Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosAMICS
ARRANJAR
BLOCS
DIGNITAT
EINES
VISIBILITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
no entenc la pregunta. Precisament serien exemples de la crítica d'actituds que en diem masculines. Actituds.
De tota manera, més enllà de diferències que hi hagi, repeteixo la meva
matisació, els homes i les dones. Sobretot pel que fa a la importancia a la intimidad, al detalle, a las relaciones
personales y al fondo de las cosas.
Del tema de la confiança pot ser no ho sembli gaire, però diria que
la recomanació que ens enviava la Merçé Sala és oportuna. En la nostra
cultura, a les societats que en diem modernes, i en contra de les
dones, fins fa poc es pretenia justificar que no teníem ànima (més
enllà de la discussió metafísica, era una manera de menysprear per
fer-ne domini, de dominis que encara continuen, per molt "bé" que ens
ho vulguem mirar), per exemple. Encara en fa més poc, de temps, que es
feien (i es fan el altres societats encara!) ablacions de clítoris sota
excuses que fan feredat. Com a dona he crescut rebent hòsties perquè
una dona "no pot ser intel·ligent", i no parlo de la edat de pedra, ni
d'un amagatall invisible. Encara fa uns dies un home em deia a un cafè
que jo era massa intel·ligent per anar sola, que si no és que estava
muntant un grup d'aquells que posen bombes. No és broma, ni exageració.
El seu raonament era que (no sé a què però així ho va engaltar) que
devia formar part d'una organització rebel i violenta pel fet que li
semblés intel·igent el que comentàvem mentre pagava al cafè.
Ja et dic, no entenc la pregunta, i de la la feminitat no em faig una
idea gaire rígida, tampoc de la masculinitat. Però sí que veig que hi
ha idees que dominen, ben simples, i a les que envia crítica una dona
intel·ligent i seriosa. A banda que li volia fer un record.
Els exemples que poses serien allò de més del mateix, en lloc de fer
aportació de novetats després de estar fora de llocs de poder, quant,
segles?
El que no es pot fer és dir que les qualitats que (ara) no són considerades positives s'anomenin "masculines" . Jo crec que la forma d'exercir el poder no correspon al sexe. Certament hi han hagut poques dones amb poder real (polític i econòmic) però prou per a veure que ho poden fer tan malament o tan bé com un home.
No trobo correcte que la Thatcher o la Rice es digui que tenen actituds masculines perque són agressives i dures. En el lloc que estan no hi ha altra manera de fer. Poden haver diferències de formes (ser més o menys simpàtic) que no depenen del sexe sinó del caràcter, però el fons de l'actitud és la mateixa.
(Això t'han dit? Però tu amb qui t'ajuntes? :-D)
En existir i en ser tan seriós el que manifesta, jo, personalment, no m'ho pendria en conya.
Per començar un "jo no aniria sola" és de per sí i per sé i documentat una amenaça.
Ja dic, no és per riure la gracieta.
Sobre els "rols"...?
Realment els considero una herència. La Mateixa Na Mercé incorre en un error, en una guetització com si els homes cromosòmics i amb atributs no poguèssim actuar d'igual manera que les dones cromosòmiques i atributades -amb tots els ets i uts menstruals i a l'inrevès. Una mica com el que tu dèies de que el que hi han és "actituds", sense gènere.
Tot ha de ser més senzill; com una llàgrima que. senzillament, s'obre pas per la galta.
Ei, que no volia ofendre't!!!!
No és que m'ho prengui a conya, és que a aquestes alçades que algú digui aquestes coses és senyal d'un nivell intel·lectual bastant baix.De fet, dient el que dius que et va dir ("Ets massa intel·ligent per anar sola. A veure si prepares un grup que posa bombes) ja mostres que molt nivell no te. I sí, es tracta d'una rara avis.
Que parlis de nivell intel·lectual baix no treu res al que afirmo, si no és que vols creure que al món no existeixin coses com ara nivell intel·lectual baix. Una altra cosa és que sigui o no cert que estem davant un problema de només nivell intel·lectual.
Per altra banda, he recollit uns comentaris que vaig fer sobre la conversa al cafè referida, i espero dedicar un dia d'aquests una estona a aclarir el que plantejo.
Més enllà d'ideologia, o d'altres consideracions de la dona a la que feia homenatge i comiat, segueixo mantenint que el que assenyala és més que pertinent si ens mirem la realitat sense vergonyes establertes a priori per fer disfressa i tots contents. I mantinc el matis que feia amb la meva afirmació de: homes i dones.
Al cafè, em faig amb qualssevol que hi vulgui parlar si en tinc ganes. Disculpa la rudesa aquí, però és que em sap greu la burleta de "amb qui et fas", de manera bàsica perquè ens duu socialment a unes classificacions de la gent que no m'agrades gens, a incomunicacions, i a maltractes. I també a donar un poder excessiu al control social.
El punt de l'amenaça, que assenyala bé en Joan, el podem agreujar recordant que també em va dir que: "jo puc ser policia, i aquí hi ha molta gent que escolta".
La meva resposta va ser clara i forta: "I? I? Per la primera afirmació. I per la segona: "És normal, estem a un cafè".