Continuen les protestes contra les FARC promogudes per 'Facebook' i MOVICE
“Colombia soy yo”
Aquest és el lema d’una mobilització mundial en senyal de rebuig de l’acció de les Fuerzas Armadas Revolucionarias
Les últimes protestes a Colòmbia en contra de les FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia) es van dur a terme durant els mesos de febrer i març d’aquest any. Milions de persones van protestar al país sud-americà i milers en més de 100 ciutats del món en resposta a les dues convocatòries. La primera va ser llançada a través de la red social d’internet Facebook sota la consigna “Un millón de voces contra las FARC” i la segona va ser convocada per el Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado (MOVICE). La primera convocatòria va ser una mobilització d’extensió mundial organitzada per ciutadans colombians sota el nom de “Colombia soy yo” en més de 160 ciutats de tot el món per lluitar en contra de l’acció de les FARC, grup qualificat de terrorista pel govern colombià i altres països i organitzacions internacionals. La segona protesta, convocada per MOVICE, va ser en homenatge a les víctimes del paramilitarisme, la parapolítica i els crims d’Estat.
Colòmbia viu un conflicte armat intern des de fa més de 40 anys. El seu origen és l’enfrontament històric entre liberals i conservadors, tenint el seu punt crític en els successos viscuts el 9 d’abril de 1948, quan fou assassinat el líder liberal Jorge Eliécer Gaitán en el centre de Bogotá. Els esdeveniments sorgits en resposta a aquest succés van ser coneguts com a “Bogotazo” i van donar origen a diverses guerrilles liberals o comunistes i als seus opositors conservadors o governamentals. El posterior enfrontament va dur a un violència desenfrenada en diverses zones rurals per parts dels diferents bàndols, que es va acabar coneixent com a “Época de la Violencia” i es va estendre fins l’any 1965, cobrant-se més de dues-centes mil vides.
Durant aquesta època van sorgir diversos grups guerrillers, alguns dels quals es van integrar a la vida civil i els altres van passar per diferents processos de pau fracassats, mantenint-se vigents les FARC i l’ELN (Ejército de Liberación Nacional). Durant les dècades de 1960 i 1970 també van sorgir alguns grups contrainsurgents coneguts com autodefenses o paramilitars, multiplicant-se així la seva força i el seu nombres durant les dècades posteriors, recolzats per terratinents, forces de seguretat i per empreses privades nacionals o multinacionals.
Aquest enfrontament entre Estat, paramilitars i guerrilles ha causat el desplaçament forçat de milers de famílies, principalment campestres i indígenes, així com massacres, segrestos, assassinats selectius i altres actes que violen el Derecho Internacional Humanitario.
Aquí trobareu els treballs de seminari que anem fent durant el semestre. Si voleu, podeu entrar i escriure algun comentari per millorar i aprendre dels errors; o bé, simplement perquè us interessa el que escric i així em doneu ànims.
Benvinguts al nostre bloc, en general, i a la meva categoria, en particular. Aquí trobareu tot un seguit de reculls i treballs periodístics d'actualitat oberts a la crítica, el debat i la contestació (comentaris). Espero la vostra col·laboració per tal d'aprendre tots alguna cosa més.
