josepselva |
dilluns, 12 de maig de 2008 | 13:39h
El Barça, la Moreneta i Sant Jordi, els pilars de la nostra terra, estan commocionats. Si el Barça també deixa de ser un club, Catalunya deixarà d’existir.Fins ara ens havíem cregut això del “mes que un club” i el binomi Barça- Catalunya funcionava com uns vasos comunicants, amb alguna pedreta que embussava la canyeria de tant en tant, però es recuperava el nivell - baix tot s’ha de dir- però adient si comparem el Barça amb clubs grans o Catalunya amb països aspirants a Estat.
Ara que el Barça no és mes que una caricatura, Catalunya és un club anomenat Barçalunya, amb barçalunyistes doblement emprenyats amb la Directiva de la Plaça Sant Jaume i amb la Generalitat de la llotja del Camp Nou.
Al sssoci i al ccciutadà no se’l pot enganyar, sempre te raó per decret i per aplicació dels Principis Fonamentals de la Raó Culé, que és qui mana i de qui es mama, és a dir, els mamats volen teta de les de veritat i menys silicona.
Els socis del Barça son una maqueta a escala de la societat catalana.
Tenim un club i un país amb recursos, però mal utilitzats, una manca
d’esforç i un malbaratament que fa pujar la tensió al carrer o a
l’estadi, però es cura amb un sucret que es pot dir gol o subvenció, el
soci-ciutadà és el mamat que necessita el mamó. Aquesta és la mare dels
ous de la raó que se l’hi atribueix.
Establert aquet principi de raó, i ara que el bo d’en Frank Rijaart s’ha quedat sense feina és hora d’altes i baixes. A en Frank el veuria d’alta d’entrenador al Pati dels Tarongers Mecànics. Un tio de tan bon rotllo com ell destorbaria poc i assajaria una altra estratègia de marcar un gol a Madrit a país parat, i si no servis la nova estratagema tampoc passaria res, com tampoc passa ara que no hi tenim en Frank d’entrenador de diputats, per tant en Frank és necessari.
El sssoci, que sempre te la raó del orat, agrairia així els serveis prestats al bo d’en Frank i no l’oblidaria fins al dia següent. Ens podríem ventar de tenir un entrenador-senyor, tan pausat i re-rinxolat com mai s’havia vist en el planeta de la taronja rodona i tindríem, pel mateix preu, un fulano que cau bé i li regalem un no me olvides encara que faci tant temps que dormi i hagi estat un inútil a l’hora de fer la seva feina. Quan diputats li demanarien consell!
Als cracks que han fet creeec i s’ha trencat o tenen el pubis isquiopàtic, per la meitat de preu estarien encantats de fer de tripleta de diputat atacant que arriba tard i no la remata o s’adorm a mig camp, o va al gimnàs a llegir “La Vanguardia” o corre la banda, escó amunt escó avall sense to ni so, tal com han vingut fent pels laterals fins ara. Sempre i quan pleguessin d’hora i poguessin anar de copes i ties a partir d’horabaixa fins a horaalta.
He de tornar a dir que no soc culé-forofo, mes com explicació que com a disculpa, i que no entengui de futbol no treu la meva perplexitat al veure que una merda d’equip i d’entrenador que son uns mantes i fan el ridícul rebin l’agraïment o la comprensió de la grada mentre demanen el cap del President. D’acord que ho deu haver gestionat malament, però els Ferrari que ha comprat i el Jean Todt que hi ha posat de sentinella alguna culpa hi deuen tenir.
Si només ens queda la Moreneta i Sant Jordi, tan per fer ploure com per defensar les nostres donzelles dels Drac-Queens transvestits de diputats i futbolistes, necessitem urgentment un miracle.
Establert aquet principi de raó, i ara que el bo d’en Frank Rijaart s’ha quedat sense feina és hora d’altes i baixes. A en Frank el veuria d’alta d’entrenador al Pati dels Tarongers Mecànics. Un tio de tan bon rotllo com ell destorbaria poc i assajaria una altra estratègia de marcar un gol a Madrit a país parat, i si no servis la nova estratagema tampoc passaria res, com tampoc passa ara que no hi tenim en Frank d’entrenador de diputats, per tant en Frank és necessari.
El sssoci, que sempre te la raó del orat, agrairia així els serveis prestats al bo d’en Frank i no l’oblidaria fins al dia següent. Ens podríem ventar de tenir un entrenador-senyor, tan pausat i re-rinxolat com mai s’havia vist en el planeta de la taronja rodona i tindríem, pel mateix preu, un fulano que cau bé i li regalem un no me olvides encara que faci tant temps que dormi i hagi estat un inútil a l’hora de fer la seva feina. Quan diputats li demanarien consell!
Als cracks que han fet creeec i s’ha trencat o tenen el pubis isquiopàtic, per la meitat de preu estarien encantats de fer de tripleta de diputat atacant que arriba tard i no la remata o s’adorm a mig camp, o va al gimnàs a llegir “La Vanguardia” o corre la banda, escó amunt escó avall sense to ni so, tal com han vingut fent pels laterals fins ara. Sempre i quan pleguessin d’hora i poguessin anar de copes i ties a partir d’horabaixa fins a horaalta.
He de tornar a dir que no soc culé-forofo, mes com explicació que com a disculpa, i que no entengui de futbol no treu la meva perplexitat al veure que una merda d’equip i d’entrenador que son uns mantes i fan el ridícul rebin l’agraïment o la comprensió de la grada mentre demanen el cap del President. D’acord que ho deu haver gestionat malament, però els Ferrari que ha comprat i el Jean Todt que hi ha posat de sentinella alguna culpa hi deuen tenir.
Si només ens queda la Moreneta i Sant Jordi, tan per fer ploure com per defensar les nostres donzelles dels Drac-Queens transvestits de diputats i futbolistes, necessitem urgentment un miracle.
