Vagi per endavant que no m'agraden les sardanes. I això de la dansa més bella que es fa i es desfà, doncs mira, aquí també discrepo amb en Maragall, com tantes vegades he fet amb les opinions del seu net. Amb tot, i encara que crec que és una dansa que no és típica de tot Catalunya, sinó de les zones sobretot de l'Empordà i que es va estendre, puc arribar a acceptar que sigui la dansa típica de Catalunya... Ara, tampoc és necessari fer-ne ostentació. Que la balli a qui li agradi i si us plau, no cal anar fent-ne apologia. És un ball, són homes i dones formant una rotllana i contant passos - mira segur que alguna interpretació pot arribar a dir que els catalans sempre esan contant i es miren el melic-. En conclusió, que no, no m'agraden les sardanes i les trobo un pèl molestes, però posats a fer el tonto, els grans amics del ball, podrien potser tornar a mirar-se les sardanes. Per feina més d'una vegada m'he trobat un grup d'aquests d'amics de la sardana -mai gent amb menys de 50 anys, excepte algun net esperant fer el canvi a l'adolescència- que es queixen que la gent jove no balla sardanes. Sempre havia pensat que era perquè és un ball que no crida l'atenció, però estava equivocat. Aquest setmana, vaig veure un grup de gent que es deien balladors de Country, i collons, això sí que era un ball avorrit. Cares d'enfadat, botes de cowboy, texans, samarreta i barret. Quina pinta. Es posen en línia i comencen a mirar-se els peus i a fer el tonto amb les sabates. És un ball més patètic encara que la sardana. He de reconèixer que en alguna festa major o festivitat similar i quantitats d'alcohol molt per sobre del què recomanaria cap metge -o ningú- o intentat seguir aquells del 'no rompas més mi pobre corazón'... És traïdorl'alcohol... Però també m'he adonat que és que serè això no s'aguanta, és un ball ridícul i gairebé ofensiu.
Potser aquests grans balladors de Country podrien dedicar-se a la sardana, com a mínim es donen les mans, i així acabem amb aquesta trista visió de gent ballant la música típica dels Estats Units, i a canvi es recuperen els sardanistes. Clar que ara que ho penso, i si desapareguessin tots dos balls, la humanitat sobreviuria, no?
Deixo una imatge de la única sardana que m'agrada, la d'en Josep Cañas.
Per una vegada no estic d'acord amb tu. A mi m'agrada la sardana, penso que sí que és una dansa ben bella i elegant (quan està ben ballada per suposat), i a més, quan se'n sap una mica, fins i tot és força divertit. No és tan estúpid com pugui semblar a primera vista, ballar-la bé.
Suposo que és una mica com tota la cultura, s'ha de tenir el sentiment, o t'han d'haver educat perquè t'agradi. Igual que jo no suporto les sevillanes, suposo que un sevillà no acabarà d'entendre una jota menorquina; i un cowboy de Texas ja no et dic...
El folklore m'agrada, però la Sardana no. A més, que a mi no m'agradi, igual que no suporto els esbarts, no vol dir que s'hagi de prohibir. En canvi, amb el Country tindriem que prohibir-ho i prou. El tema música de sardana, mira, puc estar-hi d'acord, però el ball, no. Sóc del poble on Joan Amades va treure molta de la informació del seu costumari, i només per això ja respecto un pèl el folklore. A un li poden agradar els esports i no el futbol, en concret, no?