Elvis Presley podia ser convincent en alguns papers -cantant, pilot de cotxes, delinqüent juvenil- però en d’altres no tant. Aquest és el principal problema d’aquest film -que no és una "elvismovie" sinó una pel·lícula sòlida i de bona factura (20th Century-Fox, amb direcció de Philip Dunne)- en què el protagonista, un noi conflictiu, és un geni literari emergent. Elvis interpretant un Faulkner? Complicat, i més si tenim en compte que de tant en tant es posa a cantar, cosa que precisament no ajuda a fer creïble el seu talent com a escriptor. Funcionen millor els temes amorosos. Elvis, sempre un imant per a les dones, en sedueix tres: la seva madura consellera/psicòloga (extraordinària Hope Lange), una bona noia de discret atractiu (Millie Perkins) i una noia de moral més dubtosa però més exhuberant (Tuesday Weld). Els fets es precipiten al final, amb una trobada en un motel entre Lange i Presley, que acaba amb el descrèdit públic de la consellera, fet que l’empeny al suïcidi (es tanca al garatge amb el cotxe engegat). Sobreviu, però, i pot acomiadar l’Elvis a l’estació que, exculpat d’un homicidi i rehabilitat, se’n va a la Universitat. Prometen que s’escriuran. En fi, aquesta és una de les millors pel·lícules d'Elvis Presley, que si hagués continuat per aquest camí hauria pogut fer una bona carrera cinematogràfica.
Títol del DVD: El indómito
