A començament dels anys 80, no recordo amb quina periodicitat (setmanal, bisetmanal o mensual) amb el diari Avui podies comprar (no el regalaven pas, costava 20 pessetones de les d'abans) uns quadernets titulats apunts de català pràctic: vocabularis quotidians, normes ortogràfiques bàsiques, relacions de mots o expressions incorrectes amb llur correspondència correcta...
M'ha fet una gràcia especial el que inclou les veus dels animals (les podeu llegir en el fitxer adjunt, l'altre arxiu recull diferents tipus de sons i sorolls). Quotidianament (a no ser que per raó de feina o d'entorn, posem per cas, rural) amb dues o tres veus passem per definir els sons emesos per animals: bordar, miolar i el parrupeig dels coloms.
Poques veus! Però tot i així costa déu i sa mare (emprem la tècnica de la gota malaia: constància, militància...) que la Irene accepti que un gat fa mèu i no pas miau (com costa també -entendre-ho ja ho entén!-, que al referir-se a un parell de coses de gènere femení digui dues i no pas dos, o convèncer-la que les coses cauen, que no es cauen).
(...)
Per cert, ara obro un incís: AVUI LA IRENE FA 6 ANYS!! Si encara no ho heu fet podeu començar a assaborir la seva incipient obra gràfica: 035 La Irene ha guanyat el 1r premi!!Tanco l'incís.
Obriu els fitxers: sabíeu que, en general, el bestiar bagola? I que el gos, la prima donna de les bèsties, té un extens repertori? Que mentre el porc gruny (o rondina, o esgüella...) la truja, gardenya? Heu escoltat mai els esgarips, esgladinys o escarcanys de les aus nocturnes?
Us ha sorprès mai la borinor de la tempesta? Us ha captivat el mormol de les fulles?
Suposo que és una preocupació comuna dels pares i mares que estem sensibilitzats amb el tema del català. La pobresa de vocabulari no és un fenomen d'ara: ve de lluny i té causes socials, culturals i evidentment hi pesa la refotuda globalització (fenomen universal, però que les llengües minoritzades i sense els instruments d'un estat pateixen amb major intensitat i en surten més perjudicades).
Com corregir les incorreccions lingüístiques dels infants? Segurament tens raó Cosme (i ja he llegit a els teus comentaris a Ucronies, que la tàctica no cal limitar-la a la parla dels fills): la ironia, el joc, la sortida que no s'esperen... són solucions més efectives, encara que cal practicar-les perquè inconscientment ens surt lu altre.
PS Dóna records de part meva a l'Scarlet la propera vegada que coincidiu!
Jo també recordo aquests llibrets que col·leccionava mon pare, filòleg de llicenciatura tardana. La quotidianitat urbanita ens ha pres molts mots com els que esmentes. L'ús d'aquestes paraules era fruit del fet vovencial de cadascú. Hem evolucionat i seguim aplicant els mateixos mecanismes d'adquisició de vocabulari. Deixan de banda els lletraferits, la resta usa els mots més propers, els del seu entorn laboral i el dels mitjants de comunicació. En els darrers temps hem incorporat mots més globalitzats i això ens empobreix en certa manera la llengua. Crec que aquest fet no és exclusivitat del català, però ens afebleix més donada la nostra pròpia feblesa en aquest mar encrespat on hem de navegar. I en quan als infants, no els amanyagueu amb retrets per l'ús impropi. Recrimineu-los indirectament amb ironia i jocs de paraules, ho entendran de primera. Tot jugant acabarant entenent que hi poden fer molt per la pròpia llengua i de ben segur que discrimanaran els mots i prendran consciència de la seva particular diferència. La realitat els assenyalarà com a rara avis, moltes vegades, pel sol fet de parlar en català arreu.
La Joana, que té un any i mig i un vocabulari molt i molt limitat, ¿sabeu què ens diu per prendre comiat d'algú? "Adiós". Nosaltres ens fem un fart de dir-li "Adéu", però és per demés: "Adiós, adiós, adiós!", diu i repeteix ella. ¿Què hem de fer?
Com corregir les incorreccions lingüístiques dels infants? Segurament tens raó Cosme (i ja he llegit a els teus comentaris a Ucronies, que la tàctica no cal limitar-la a la parla dels fills): la ironia, el joc, la sortida que no s'esperen... són solucions més efectives, encara que cal practicar-les perquè inconscientment ens surt lu altre.
PS Dóna records de part meva a l'Scarlet la propera vegada que coincidiu!
La quotidianitat urbanita ens ha pres molts mots com els que esmentes. L'ús d'aquestes paraules era fruit del fet vovencial de cadascú. Hem evolucionat i seguim aplicant els mateixos mecanismes d'adquisició de vocabulari. Deixan de banda els lletraferits, la resta usa els mots més propers, els del seu entorn laboral i el dels mitjants de comunicació. En els darrers temps hem incorporat mots més globalitzats i això ens empobreix en certa manera la llengua. Crec que aquest fet no és exclusivitat del català, però ens afebleix més donada la nostra pròpia feblesa en aquest mar encrespat on hem de navegar.
I en quan als infants, no els amanyagueu amb retrets per l'ús impropi. Recrimineu-los indirectament amb ironia i jocs de paraules, ho entendran de primera. Tot jugant acabarant entenent que hi poden fer molt per la pròpia llengua i de ben segur que discrimanaran els mots i prendran consciència de la seva particular diferència. La realitat els assenyalarà com a rara avis, moltes vegades, pel sol fet de parlar en català arreu.