Dijous, 8 de maig, Rafel Niubò i Ernest Benach van presentar a Barcelona, en un acte vibrant, els trets més destacats del projecte que encapçalen (2014 ERC Futur ) per aspirar a la secretaria general i la presidència del partit. Us presentem alguns fragments extrets de la conferència pronunciada per Ernest Benach.
A 8 de maig de 2008, Catalunya és una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, i els catalans no podem decidir plenament i lliure sobre el nostre present ni el nostre futur. Un exemple d’aquesta mateixa setmana. Es fa una canonada que portarà aigua de l’Ebre a l’Àrea de Barcelona per pal.liar la sequera. La pagarem els catalans, però serà l’Estat qui digui quan es pot obrir l’aixeta. És l’Estat qui té la decisió final sobre els aeroports, les autopistes, els trens, sobre els nostres diners.
Tot i els 28 anys de desenvolupament del nostre autogovern, som una “comunitat autònoma” de règim comú, en un Estat que es manté centralista en el poder de decisió, i que ha demostrat que no té cap intenció de deixar de ser-ho.
A ERC en som conscients, i treballem i seguirem treballant en aquest escenari restringit, intentant desenvolupar polítiques d’esquerres, polítiques de país, per a que la gent visqui el millor possible i tingui les millors oportunitats. ERC no pot renunciar ni renuncia a treballar per les catalanes i catalans en aquest escenari, a desenvolupar l’estatut aprovat, perquè és el que ara hi ha i no en tindrem un altre a curt termini.
Però tampoc renunciem a canviar les coses, perquè sí podem, sí podem aconseguir un altre marc de govern. L’actual ens fa perdre lideratge econòmic en benefici de Madrid, ens fa perdre projecció, i no ens permet resoldre els reptes i els problemes d’una Catalunya que té més d’un milió de persones en situació de pobresa, que no té les infraestructures que necessita, que no té els serveis que la societat necessita. Catalunya necessita un altre escenari, necessita recobrar la il.lusió.
(Continua)
2014, objectiu de país
Davant aquest context, sembla evident que el catalanisme d’esquerres passa per aconseguir un altre model, passa per imposar-se un repte, passa pel camí del 2014. Catalunya necessita poder decidir un model propi de societat i de país. Necessita poder prendre decisions de manera plena i lliure per adaptar-se als canvis socials, econòmics, productius, culturals, fins i tot vitals dels nostres temps. Catalunya ha de poder decidir. Hem fixat una data, el 2014, i podem fer realitat la utopia. El 2014 és un objectiu sòlid que pot unir tot el catalanisme i tot el país.
I vull insistir en un punt important: No és només una data. No és només una consulta. No és només “el dret a decidir”. És un tot, tot el que pot impulsar en la nostra societat l’horitzó proper d’una consulta, d’un possible canvi. El 2014 és una idea de conjunt, una proposta de canvi progressiu, tranquil, pacífic, cap a una nova Catalunya. Una Catalunya alliberada de conflictes amb l’Estat espanyol. Ni concerts ni models progressius, ni règims comuns o forals, ni negociacions bilaterals o multilaterals. Deixar de demanar, d’anar a negociar. És assumir d’una vegada per totes les responsabilitats, sense excuses.
2014 no és només una consulta, ni una data. És el futur de Catalunya. És democràcia. És il.lusió. És una porta que comunica directament Catalunya amb el món.
Unitat entorn el 2014
El 2014 evoca una consulta d’autodeterminació, però també tot un procés. No és només una data d’aquí a 6 anys. Quan parlem del 2014 parlem de tot aquest procés, d’un impuls de nació que té un horitzó concret.
No és un canvi d’un dia per l’altre. Ha de ser un treball constant de tots cap a una mateixa direcció: el 2014, sense renunciar a treballar i millorar l’escenari present. Hem d’anar canviant, a poc a poc, moltes coses. I el primer pas el tenim a casa. El primer pas l’hem de donar en aquest proper Congrés.
Per tal que ERC pugui impulsar i liderar el catalanisme d’esquerres, primer de tot ens cal una ERC unida i renovada, responsable, però amb el 2014 en ment. Ens cal una gestió eficaç, flexible, imaginativa i resolutiva, moderna i orientada al futur. És per això que la persona idònia per a la Secretaria General és Rafel Niubó. Té el perfil que la renovació d’ERC necessita.
Ens cal renovar les maneres de fer i d'organitzar-nos, potenciar el diàleg intern, rebutjar la impaciència, les imposicions i les baralles. Ens cal una ERC unida per poder tornar a il.lusionar la gent i recobrar la confiança perduda.
La unitat és l’única opció possible de futur. Tenim grans perspectives I grans opcions de ser la força política de referència en aquest país. Però això passa per ser conscients que tothom és imprescindible en aquest partit. Per tant, que no podem prescindir de ningú. I sobretot, que hem de ser uns quants més, molts més.
Per això és tan important l’endemà. Per això qui guanyi haurà de ser molt generós. Nosaltres ho serem. La setmana que va del 7 al 14 s’ha de cimentar la unitat d’aquest partit. S’han de construir els fonaments de l’Esquerra del nostre segle, el segle XXI.
Renovació del partit
Cal doncs renovar les formes de fer d’ERC. Adaptar-les a les necessitats del nostre temps sobre la base dels principis del republicanisme. Cal fer l’ERC del segle XXI, l’ERC 2014. Ho hem de fer des de la base de l’ètica i els valors republicans. Des de la nostra identitat. La nostra cultura i tradició política no és de “comitè central”. La nostra cultura política és republicana, i aquesta cultura ha d’impregnar les nostres relacions internes.
Ni autoritarisme ni sectarisme. La nostra força és la participació i la implicació de la militància. És el republicanisme. Republicanisme també vol dir un partit obert, entès com una assemblea de ciutadans i no com un exèrcit de soldats enquadrats.
Es hora d’aprofundir en la democràcia interna fent ús de les noves tecnologies. Millorar la informació i la comunicació interna. Comunicació directa per a poder practicar la democràcia directe. La persona militant s’ha de poder sentir sempre escoltat, útil, important, en un projecte útil i important.
I això passa per poder encarar els moments difícils amb un horitzó clar, amb un sentit final. Passa per un model d’informació i participació permanent. No es tracta d’obeir ordres, es tracta d’implicar tothom en les responsabilitats del partit. Es tracta d’apropar la direcció a tota la militància. I es tracta d’apropar el partit a la societat
ERC, la millor eina per al futur de Catalunya
Per tant, em presento com a president d’ERC amb humilitat, conscient de l’honor i la responsabilitat que representa presidir ERC. Però també plenament convençut que puc aportar moltes coses que ara el partit necessita: Il.lusió, responsabilitat, experiència, diàleg, i voluntat de sumar tothom.
Jo faig política perquè m’agrada construir, proposar, fer, avançar. M’agrada dialogar, enraonar, aprendre. No entenc la política com un escenari de baralles. Entenc la política com l’art de gestionar els conflictes, entenc la política com la capacitat de construir els somnis que tots plegats compartim. No entenc la política com la lluita pel poder, sinó la lluita pels objectius comuns. No vull guanyar per poder manar, vull presidir el partit per ajudar a fer d’ell la millor eina de futur de Catalunya.
I és que la independència, la real, ens demana un partit unit i renovat en les seves formes de fer. Jo vull i proposo que així sigui el nostre partit. Un partit que porti Catalunya a la seva cita amb el futur. Aconseguir aquest partit depèn, en primer terme, de la nostra militància. Del que la militància decideixi el mes de juny.
I jo estic convençut que la militància vol aquest partit unit i renovat, aquest partit eficient, responsable i de futur que lideri el catalanisme d’esquerres, que esdevingui la millor eina pel futur de Catalunya. Que ens faci sentir orgullosos. Un partit en el que tots ens puguem sentir útils. Un partit que, sigui quin sigui el resultat del mes de juny, no podrà ser el d’un o altre líder.
Perquè el futur l’hem de construir entre totes i tots, o no ens en sortirem.
