josepselva |
dissabte, 10 de maig de 2008 | 09:56h
El cas d’en noi de Terrassa empresonat ha servit
perquè això que anomenen “la justícia”hagi fet un nou cim de vacuïtat i alienació. La justícia penal del país
ens és aliena i esta regida per alienígenes, malalts
de justícia que necessiten un tractament urgent de desintoxicació de lleis,
si és que veritat es creuen això de l’imperi de la Llei, o potser han acabat
oblidant els principis del dret i només recorden els Reglaments .
La degradació que viu el poder judicial, ancorat en
el seu planeta de la tècnica jurídica totalment fora de l’òrbita del planeta
humà és un dels llast mes pesats que arrosseguem, és l’àliga de Prometeu que
ens rosega el fetge, però Prometeu és immortal, enarca que li toqui patir, i
l’àliga no ho és.
L’opinió d'una ínfima minoria selecta, tan sols deu
persones com el cas del Constitucional (sí, l’opinió, no pas la demostració matemàtica) preval per sobre d’allò que ha decidit una immensa majoria i aquesta majoria,
mesella, es plegarà com un vestit nou que es torna a la capsa perquè al
Patriarca de la família no li agrada el vestit que els germans han regalat
a la filla petita, i els tiets i cosins caga-culs que els havien engrescat,
diran que els sap greu, però el Patriarca és el que mana.
Una caricatura xarona de la justicia genuïna s’ha
instal·lat en el nostre cel de paper i ens llença xinxetes, als cara-girats ja els
hi va be l’excusa de la jerarquia i la separació de poders per poder anar fent
la viu-viu amb el cul enganxat als butescons,
persignant-seamb l’aigua beneita
d’un Estat de Dret torçat com un bonsai al caprici del que maneja les pinces i filferros.
Amb el Poder Judicial ens passa com amb la Jerarquia Eclesiàstica,
les cúpules d’ambdós estaments apilen desprestigi en cada una de les seves
accions però en mig i a la base hi ha els creients a qui no poden robar la fe
en que allò que és just ho és per se,a pesar que els antropòfags de lleis
s’hagin atracat de carn de sentència.
Si el metge esta malalt la medecina no es mort,
però els sans podem emmalaltir i no tindrem cura.
La justícia del país esta malalta perquè esta
regida per una petita tribu totémica que s’entesta a habitar en un edifici
malalt, amb manca de ventilació, ofega a la seva pròpia gent, és un ziggurat
babèlic incomprensible e inextricable per a tots els que no vivim a l’àtic amb
terrassa on hi habiten quatre deus ex maquina que poden fer aparèixer i
desaparèixer articles, inventar mitjançant enginyeria judicial noves
interpretacions, ser cruels e implacables amb Franki o comprensius i
condescendents amb els Albertos.
