Assisteixo a l’acte central de campanya d’ERC Futur, que també és l’últim acte de Carod com a president d’Esquerra, davant de més de 2000 persones provinents de tot el territori. Ha estat un acte festiu i, alhora, emotiu i reivindicatiu.
Presentat pel president de la Federació de BCN, Oriol Amorós, i la diputada Patrícia Gomà (que ben aviat rebran una proposta de la Terribas per treballar a la tele, perquè trobo que se’n surten molt bé), a l’acte han intervingut una bona mostra de líders d’arreu dels Països Catalans, entre d’altres: Cil Buele (Balears), Marta Cid (Terres de l’Ebre), Manel Balcells (Vallès Oriental), Montse Bergés (Lleida), Sergi de los Ríos (Camp de Tarragona), Andreu Bosch (Maresme), el senador Carles Bonet, la portaveu Marina Llansana i el barceloní Jordi Portabella, que ha estat presentat com a l’home que quan cal li clava una puntada al cul als socialistes. Genial!
Acte seguit ha intervingut en Carod amb un discurs vibrant, del qual jo destacaria les següents paraules:
No som aquí contra ningú, sinó a favor d’Esquerra i d’una Catalunya lliure. No obstant, cal reconèixer que hi ha diferències entre les diverses candidatures sobre la manera de fer política i construir un partit, de manera que el 7 de juny cal triar entre:
- Una ERC responsable, seriosa, valenta, amb idees, amb vocació de ser majoritària i d’aconseguir tot el poder per a Catalunya, o...
- Una ERC de calçotada, amb cops de volant, amb canvis d’estratègia cada sis mesos, sense cultura de govern, petita, amb por de créixer, sectària, controlable, amb vocació marginal i d’aconseguir el poder per a l’aparell del partit.
(Hi ha més teca!)
Més Carod
El president d’Esquerra, que també ha dit que no deserto ni em retiro, sinó que me’n retiro, i estaré allà on el partit em digui, ha donat les gràcies pels suports rebuts aquests anys durs, de linxament extern i mobbing intern, especialment a la Teresa, la seva dona.
Després de presentar els èxits més destacats de l’acció de govern d’Esquerra, Carod ha presentat Ernest Benach, candidat a la presidència d’ERC, com a un home d’unitat, bones maneres i bona educació, i Rafel Niubò, candidat a la secretaria general, com a una màquina que farà funcionar Calàbria, i ben proper a la militància ja que per contactar-hi no caldrà marcar el prefix 91 (en referència al portaveu a la secretaria general Joan Ridao, que si és escollit haurà de compaginar el seu càrrec amb el de portaveu del grup parlamentari al Congreso, a Madrid).
Niubò
En Rafel Niubò ha intervingut per explicar la seva lluita a favor de les seleccions catalanes (actualment hi ha 13 seleccions reconegudes internacionalment gràcies a l’acció de Niubò com a secretari de l’Esport), molt especialment la seva relació amb el socialista ultrajacobí i hiperespanyolista Jaime Lissavetsky, a qui va marcar un espectacular gol amb la inclusió a l’article 200 de l’Estatut d’una (subtil però contundent) referència al reconeixement internacional de les organitzacions esportives. Clar, els sociates espanyols, amb el primitivisme que els caracteritza, devien fer un “buscar” seleccions en el document, i com que no ho van trobar, l’article va passar i no va ser impugnat. Vaja golàs, Rafel!
Benach
Vull destacar les següents afirmacions de la intervenció d’Ernest Benach:
Cal refer el partit de dalt a baix, però cal un canvi tranquil. Guanyarem, sí, però això no vol dir derrotar, humiliar, imposar ni intimidar, sinó integrar, liderar, saber pactar i, sobretot, respectar.
Hem de posar-nos al costat de la gent i caminar plegats, no posar-nos davant i esperar que ens segueixin.
Tenim un Estatut al Tribunal Constitucional, un sistema de finançament pendent de negociar, una crisi económica emergent, problemes d’infraestructures... O anem tots junts o no ens en sortirem: si guanyem, a l’executiva creiem que hi ha de ser Uriel Bertran i Joan Carretero.
Cloenda: les pilotes
L’acte ha estat amenitzat amb les actuacions del grup Sulfat de Soul i en Pep Sala, que ha interpretat el Cant a l’amistat i Boig per tu.
L’apartat final, però, ha estat l’aixecament d’unes pilotes de plàstic grogues i vermelles, d’uns 15 cm de diàmetre, que hi havia a cada cadira, per part de la concurrència, per fer una mena de mosaic català. Però en Rafel Niubò ha fet una crida al llençament massiu de les pilotes, i ja us podeu imaginar més de dues mil pilotes llançades sobre l’escenari, on hi havia els candidats, els representants territorials més destacats i altres VIP. Esfereïdor ha estat l’impacte d’una de les bimbes sobre la clepsa del conseller Tresserras, del que espero que a hores d’ara ja estigui plenament restablert!
Conclusió
Després dels arguments que he escoltat aquest migdia, crec que la millor opció és donar suport a la candidatura d’Ernest Benach i Rafel Niubò a la presidència i secretaria general d’Esquerra. En el decurs de les properes setmanes anirem comentant els motius personals d’aquesta meditada decisió. De moment ja he sol·licitat la meva adhesió a la Xarxa de Blocs per l’Esquerra del Futur i, si sou blocaires, us encoratjo a fer el mateix.
