La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments... Toni Cucarella
Aquests dies de llevantada, m’ha vingut a la memòria una
sentència valenciana adient a aquest oratge convuls i traïdorenc: No et fies i guaita si de nit s’afaita.
Aquestes nits, després d’estar tot el dia plovent, tot d’una el cel es fa ras
com un ull de peix. I la sentència ens adverteix que no hem de pensar que
escampia, sinó que cal estar a la mira, a la guaita, ja que potser aviat el cel
tornarà a atapeir-se de núvols. De més a més, permet recuperar un mot que
pràcticament ha desaparegut del llenguate quotidià valencià: guaitar. Tot i que encara és possible
d’escoltar l’expressió estar a la guaita.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat
