L'especulador tigre! I a sobre com ara no poden col·locar els pisos, encareixen el lloguer perquè se'ls ha de pagar la hipoteca! No sé com poden dormir!
Com que l'habitatge i el petroli, de moment, ja no donen gaire més de sí, ara es dediquen a encarir els aliments bàsics com l'arròs i el blat. Jo el que no entenc és, per què els polítics no hi fan res.
(en el sentit romàntic de voler gestionar bé per a tota la col·lectivitat). M'apunto a contestar-te la pregunta retòrica! Jo penso que les ideologies han mort. La majoria dels polítics hi són pel poder, per col·locar els seus i per benefici econòmic propi. Treballen pels seus lobbies, 'a quina majoria he de convèncer pq em dongui el seu suport?', pur marketing. Sinó els polítics no mentirien, cada partit tindria un discurs i si a la majoria no li agrada doncs res, democràcia. Però no, són com productes comercials, manipulen i menteixen. Les ideologies estan maltractades per l'enquesta de popularitat i pel poder econòmic. I els polítics que realment hi són per vocació de servei i no s'han corrumput, no es saben despenjar prou visiblement d'aquesta nevosa...
Ni tan sol un gestor. Un polític ha de ser, sobre tot, un activista ideològic. Però no crec que hi hagi ningú que s'identifiqui al cent per cent amb cap partit polític, ni els mateixos polítics. Hom, primer, ha de tenir clar que n'espera de la política, i després buscar el partit polític que més s'hi acosti. Les ideologies no han mort, el neoliberalisme capitalista és la ideologia imperant al món. Si la gent d'esquerres ens quedem al marge del sistema, ells van fent la seva.
hi ha una sola ideologia, han mort en plural! Quan anava a l'escola, em van dir que l'autèntic demòcrata és aquella persona que no sempre vota el mateix partit. Que dintre de la seva ideologia sap quan ha de donar el vot a uns i altres, que els governs s'han d'anar renovant. Que si ho fan malament, això els ha de passar factura. És evident que aquí no passa. Sembla que els partits siguin com equips de futbol i encara que ho facin malament són els meus i els voto. Els partits són marques, detecten els grups socials que s'identificaran amb ells i ho exploten creant com una espècie de sentiment de pertanyença. Això fa que en comptes que el poble votant uns o altres vagi modelant el perfil de polítiques que vol, siguin els partits els que van modelant el tipus d'electorat que hi ha. El 'vot útil' és un exemple d'això, crec jo, com s'entén que la gent voti un partit pq no surti un altre? A més, quan objectivament tampoc hi ha tanta diferència d'un a l'altre... Hauré de pensar més profundament tota aquesta paranoia, però alguna cosa d'això hi ha!
El fet de que no guanyis no vol dir que t'hagis mort, vol dir que s'ha de seguir intentant. Quan un partit polític guanya es radicalitza, quan perd rebaixa plantejaments. Fa temps que només guanyen les dretes i els centres, conseqüentment les esquerres han anat cedint. Jo sóc independentista i d'esquerres i voto ERC que és el que més s'assembla a la meva idea. No és el que jo voldria, però és el més s'hi acosta. I no per això votaré un altre partit que encara m'agradi menys, ni m'abstindré, ni votaré en blanc. Per molta abstenció i vots en banc que hi hagi, qui guanyi governarà. A les esquerres ens està passant com a aquell home que, com que no trobava cap menjar prou bo per a ell, s'estava morint d'innanició.
No! Joan! No em diguis a qui votes! M'agrada més que parlem d'ideologia i no de partits! Els polítics no són la única manera de fer política. A més, tens tanta raó quan dius que la dreta fa baixada!!!
La política no serveix per altra cosa que per què la gent sapiguem qui preferim que ens governi. I, precisament, com que la dreta fa baixada, la gent d'esquerres hem de ser crítics i donar la cara.
Falta una nova esquerra amb compromís ètic, amb un nou codi de conducta. Cal dir les coses pel seu nom. Cal exigir un compromís inequívoc a partir de la constatació dels enganys.
Falta una gent d'esquerres que ho tingui clar i pressioni als polítics des de fora i des de dins dels partits. Si nosaltres ens quedem al marge els polítics es queden sols, i la dreta fa baixada. A les esquerres penso que els hem d'exigir, sobre tot, polítiques socials.
L'especulador tigre! I a sobre com ara no poden col·locar els pisos, encareixen el lloguer perquè se'ls ha de pagar la hipoteca! No sé com poden dormir!
Jo el que no entenc és, per què els polítics no hi fan res.
M'apunto a contestar-te la pregunta retòrica!
Jo penso que les ideologies han mort. La majoria dels polítics hi són pel poder, per col·locar els seus i per benefici econòmic propi. Treballen pels seus lobbies, 'a quina majoria he de convèncer pq em dongui el seu suport?', pur marketing.
Sinó els polítics no mentirien, cada partit tindria un discurs i si a la majoria no li agrada doncs res, democràcia. Però no, són com productes comercials, manipulen i menteixen.
Les ideologies estan maltractades per l'enquesta de popularitat i pel poder econòmic. I els polítics que realment hi són per vocació de servei i no s'han corrumput, no es saben despenjar prou visiblement d'aquesta nevosa...
Què? M'ha quedat molt trist i sense esperança?
Un polític ha de ser, sobre tot, un activista ideològic.
Però no crec que hi hagi ningú que s'identifiqui al cent per cent amb cap partit polític, ni els mateixos polítics. Hom, primer, ha de tenir clar que n'espera de la política, i després buscar el partit polític que més s'hi acosti.
Les ideologies no han mort, el neoliberalisme capitalista és la ideologia imperant al món. Si la gent d'esquerres ens quedem al marge del sistema, ells van fent la seva.
Quan anava a l'escola, em van dir que l'autèntic demòcrata és aquella persona que no sempre vota el mateix partit. Que dintre de la seva ideologia sap quan ha de donar el vot a uns i altres, que els governs s'han d'anar renovant. Que si ho fan malament, això els ha de passar factura. És evident que aquí no passa. Sembla que els partits siguin com equips de futbol i encara que ho facin malament són els meus i els voto. Els partits són marques, detecten els grups socials que s'identificaran amb ells i ho exploten creant com una espècie de sentiment de pertanyença. Això fa que en comptes que el poble votant uns o altres vagi modelant el perfil de polítiques que vol, siguin els partits els que van modelant el tipus d'electorat que hi ha. El 'vot útil' és un exemple d'això, crec jo, com s'entén que la gent voti un partit pq no surti un altre? A més, quan objectivament tampoc hi ha tanta diferència d'un a l'altre...
Hauré de pensar més profundament tota aquesta paranoia, però alguna cosa d'això hi ha!
Quan un partit polític guanya es radicalitza, quan perd rebaixa plantejaments.
Fa temps que només guanyen les dretes i els centres, conseqüentment les esquerres han anat cedint.
Jo sóc independentista i d'esquerres i voto ERC que és el que més s'assembla a la meva idea. No és el que jo voldria, però és el més s'hi acosta. I no per això votaré un altre partit que encara m'agradi menys, ni m'abstindré, ni votaré en blanc. Per molta abstenció i vots en banc que hi hagi, qui guanyi governarà.
A les esquerres ens està passant com a aquell home que, com que no trobava cap menjar prou bo per a ell, s'estava morint d'innanició.
A més, tens tanta raó quan dius que la dreta fa baixada!!!
I, precisament, com que la dreta fa baixada, la gent d'esquerres hem de ser crítics i donar la cara.
A les esquerres penso que els hem d'exigir, sobre tot, polítiques socials.