somriure o alguna ganyota de fàstic o indiferència. Tot és massa fràgil. Tot pot diluir-se i perdre’s en el no-res. Però el fet de ser insignificant i estar exposat a rebre cops que em deixin gelat, petrificat o directament em converteixin en cendra, no m’impedeix obrir-me pas, o intentar-ho, encara que sospiti que no arribaré enlloc o, com a molt, a un país de fum on les muntanyes són tan costerudes com l’amor.
AnnaPortell |
divendres, 9 de maig de 2008 | 13:46h
la Celsa, cada cop que em veia dubtar per intentar d'obrir-me pas, de forma molt oportuna, em deia: "Quien no se arriesga, no passa la mar". Tenia raó. I de sobte, aquestes muntanyes tant costerudes de les que tu parles i que malauradament, tots hem vist, s'aplanen. El fum, tard o dora, se l'endú el vent, cap el cel. Jo, afegiria, a la dita de la Celsa, que la mandra d'insistir. és la que ens aplana a nosaltres, i afegiria també, que la vida vol mooooooolta paciència!!!! Ànims! Veuràs com tard o dora, les muntanyes les puges totes.
Un bloc creat per Joan Vidal Ruggiero amb historietes, música, pel·licules, vídeos, fotos, comentaris intel·ligents, articles d'opinió, enquestes, gags, humor, sexe i molt més!
I de sobte, aquestes muntanyes tant costerudes de les que tu parles i que malauradament, tots hem vist, s'aplanen. El fum, tard o dora, se l'endú el vent, cap el cel.
Jo, afegiria, a la dita de la Celsa, que la mandra d'insistir. és la que ens aplana a nosaltres, i afegiria també, que la vida vol mooooooolta paciència!!!!
Ànims! Veuràs com tard o dora, les muntanyes les puges totes.