marieta |
gent |
dilluns, 12 de maig de 2008 | 11:41h
Era el nom en clau d'Irena Sendler, que va morir ahir a Varsòvia. Membre del Partit Socialista Polonès i de la Zegota, aquesta treballadora dels serveis socials de Varsòvia, va muntar una xarxa que va aconseguir traure i salvar a més de 2500 xiquets jueus del ghetto. Primer va aconseguir entrar a treballar al departament de control d'epidèmies de Varsòvia i, aprofitant la por dels alemanys al tifus, aconseguia entrar sovint al ghetto per traure d'amagat als xiquets. Després els trobava un lloc on amagar-se i una nova identitat. Pensant en la pau va conservar la identitat i la història de cada xiquet en llaunes de conserva que enterrava sota un pomer al pati del seu veí. Detinguda i torturada per la Gestapo no va parlar i va aconseguir ser salvada per la Zegota, amb molts ossos trencats però amb la voluntat intacta. No es va considerar mai una heroïna: "podria haver fet molt més, aquest lament em seguirà fins a la mort". Cadascú té un panteó personal d'herois, la senyora Irena té un lloc molt especial al meu.
N'Irena ha mort amb 98 anys , a una cadira de rodes com a conseqüència de la tortura. Els homes i dones que van ser nins salvats per ella de l'escorxador la van cercar i li van agrair amb flors i besades de vida, en una festa del cor i una constatació de com cadascú pot fer al seu redol tot allò que les seves forces li permetin i això sí que canvia el món. Volia parlar-ne, però ja ho has fet tu. Si ella podia haver fet molt més...imaginem-nos a nosaltres. Convé recordar-ho. Gràcies
no té sentit. Un cop d'ull al teu escrit i un altre cop d'ull al mail obert d'aquest diari, que avui signa Xavier Montanyà, ja és suficient perquè s'adonin que van errats.
N'Irena ha mort amb 98 anys , a una cadira de rodes com a conseqüència de la tortura. Els homes i dones que van ser nins salvats per ella de l'escorxador la van cercar i li van agrair amb flors i besades de vida, en una festa del cor i una constatació de com cadascú pot fer al seu redol tot allò que les seves forces li permetin i això sí que canvia el món. Volia parlar-ne, però ja ho has fet tu. Si ella podia haver fet molt més...imaginem-nos a nosaltres. Convé recordar-ho. Gràcies
Com més en parlem millor, es mereix moltes paraules i segur que les teues seran especialment belles.