marieta |
música |
dimarts, 13 de maig de 2008 | 08:37h
Abans d'ahir, a València, entre l'estació i l'aeroport per tornar a Roma (per cert, les coses com són, l'estació de València és la més bonica que he vist mai) vaig fer una paradeta a l'fnac per comprar llibres i Acordes con Leonard Cohen (gràcies al suggeriment de Carles Bellver). El vaig escoltar ahir en arribar a casa, en tenia moltes ganes, amb auriculars i volum. Quan es va acabar em vaig posar directament el meu personal verybestof Leonard Cohen, vaig pujar una mica el volum i em vaig pegar un apretonet als auriculars, em posa en un estat alterat (a millor). Jo fa molts anys que l'estime. No m'ho pensava que publicaria una declaració d'amor al bloc.
PS: correu a l'fnac, els malalts. Dos cds i un dvd per 5.95
Ve't-ho aquí un altre cohenià! Bona la versió del Muguruza, encara que la meua versió preferida "ever" del trobador de Montreal sigui la de Manhattan d'Enrique Morente amb Lagartija Nick: http://www.youtube.com/watch?v=SOUL80lm0dw Quin desplegament embriagador de força!
Per cert, no ens deixis amb la mel als llavis. Va, digues quin seria aquest verybestof personal teu! (i jo prometo fer el meu llistat de posem...5 temes?)
5 és difícil, Suzanne és massa òbvia i no conta, Bird on the Wire ja l'he posada, Everybody Knows l'has ciatada tu i So Long Marianne l'ha citada Ferran. No en ordre: Famous Blue Raincoat, If it be your will, Hallellujah, The Partisan i Light as the Breeze. La versió "ever" Bird on the Wire de kd Lang. La setmana passada hauria estat diferent, la llista, les imprescindibles serien mínim una dotzena. Saps que de André va gravar una versió de Suzanne?
...poques, però així es fa més divertit. Jo afegiria a la ja esmentada Everybody Knows, i aprofitant que ja has anomenat The Partisan, Who by fire, Story of Isaac, Teachers i Seems so long ago, Nancy. Curiosament mai m'ha entusiasmat Bird on the wire, que deu ésser la seva cançó més emblemàtica. I encara que tampoc sigui de les meves favorites, la primera estrofa de The sisters of mercy podria ser una de les cançons que més vegades m'he sorprès taral·lejant.
La versió de Kd Lang no la coneixia. La de'n Fabrizio sí, encara que m'agrada més la versió d'un altre mestre, el Desolation row de Dylan, excel·lentment adaptada com a Via della Povertà. (Au, hem fet un micromeme d'allò més entretingut. Algú més s'hi engresca?)
deixat unes poques del disc Recent Songs, que és un dels meus preferits, The Guests, Un Canadien Errant i Ballad Of The Absent Mare. De totes maneres insiteixo sobre Light as the Breeze http://es.youtube.com/watch?v=9gCdjnLKhfQ i m'he deixat Dance me to the end of Love...i m'he deixat de dir que amb Leonard Cohen, com amb tothom, prefereixo les versions en directe a les d'estudi. Ja ho sé que he fet trampa, però cinc són massa poques...
Fa ¿quants anys Maria? em vas gravar el que seria el meu primer dic (era una cassette em sembla.... no en parlem més) de Leonard Cohen. Des d'aleshores So Long Marianne, m'acompanya i em dona consol i desconsol. Retrobar-vos a tots dos, des de roma, en aquest bloc i en una declaració d'amor em fa sentir-me a casa.
la humanitat,
la que jo conec, es divideix en: els que estimen a Leonard Cohen i a
Cortázar (que són els mateixos) i els que no. Et volia de la meua banda. Açò també és una declaració.
Bona la versió del Muguruza, encara que la meua versió preferida "ever" del trobador de Montreal sigui la de Manhattan d'Enrique Morente amb Lagartija Nick:
http://www.youtube.com/watch?v=SOUL80lm0dw
Quin desplegament embriagador de força!
Per cert, no ens deixis amb la mel als llavis. Va, digues quin seria aquest verybestof personal teu! (i jo prometo fer el meu llistat de posem...5 temes?)
No en ordre: Famous Blue Raincoat, If it be your will, Hallellujah, The Partisan i Light as the Breeze.
La versió "ever" Bird on the Wire de kd Lang.
La setmana passada hauria estat diferent, la llista, les imprescindibles serien mínim una dotzena.
Saps que de André va gravar una versió de Suzanne?
...poques, però així es fa més divertit. Jo afegiria a la ja esmentada Everybody Knows, i aprofitant que ja has anomenat The Partisan, Who by fire, Story of Isaac, Teachers i Seems so long ago, Nancy.
Curiosament mai m'ha entusiasmat Bird on the wire, que deu ésser la seva cançó més emblemàtica. I encara que tampoc sigui de les meves favorites, la primera estrofa de The sisters of mercy podria ser una de les cançons que més vegades m'he sorprès taral·lejant.
La versió de Kd Lang no la coneixia. La de'n Fabrizio sí, encara que m'agrada més la versió d'un altre mestre, el Desolation row de Dylan, excel·lentment adaptada com a Via della Povertà.
(Au, hem fet un micromeme d'allò més entretingut. Algú més s'hi engresca?)
De totes maneres insiteixo sobre Light as the Breeze
http://es.youtube.com/watch?v=9gCdjnLKhfQ
i m'he deixat Dance me to the end of Love...i m'he deixat de dir que amb Leonard Cohen, com amb tothom, prefereixo les versions en directe a les d'estudi.
Ja ho sé que he fet trampa, però cinc són massa poques...
la humanitat,
la que jo conec, es divideix en: els que estimen a Leonard Cohen i a
Cortázar (que són els mateixos) i els que no.
Et volia de la meua banda. Açò també és una declaració.