Recentment l'editorial Pagès, de Lleida, ha publicat el llibre de Jusèp Loís Sans Socasau Occitan en Catalonha, on l’autor, una de les persones que més ha treballat per l’occità d’Aran i que actualment és el director del programa “Occitan en Catalonha” de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza des de diferents punts de vista l’ocasió històrica que representa el fet que l’Estatut d’Autonomia hagi declarat l’occità llengua oficial a tot Catalunya. Sens dubte, el desenvolupament d’aquesta oficialitat pot esdevenir un model per a altres situacions similars (no cal dir que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya hauria de ser a l’Estat espanyol, si realment aquest estat es cregués la seva diversitat lingüística i la reconegués explícitament, amb noms i cognoms, a la seva Constitució).
Al punt 5 de l’article 6 (La llengua pròpia i les llengües oficials) del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya s’estableix que “la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya...”. Per tant, segons la nostra llei marc (amb el permís, és clar, del Tribunal Constitucional), Catalunya té dues llengües pròpies: l’occità (a l’Aran) i el català (a la resta del territori administrat per la Generalitat de Catalunya, tot i que hi ha una contradicció en el redactat de l’Estatut quan en el punt 1 d’aquest mateix article es diu que “la llengua pròpia de Catalunya és el català” i no es fa cap referència a l’occità –potser el legislador entenia que l’Aran no és Catalunya?[1]). I, a més d’aquestes dues llengües pròpies, Catalunya té tres llengües oficials a tot el territori: el català, l’occità i el castellà (la llengua oficial a tot l’estat).
En el mateix Estatut, a l’article 36 (Drets amb relació a l’aranès), s’acaba de precisar què implica aquesta oficialitat:
-A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
-Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
A partir d’aquest nou marc legal, certament interessantíssim ja que pot esdevenir un exemple de legislació lingüística autènticament democràtica, Sans fa en la primera part del seu llibre un interessant repàs sobre la singularitat històrica, sobre la cultura i sobre l’escola de l’Aran. En la segona part aprofundeix en l’oficialitat de l’occità a Catalunya i com cal treballar en aquest gran espai occitanocatalà, on tracta temes tan latents com l’encaix de l’aranès en el conjunt de la llengua occitana. Voldríem destacar el capítol Catalonha: obligacion e interès, que de fet haurien de ser els dos principis bàsics que haurien de regir el desenvolupament de l’oficialitat de l’occità a Catalunya, on l’autor fa una reflexió que hauríem de tenir molt en compte: “es sectors anticatalanistes[2] pòden progressar en quinsevollh moment degut a ua mancança de sensibilitat de Catalonha e pòden vier animats per accions exteriores”,
Aquestes reflexions de Sans i, malgrat el que digui el text estatutari, que encara cal veure com s’anirà desenvolupant (i com el desenvoluparan els diversos departaments de la Generalitat), ens fa recordar el que fa anys fa escriure el filòleg Martí Garcia-Ripoll (recentment traspassat) a un article, ple de ràbia i d’ironia, que es deia De l’aranès a l’anglès (Y tiro porque me toca), publicat a Seminari de Sociolingüística. La diversitat (im)pertinent (Editorial El Llamp, 1987): “l’aranès havia de ser al català el que el català era a l’espanyol”, amb incomprensions incloses! (llegiu l’article que Teresa Pàmies publicà al diari Avui el dia 15 de setembre de 1979 per entendre què volem dir quan parlem d’incomprensions, tant les dels sectors dits “progressistes” com de la del sector defensor de les essències regionals al qual poc importava els drets aranesos).
Sigui com sigui, un llibre que pensem que té la virtut de fer-nos posar en la pell d’aquells que volen, per a Catalunya, el mateix que voldríem nosaltres per al conjunt de l’Estat, és a dir, un tractament en igualtat de condicions de totes les llengües.
[1]Tot i que és evident que aquest no era l’esperit dels qui van redactar aquest estatut, cal recordar l’exemple que cita Sans en aquest llibre: Arnau Gonzàlez a La Nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), publicat per l’Editorial Afers de Catarroja el 2006, ens recordava que “alguns grups independentistes com Nosaltres Sols! reclamaren que l’Estatut de Núria contemplés la concessió del dret d’autodeterminació a la Vall d’Aran com a conseqüència de formar part de la nació catalana ... alguns elements d’ERC van ser acusats de provocar amb les seves accions i actituds un separatisme gascó que pretendria independitzar la Vall”.
[2] A l’Aran els sectors anticatalanistes són, com a la majoria de llocs, bàsicament espanyolistes (l’observació és nostra i no pas de l’autor del llibre).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
