ricard99 |
diaris |
divendres, 9 de maig de 2008 | 20:36h
Aforismes (1918-2008)
33. El nostre art és un ser enlluernats per la veritat: la llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota és l'única cosa certa. Franz Kafka (1918)
33a Sembla insuportable aquesta estança davant la intempèrie; de vegades som una petita llavor de llum que no troba terra on arrelar, i l'aigua dels canals es perd sense tocar-nos. Ricard Mirabete (2008)
és brutal, potser cal mirar amb mesura, sovint amb una certa distància. Llavors hi ha, com tu dius, la nostra petita llum, aquest llampec fugaç de lucidesa que assolim de tant en tant; de vegades no el podem compartir o no interessa a ningú i esdevé una solitud insuportable. Tant de bo no ens manqui l'aigua.
Aforismes (1918-2008)
és brutal, potser cal mirar amb mesura, sovint amb una certa distància. Llavors hi ha, com tu dius, la nostra petita llum, aquest llampec fugaç de lucidesa que assolim de tant en tant; de vegades no el podem compartir o no interessa a ningú i esdevé una solitud insuportable. Tant de bo no ens manqui l'aigua.