(I EL QUE PIXEN ELS DE MES AMUNT)
Diuen que l'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Em sembla recordar que ho va dir l'Einstein, o algú tant espavilat com ell. També diuen que el nostre cos i els aliments que consumim estan formats per un 70% d'aigua, si fa o no fa.
Els que tenim la sort de ser clients de PEUSA (Productora Eléctrica Urgelense SA) en lloc d'alguna altra companyia productora d'electricitat podem estar contents de que la major part d'energia elèctrica que consumim prové d'una energia “neta”: l'energia hidràulica, o el que és el mateix: de l'energia gravitatòria que fa que l'aigua tingui tendència a anar avall. És clar que això de “neta” en el nostre cas és un dir. Perquè? Doncs perquè a veure qui s'atreveix a rentar-se la cara amb aigua del Valira, i ja no parlem, és clar, de probar de beure'n.
L'inconvenient principal que té l'energia hidràulica és que sempre depenem del veí de més amunt que nosaltres. I això serà així mentre l'aigua no canvii aquest mal costum que té de sempre voler anar avall, per més que alguns s'entestin en voler-la fer pujar, pels mitjans que sigui. I resulta que l'única manera de que això ens surti bé de preu és trobar una font d'energia tant o més neta que l'aigua i més barata de produir, i que no ens faci estar sempre amb l'ai al cor per veure quin dia petarà.
La pregunta final seria: Quines són les fonts d'energia tant o més netes i més barates que la força de la gravetat?
A saber a Salamanca, com deia aquell altre.
Sobre la matèria en general, el principi de la conservació, formulat per Lavoisier el segle XVIII, afirma que quan hi ha un canvi, la massa d'abans del canvi i la de després és la mateixa. Per exemple, si cremem carboni en oxígen, la massa del diòxid de carboni és justament la suma de les del carboni i de l'oxigen que han participat en la combustió.
Pel que fa a l'aigua, les quantitats d'aigua que entren en reacció o que resulten del producte d'una reacció són negligibles, de manera que a efectes pràctics podem considerar que la quantitat d'aigua existent a la Terra és constant.
Dir que l'origen de l'energia hidroelèctrica és la gravetat és només mitja veritat, perquè si l'aigua no es trobés situada en un punt elevat la gravetat no tindria res a fer. I si l'aigua es troba en un punt elevat és gràcies a l'energia solar: evaporació, pluja, formació de corrents per gravetat.
En realitat, de fonts d'energia primària importants només n'hi ha dues: l'energia nuclear del sol i l'energia nuclear de les centrals atòmiques. La geotèrmica també ho seria si es pogués "domesticar", cosa que només és possible en proporcions importants a Islàndia.
L'energia eòlica és, en realitat, una derivada de l'energia solar. Igualment la fotovoltaica, més directament encara. L'ús del carbó, del petroli o del gas natural no és més que l'aprofitament d'una energia solar fòssil: sense el sol no hi hauria hagut l'exuberant vegetació d'altres èpoques geològiques, i sense aquesta vegetació antiga no hi hauria ni carbó ni petroli ni gas natural. L'ús dels biocombustibles també comporta l'alliberament d'energia solar emmagatzemada durant el procés de creixement de la planta.
El que sí és una energia d'origen marcadament gravitatori són les centrals mareomotrius (turbines mogudes per la força de les marees), però només són viables en zones de grans marees .
Pel que fa a la idea de fer anar l'agua cap amunt, no és cap idea descabellada: es tracta de reciclar l'aigua de depuradora per a potabilitzar-la, i si les plantes potablitzadotres es troben més amunt, doncs cal elevar-hi l'aigua, per a la qual cosa, certament, cal gastar energia.
Evidentment la potabilització no té res a veure amb l'obtenció d'energia.
Constantment sorgeixen idees que es troben al caire de contrariar el principi de la conservació de l'energia: la gent no gosa fer el pas, però l'insinua. No, fer anar l'agua cap amunt per tornar-ne a obtenir energia hidràulica és impossible. Per a elevar l'aigua cal més energia que la que se n'obté en anar cap avall.
No sé quin dels molts Alberts que conec ets. La majoria són de lletres, i els considero a tots, inclòs tu, si fa o no fa d'espabilats que l'Einstein i el Lavoisier (modèstia apart). Magradaria saber qui ets per poder continuar diguent disbarats comptant amb tu com a assessor.
Salut!!