Els Jutges, estàn per impartir justícia, el problema rau quan s'utilitza el sistema judicial per impartir venjança. Així es com han actuat contra Francesc Argemí, conegut com a Franki, que no se l'ha jutjat pel que realment o presumptament va fer, cremar una bandera. Aquest fet, com a mol, hauria de ser penat amb una multa per destrrucció de bens públics, i a pagar l'objecte destruït, però el fet de ser castigat amb una pena tan desmesurada, evidencia que s'ha actuat amb ànim de venjança. Casos com aquest n'hi ha a grapats en tot l'estat Espanyol, espacialment a Catalunya, i mes encara al País Basc, on amb l'excusa d'acabar amb el terrorisme, tenen carta blanca per tancar locals d'oci, prohibir manifestacions, il·legalitzar partits, empresonar alcaldesses, etc. En canvi, quan els agredits som nosaltres, s'actua de manera molt diferent. Si el que es crema es una senyera, la impunitat es total, com va passar a Reus l'any passat, o el greu incident de la manuifestació d'Alacant, on els assistents, es van veure amenaçats per un individu que impunement els apuntava amb una pistola des d'un balcó, amb una total passivitat dels agents de policia que "custodiaven" la manifestació, que es van limitar a recomanar als manifestants caminar mes de pressa per sortir de la "línia de foc". Per ells la justícia, es això, quan ells son agredits, la pena màxima, i quan agredeixen ells, impunitat total. No soc partidari de que es cremi cap bandera, però penso que el fet de fer-ho, no s'hauria de considerar mes que haver cremat un be públic, com pot ser trencar una paperera, o cremar un contenidor. Ja sabem que les banderes representen sentiments, però s'hauria de tenir en compte alló de que no ofèn qui vol, sinó qui pot, i ells son qui unilateral-ment, decideixen que s'els ha ofès. I en això, ells, son Jutge, i part, deixant-nos a nosaltres sense defensa possible. Després encara hi ha qui no entén o no vol entendre, perquè volem la independència, doncs entre altres raons, perquè es faci justícia, i no pas per venjança.
Més que per venjança, per mi és voluntat repressiva i prou. És útil per escarmentar i atemorir els col·lectius més desinhibits, i per tant capdavanters en la lluita per l'alliberament nacional.
També és una oportunitat d'or de l'establiment català de demostrar que són gent d'ordre (espanyol).
Represió es la paraula, o dit duna altre menera, ganes de tocar-nos allò que no sona. Si tots fóssimcom el Franki iens poséssim a cremar aquest tros de drap, que farien, ens detendrien a tots? Segur que si, algú dirà que no hem de caureen la provocació, que sistemàticament estàn duent a terme els Espanyols. Però dubto molt que la independència dels Països Catalans s'aconsegueixi pacificament. Vaja, potser que deixen de parlar tant, i anem per feina.
També és una oportunitat d'or de l'establiment català de demostrar que són gent d'ordre (espanyol).
Si per voler despenjar una estanquera fan això...