Impressiona veure com alguns parlen de la crosta nacionalista als mitjans públics de Catalunya i ningú o molt pocs parlen de la crosta judicial i política ultranacionalista espanyola. Una bandera és un símbol per a qui ho vol i no és res per a qui no ho vol. Així, doncs, respectant el qui cadascú pensi i senti de les banderes mai no s'ha d'engarjolar ningú per cremar-ne cap ni per esquinçar-ne cap. O és que no s'han cremat i fet malbé banderes catalanes? Cada any ho fan els ultres espanyolistes i cap ha anat a la presó. No totes les banderes, sembla ser, són iguals ni tampoc els ciutadans: segons com pensin i sentin. Ja se sap que els humans tenim l'estranya facultat de donar valor a draps, estàtues, icones i altres coses. Però si realment estem en una societat liberal d'individus lliures, els símbols, com la religió i les creences, són de lliure adhesió. Per tant, fer malbé una bandera (en aquest cas de l'ajuntament de Terrassa) no hauria de tenir més condemna que fer malbé un fanal o un banc o el tauler d'anuncis de l'ajuntament; en aquest cas. En cas que algú en compri una i la cremi al mig del carrer no hauria de passar res. És com si jo compro una escombra i la cremo a l'estil bonzo al mig de la Rambla. Com a molt em cauria una multa. Doncs, aixó. Franki és una víctima més d'aquest país de Constitució sagrada, monarquia inqüestionada, caspa ultracatòlica i "a los catalanes, ni agua".
Primer cop que comento, però no primer cop
que llegeixo al seu bloc, bastant interessant per cert.
Vejam...,
des del meu humil punt de vista -tinc només 22 anys i com diuen
vostès els adults "encara et (em) queda molt per veure",
però el que sí que tinc clar, és que com vostè bé diu, vivim en
un país de crosta ultranacionalista -especialment si el país es diu
Espanya...-, que tot i que afirmin viure en democràcia, no ha
evolucionat gens des de la Guerra Civil -sent generòs, perquè
podria dir des de temps d'Isabel II o més...-, on, no s'entén que a
un noi que crema una bandera li caiguin quasi tres anys i a un
desgraciat que mata a un home i fuig amb omissió de socors
-Farruquito-, li concedeixin el tercer grau, on un jutge pot titllar
de "puta" a una maltractada però no permet que posem en
entredit la ¿feina? de la Família Reial i així un llarg etcètera,
però com ja va dir bé el meu estimat profe d'història "
España es una país de cutre y casposo", quanta raó tenia
aquell sant home...
Després, els símbols, amb el temps vaig
aprendre que la gent els necessita per a tenir alguna cosa a la que
aferrar-se quan tot se li ensorra -d'aquí l'èxit de les religions i
dels partits extremistes que per a més inri, com tots sabem, més
d'un cop van de la ma per molt que s'entestin a negar-ho-, però un
símbol, ha de ser entès, només com a la representació subjectiva
o col·lectiva d'un sentiment, emoció, pensament, etc, sigui del
tipus que sigui sempre respectable sempre que no se m'impedeixi a mi
lluir els meus..., per això, tot i que em dol, s'ha de deixar que
tothom pugui expressar-se, fins i tot, per exemple, els nazis, el que
hem de fer, sempre, és rebatre'ls amb la força de la paraula dels
arguments verídics i demostrables.
I ja, parlant del tema que
realment ocupava aquest post, en Franki, queda ben clar, que amb el
que vostè a dit i amb el que jo molt humilment penso, sols ens queda
fer pressió popular per a que tant ell com moltes i molts altres que
es troben a la seva situació, surtin al carrer i tornin a casa seva
el més aviat possible.
Efectivament, Farruquito, Monarquia i Bandera = España casposa; aquella que encara es creu "una unidad de destino en lo universal", definició tan difícil d'entendre com el misteri de la Santíssima Trinitat. Hi ha maltractadors al carrer i estafadors i altres personatges; i Franki és a la presó.
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Impressiona veure com alguns parlen de la crosta nacionalista als mitjans públics de Catalunya i ningú o molt pocs parlen de la crosta judicial i política ultranacionalista espanyola. Una bandera és un símbol per a qui ho vol i no és res per a qui no ho vol. Així, doncs, respectant el qui cadascú pensi i senti de les banderes mai no s'ha d'engarjolar ningú per cremar-ne cap ni per esquinçar-ne cap. O és que no s'han cremat i fet malbé banderes catalanes? Cada any ho fan els ultres espanyolistes i cap ha anat a la presó. No totes les banderes, sembla ser, són iguals ni tampoc els ciutadans: segons com pensin i sentin. 
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
Bona
nit senyor Bort!
Primer cop que comento, però no primer cop
que llegeixo al seu bloc, bastant interessant per cert.
Vejam...,
des del meu humil punt de vista -tinc només 22 anys i com diuen
vostès els adults "encara et (em) queda molt per veure",
però el que sí que tinc clar, és que com vostè bé diu, vivim en
un país de crosta ultranacionalista -especialment si el país es diu
Espanya...-, que tot i que afirmin viure en democràcia, no ha
evolucionat gens des de la Guerra Civil -sent generòs, perquè
podria dir des de temps d'Isabel II o més...-, on, no s'entén que a
un noi que crema una bandera li caiguin quasi tres anys i a un
desgraciat que mata a un home i fuig amb omissió de socors
-Farruquito-, li concedeixin el tercer grau, on un jutge pot titllar
de "puta" a una maltractada però no permet que posem en
entredit la ¿feina? de la Família Reial i així un llarg etcètera,
però com ja va dir bé el meu estimat profe d'història "
España es una país de cutre y casposo", quanta raó tenia
aquell sant home...
Després, els símbols, amb el temps vaig
aprendre que la gent els necessita per a tenir alguna cosa a la que
aferrar-se quan tot se li ensorra -d'aquí l'èxit de les religions i
dels partits extremistes que per a més inri, com tots sabem, més
d'un cop van de la ma per molt que s'entestin a negar-ho-, però un
símbol, ha de ser entès, només com a la representació subjectiva
o col·lectiva d'un sentiment, emoció, pensament, etc, sigui del
tipus que sigui sempre respectable sempre que no se m'impedeixi a mi
lluir els meus..., per això, tot i que em dol, s'ha de deixar que
tothom pugui expressar-se, fins i tot, per exemple, els nazis, el que
hem de fer, sempre, és rebatre'ls amb la força de la paraula dels
arguments verídics i demostrables.
I ja, parlant del tema que
realment ocupava aquest post, en Franki, queda ben clar, que amb el
que vostè a dit i amb el que jo molt humilment penso, sols ens queda
fer pressió popular per a que tant ell com moltes i molts altres que
es troben a la seva situació, surtin al carrer i tornin a casa seva
el més aviat possible.
Salutacions.
Hi ha maltractadors al carrer i estafadors i altres personatges; i Franki és a la presó.