Avui 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia. Aquesta va ser una data instaurada a partir del dia d'aprovació del decret de l'OMS (Organització mundial de la salut), en què feia constatar oficialment que l'homosexualitat no era una malaltia. Aquest era un pas endavant decisiu en el reconeixement de la diversitat de comportaments sexuals dels individus. S'ha avançat molt des de llavors, tot i que encara hi ha països al món (Aràbia Saudi, Iran, Emirat Àrabs, etc.) on l'homosexualitat encara és castigada amb la pena de mort, la qual cosa és gravíssima. Voldríem, doncs, denunciar aquest fet i expressar tota la nostra solidaritat amb els gais, les lesbianes, els transvestits i els transexuals perseguits arreu del món. L'ideari homòfob denigra l'individu i s'han d'aplicar els mecanismes per penalitzar-lo. Malauradament, massa sovint hem d'escoltar un llenguatge de caire homòfob, amb insults constants envers les persones que tenen una orientació sexual diferent a la majoritària. L'opció sexual de la persona no hauria mai de ser qüestionada, ja que és innata en l'individu. Una persona naix heterosexual o homosexual, la genètica la porta a desitjar una persona del mateix sexe o del contrari. La sexualitat és molt important per a tots i per a totes, forma part intrínseca del comportament humà. En ple segle XXI, és inconcebible que encara hi hagi milers de ciutadans que hagin de sofrir una greu discriminació a causa de la seua condició sexual. Hem d'estar satisfets que en els darrers anys s'ha avançat molt quant als drets dels homosexuals i les lesbianes. A l'estat espanyol, sortosament poden contraure matrimoni, en una de les escasses lleis positives i progressistes que ha aprovat el govern estatal. S'ha de continuar treballant per aturar aquesta homofòbia vigent entre alguns col·lectius, com els joves, que deixen eixir el seu esperit de mascle per menysprear els homosexuals. La concepció que un gai és "menys home" és inadmissible, malauradament és un comentari repetit per bona part del jovent, quan acaben de descobrir la seua sexualitat. La lluita per la igualtat dels homosexuals depèn de tots i de totes. També dels heterosexuals, majoritaris en la societat, que hem d'ajudar a fer molta pedagogia al respecte. Per acabar, voldria reconèixer el paper positiu que realitzen serials televisius com "El Cor de la ciutat", que ens planteja obertament la problemàtica de la vida de joves homosexuals, mostrant-nos els seus sentiments i la seua lluita per la normalització. Personatges entranyables com el Max, l'Enric, l'Edu o el Iago ajuden a donar normalitat a la seua condició sexual. Com a exemple, els meus fills Rosa i Guillem, de 6 i 4 anys respectivament, ja no podran considerar estrany ni anormal la relació entre persones del mateix sexe. És una bona manera de fer pedagogia antihomofòbica a partir d'un mitjà públic de masses. Tota una fita va ser l'emissió de "Queer as folk", el serial emblema del col·lectiu homosexual. El missatge final d'avui no podia ser altre que: Ell estima ell, ella estima ella, ella estima ell, ell estima ella.
molta pedagogia al respecte. Sobretot constatar que l'opció sexual no és una tria, sinó que és innata en l'individu. Un naix homosexual o heterosexual, així de senzill, increïble que consti tant d'acceptar.
Oriol Gracià |
dissabte, 17 de maig de 2008 | 11:39h
Felicitats pel teu article d'avui, Emigdi. A veure si d'una vegada per totes queda clar que l'homosexualitat no és un problema, sinó l'homofòbia, com tampoc ho són les dones, sinó el masclisme, com tampoc ho són les races, sinó el racisme...
Oriol Gracià |
dissabte, 17 de maig de 2008 | 11:00h
Felicitats pel teu article d'avui, Emigdi. A veure si d'una vegada per totes queda clar que l'homosexualitat no és un problema, sinó l'homofòbia, com tampoc ho són les dones, sinó el masclisme, com tampoc ho són les races, sinó el racisme...
i la sexualitat és una cosa vigent a les nostres vides. No entenc com pot haver algú que la qüestioni. És innat en nosaltres mateixos. Els heterosexuals també hem d'influir decisivament en la normalització d'aquells que tenen opcions sexuals diferents.
L'homofòbia com una atac a l'home o a la naturalesa de les persones i l'homosexualitat pot esdevindre com una conseqüència més d'aquesta homofòbia introduïda de masses.
Crec que tot ésser humà té el lliure dret d'exercir la seua opció sexual, sense condicionants. Dos persones del mateix sexe es poden estimar i desitjar igualment que dos persones heterosexuals. I aquest missatge l'hem de difondre arreu tothom. També és el deure dels heterosexuals transmetre aquesta educació i aquest ideari als nostres fills. Jo crec que ho aconsegueixo.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Avui 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia. Aquesta va ser una data instaurada a partir del dia d'aprovació del decret de l'OMS (Organització mundial de la salut), en què feia constatar oficialment que l'homosexualitat no era una malaltia. Aquest era un pas endavant decisiu en el reconeixement de la diversitat de comportaments sexuals dels individus. S'ha avançat molt des de llavors, tot i que encara hi ha països al món (Aràbia Saudi, Iran, Emirat Àrabs, etc.) on l'homosexualitat encara és castigada amb la pena de mort, la qual cosa és gravíssima. Voldríem, doncs, denunciar aquest fet i expressar tota la nostra solidaritat amb els gais, les lesbianes, els transvestits i els transexuals perseguits arreu del món.
És una lluita de tots i de totes. El llenguatge homòfob és absolutament denigrant, com ho és el racista.
bon cap de setmana,
emigdi