En un apunt anterior (Aquest) ja vaig mostrar la meva oposició al transvasament i a més esmentava la meva perplexitat per la continuada manca de recursos que patim (hídrics, elèctrics,...). Com si fóssim la megàpoli més gran del món i no poguéssim fer front a un creixement desmesurat. I encara no he trobat cap resposta, per què només ens passa a nosaltres?
Per acabar-ho d'adobar, veiem la galdosa actitud del govern: Com que ha plogut força durant un parell de dies ja podem gastar una mica més en omplir piscines i rentar cotxes. Lliçó d'economia elemental (que apliquen fins i tot les mestresses de casa menys lletrades): Si tens un augment d'ingressos i un futur de risc augmenta el nivell d'estalvi i no el de despesa.
Els blocaires ebrencs han fet un manifest (que trobareu tot seguit) de rebuig al transvasament al qual m'adhereixo amb alguna reserva (jo hi hagués esmentat que cal millorar els sistemes de regadius a l'agricultura per exemple).
El col·lectiu de blocaires ebrencs volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a
Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008
M'adhereixo a les crítiques i a les reivindicacions dels blocaires contra el transvasament. Penso que el transvasament que ara ens presenten com a necessari és un tempteig i una ensarronada per a veure fins on poden arribar. Ho veig mesquinet, com altres coses als darrers temps. Efectivament cal una nova gestió de l'aigua, una mirada nova al paisatge i al territori. Gràcies