Sant Marçal fou bisbe de la seva localitat de Llemotges. Segons els testimonis de Sant Martí de Tours, el nostre Marçal fou enviat per Roma, a evangelitzar les Gàl.lies, en el segle III. Altres llegendaris menys contrastats i totalment idealitzats ens diuen que Marçal, fou contemporani de Jesucrist, i fins i tot el posen al Sant Sopar, aguantant la palangana. També s'ha dit que fou Sant Pere mateix el qui l'envia a les Gàl.lies. La primitiva església de Sant Marçal a Llemotges, no seria doncs del segle tercer, sinó del primer. No hi ha cap prova històrica que ho confirmi i sembla que la llegenda va ser promoguda pels Abats del Monestir de Sant Marçal, a fi i efecte de millorar la seva influència o importància. En els segles XII i XIII, fou un centre productor de lírica trobadoresca molt conegut.
Sant Marçal és celebra el 30 de juny. Altres sants del calendari van escollir el nom de Marçal, i així trobem fins a cinc nominacions més al llarg de l'any. Son cinc màrtirs que s'anomenaven Marçal, i que celebren la seva diada el 16 d'abril, el 10 de juliol, el 22 d'agost, el 28 de setembre, i fins i tot el 13 d'octubre. El primigeni i original, és Sant Marçal de Llemotges, honorat el darrer dia de juny, justament l'endemà de Sant Pere. Llemotges, dita en occità Limòtges o Lemòtges, fou una important localitat occitana. Actualment és la capital del departament de l'Alta Viena, i de la regió francesa del Llemosí. Esta a la vora dreta del riu Viena que dona nom a la comarca. En el seu escut hi figura la iconografia de Sant Marçal. Actualment compta amb gairebé 140.000 habitants.
Precisament el monument més important de Llemotges és la seva catedral, situada en un turonet i envoltada pel nucli antic. La catedral de Llemotges fou inicialment romànica i data del segle XIII. Fou acabada el segle XV en estil gòtic. L'antiga abadia de Sant Marçal fou un important centre de producció d'esmalts, de gran valor en els segles XII i XIII. La descoberta de caolí l'any 1768, prop de Llemotges va permetre la creació d'uns obradors de porcellana de pasta dura, dependent de la principal de Sèvres, de molta anomenada.
A Catalunya, Sant Marçal és patró de la població del mateix nom, a l'Alt Penedès. També ho és de Terrassola a la mateixa comarca. Per tot el Penedès, el Garraf, o fins i tot el Baix Llobregat, tenen molta anomenada els tres sants de procedència franca, com son Sant Marçal, Sant Martí de Tours o també Sant Sadurní. Foren introduïts al país, pels monjos benedictins que vingueren a predicar i evangelitzar les terres catalanes, al temps que introduïen noves formes de conreu de l'agricultura, tècniques d'elaboració de ceràmiques més modernes o àbits d'ensenyament ben profitosos per a naltros. Al Montseny hi ha l'ermita de Sant Marçal a prop del Matagalls, (a la foto superior). També coneixem una capella dedicada al sant, a la vila de Montblanc.
És un nom molt lligat a Catalunya i especialment estimat per tots. El fet de portar una ce trencada; (Ç) li atorga un llustre de catalanitat molt especial.
Enhorabona a la Montserrat Queralt que viu ara a Irlanda i aviat tindrà un fillet que s'anomenarà justament Marçal. Aquest post va dedicat a vosaltres, la família Kottler-Queralt. Una salutació des de Catalunya i que tot surti molt bé.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 819
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.