director |
dilluns, 12 de maig de 2008 | 20:30h
Algú consideraria que asseure al voltant d'una taula mitja dotzena de
poetes i traductors, acostumats al treball radicalment individual com
ho solen estar, és una experiència de risc si no una temeritat. &Però hi ha un indret perdut al capdamunt del Pallars, el Centre d'Art i Natura de Farrera, on any rere any, i aviat en farà deu, la Institució celebra un seminari de traducció que evidencia, al contrari, que l'experiència és productiva i gairebé fàcil.
Aquest maig s'hi ha convidat Paul Nilsson, de Malmö, i Tomas Ekström, d'Estocolm, dos poetes suecs d'entre trenta i quaranta anys, amb els quals han conviscut i treballat, des de dijous i fins a diumenge, una desena de traductors i poetes del país. Durant aquests dies i en dos grups, on enguany hi havia Albert Herranz Hammer, Josep Julià, Núria Martínez-Vernis, Carolina Moreno, Miquel de Palol, Francesc Parcerisas, Marc Romera, sota la coordinació de Iolanda Pelegrí, hem traduït una petita antologia de l'obra de tots dos del suec al català. Dimarts en farem una primera lectura a l'Horiginal de Barcelona i d'aquí a uns mesos la publicarà l'Emboscall de Vic.
De tots els poemes en la traducció col·lectiva dels quals he participat potser escolliria, per deixar-ne testimoni aquí, com un tast, "Els gossos" de Paul Nilsson, que fa:
abans se sentien de nit lladrucs a prop i lluny
però ara hi ha un silenci de llar d'avis
i és molt trist
és molt trist
una llar d'avis amb parets plenes de quadres que els finats hi han deixat
i per què hi havia un piano
A Farrera es crea amb aparent facilitat un clima en què la convivència i la feina semblen naturals. Tant de bo amb el pas del temps ho poguessin acabar descobrint tots els poetes i traductors del país... ¶
Aquest maig s'hi ha convidat Paul Nilsson, de Malmö, i Tomas Ekström, d'Estocolm, dos poetes suecs d'entre trenta i quaranta anys, amb els quals han conviscut i treballat, des de dijous i fins a diumenge, una desena de traductors i poetes del país. Durant aquests dies i en dos grups, on enguany hi havia Albert Herranz Hammer, Josep Julià, Núria Martínez-Vernis, Carolina Moreno, Miquel de Palol, Francesc Parcerisas, Marc Romera, sota la coordinació de Iolanda Pelegrí, hem traduït una petita antologia de l'obra de tots dos del suec al català. Dimarts en farem una primera lectura a l'Horiginal de Barcelona i d'aquí a uns mesos la publicarà l'Emboscall de Vic.
De tots els poemes en la traducció col·lectiva dels quals he participat potser escolliria, per deixar-ne testimoni aquí, com un tast, "Els gossos" de Paul Nilsson, que fa:
abans se sentien de nit lladrucs a prop i lluny
però ara hi ha un silenci de llar d'avis
i és molt trist
és molt trist
una llar d'avis amb parets plenes de quadres que els finats hi han deixat
i per què hi havia un piano
A Farrera es crea amb aparent facilitat un clima en què la convivència i la feina semblen naturals. Tant de bo amb el pas del temps ho poguessin acabar descobrint tots els poetes i traductors del país... ¶
