Avui parlarem del còmic gai, disciplina que compta amb molta tradició i que serveix a moltes motivacions i intencionalitats, des del pur divertiment fins l'onanisme, des de l'art fins el combat político-ideològic. Disposo d'un llibret escrit per Santi Valdés, titulat Los cómics gay, que en fa un repàs històric, començant per la cripticitat dels herois de l'univers hetero (Superman, Flash Gordon, Batman, Robert Alcázar i Pedrín...) i pel famós Tom de Finlàndia, destinat a un públic adult però ple d'ingenuïtat i innocència.
Si hem de trobar, però, un dibuixant i un personatge passats de rosca, aquest ha de ser Nazario i el /la seu/seva Anarcoma, amb els seus ambients marginals i canalles de la Barcelona dels setanta, quan tot estava per fer i tot era possible. Són històries per llegir quan es tenen vint anys i jo els tenia.
Si m'he de quedar amb un dibuixant aquest és l'alemany Ralf König, de qui tinc uns quants àlbums. Des d'una òptica gai (és a dir, homosexual i militant), presenta un humor absolutament quotidià i desdramatitzat, allunyat de la irrealitat glamurosa que moltes vegades envolta el fet gai: en els dibuixos de König, els homes són nassuts i es rasquen quan qualcom els pica. Tracta temes actuals alemanys però també allunyats en el temps i en l'espai. Són molt divertits.
Els llapis també entenen, doncs. Demà final de la sèrie.
