... i de feina intensa.
Aquesta és la raó (cliqueu el link) per la qual no he postejat en una setmana.
Ha valgut la pena!!!!
Han estat uns dies de feina intensa, de dormir poc (massa poc!) i de parlar molt i amb molta gent. Però ha valgut la pena. I tant que sí!
Avui, 2.000 persones ens hem aplegat al Poliesportiu de la Nova Icària per a donar suport a l'Ernest Benach i el Rafel Niubò, els nostres candidats a la Presidència i la Secretaria General d'ERC.
Ha estat una festa familiar: hi havia nens i avis, pares i fills, joves parelles i colles d'amics. Militants de tota la vida i d'altres que fa poc que s'han incorporat al projecte. Companys i companyes que han vingut del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà: de la Catalunya rural a la Catalunya metropolitana, del Cap-i-Casal a les Illes, la Catalunya Nord i el País Valencià. De l'Occitània administrativament catalana.
Ens hem trobat gent que hem estat picant pedra, a les seccions locals, a les comarcals i regionals, muntant actes, fent campanyes, treballant a les sectorials. No defallint quan les coses s'han posat difícils. Engrescant-nos amb els èxits i el progrés del projecte independentista.
Han vingut cares famoses, amics que ens han volgut acompanyar, bàsicament, perquè ens estimen i creuen en el projecte de la llibertat d'aquest país. També he trobat moltes, -moltíssimes-, cares no tan conegudes però que, per a mi, no m'eren gens anònimes. Companys i companyes que han compartit la il·lusió i el bon rotllo, les ganes de tirar endavant. Amb alegria, amb rigor, amb transparència, amb seriositat.
Ens hem aplegat moltes cares, molts cors, molts somriures. Molts més dels que molts s'imaginaven, moltes més dels que a alguns els hauria agradat. Som aquí, i volem fer camí, junts. Amb tothom, sense bandejar ningú. De la mateixa manera que volem que ho faci el país, amb tothom, sense bandejar ningú.
Ens teniu aquí. Com sempre hem estat. Com seguirem estant. A les verdes i a les madures.
P.S. Un agraïment especial a la gent de l'equip de campanya, als que han preparat directament l'acte, als voluntaris que han estat tot el matí al peu del canó. Un agraïment especial als meus companys del Casal Català Martinenc, que han vingut a fer-nos costat. Gràcies a tots.
Avui, 2.000 persones ens hem aplegat al Poliesportiu de la Nova Icària per a donar suport a l'Ernest Benach i el Rafel Niubò, els nostres candidats a la Presidència i la Secretaria General d'ERC.
Ha estat una festa familiar: hi havia nens i avis, pares i fills, joves parelles i colles d'amics. Militants de tota la vida i d'altres que fa poc que s'han incorporat al projecte. Companys i companyes que han vingut del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà: de la Catalunya rural a la Catalunya metropolitana, del Cap-i-Casal a les Illes, la Catalunya Nord i el País Valencià. De l'Occitània administrativament catalana.
Ens hem trobat gent que hem estat picant pedra, a les seccions locals, a les comarcals i regionals, muntant actes, fent campanyes, treballant a les sectorials. No defallint quan les coses s'han posat difícils. Engrescant-nos amb els èxits i el progrés del projecte independentista.
Han vingut cares famoses, amics que ens han volgut acompanyar, bàsicament, perquè ens estimen i creuen en el projecte de la llibertat d'aquest país. També he trobat moltes, -moltíssimes-, cares no tan conegudes però que, per a mi, no m'eren gens anònimes. Companys i companyes que han compartit la il·lusió i el bon rotllo, les ganes de tirar endavant. Amb alegria, amb rigor, amb transparència, amb seriositat.
Ens hem aplegat moltes cares, molts cors, molts somriures. Molts més dels que molts s'imaginaven, moltes més dels que a alguns els hauria agradat. Som aquí, i volem fer camí, junts. Amb tothom, sense bandejar ningú. De la mateixa manera que volem que ho faci el país, amb tothom, sense bandejar ningú.
Ens teniu aquí. Com sempre hem estat. Com seguirem estant. A les verdes i a les madures.
P.S. Un agraïment especial a la gent de l'equip de campanya, als que han preparat directament l'acte, als voluntaris que han estat tot el matí al peu del canó. Un agraïment especial als meus companys del Casal Català Martinenc, que han vingut a fer-nos costat. Gràcies a tots.
Val la pena llegir aquest post:
http://blocs.mesvilaweb.cat/Jordi Carbonell
Diuen els antics que : "A cadascú la seua pròpia merda li fa bona olor", el meu avi, el mateix que va inspirar-me el nom d' aquest bloc i que tenia molta lletra deia: " cadascú estima l'olor dels seus pets", ell no s'ho inventà,- deia que ho va dir un filosof- o almenys era el que argumentava en la seva defensa, cada cop que la meva mare s'enfadava per ensenyar-me "aquestes coses" - mare dixit- .
Aquestes paraules del meu avi, m'han vingut a la memòria després d'escoltar i llegir, el discurs que en Carod va donar ahir en el míting organitzat per el corrent que ell apadrinar. Va ser el cant del cigne; en Carod al mig de la tarima donant el millor d'ell mateix per darrer cop - al menys com a President del partit-. Va disparar a tort i a dret, va dir veritats com a cases de pagés, però també va callar en la mateixa proporciò totes les sortides de to en la que ell ha estat el protagonista. No, no penso fer la llista de les "coses d'en Carod", la vergonya m'impedeix escriure-les. Però crec sincerament que una de les moltes raons de la caiguda lliure d'ERC, han estat les seves "escenificacions", i la de no està a l'alçada institucional que es mereixia el partit. Ahir era el moment de fer un acte de contricciò i reconèixer, encara que fos una miqueta, que les seves actuacions en els moments importants del país han perjudicat i molt a ERC. Però no ho farà, ja ho deia el meua avi : cadascú estima l'olor dels seus pets
http://blocs.mesvilaweb.cat/Jordi Carbonell
les declaracions de'n Carod han estat l'espectacle més lamentable que hi ha hagut en força temps, més inclús que quan es va dedicar a demanar el sí a l'estatut. La candidatura i el seu líder taumatúrgic quedeu totalment desacreditats perquè dividiu alpartit.
aquests vui dies no hauries hagut d'estar treballant com a director del consell català de l'esport?
Començo per la segona:
- Aquests 8 dies, i tota la resta, treballo la meva jornada com a Director del Consell Català de l'Esport. Reunions de despatx amb l'equip, signatura de documents, contacte amb els representants territorials, correspondència, actes, reunions amb representants de les federacions esportives, etc... Sense anar més lluny, aquest dissabte he assistit a la inauguració del nou local de la Federació Catalana d'Esports per a Sords...
- Per aquesta raó, quan arribo a casa (cada dia, entre les 19 i les 21h, depèn de l'agenda) inicio la meva segona jornada, la familiar, desgraciament molt més breu, i...
- Finalment, entre les 22 i les 23h (depèn del dia) he iniciat (i encara ara ho faig i ho seguiré fent uns quants dies) la tercera jornada, la del partit. Normalment, fins les 3 i, algun dia, fins les 4 o les 5. Aquesta jornada és la que he dedicat a aquest acte i és la raó per la qual no he postejat com acostumo.
Si necessites proves, pregunta als companys i companyes de la meva candidatura en quins horaris reben els missatges o correus electrònics que els envio...
Per cert, cada dia m'aixeco entre les 7 i les 7.30.
Segueixo per la primera:
- Totes les declaracions s'han de llegir en el seu context, sincrònic i diacrònic. El context sincrònic (-que vol dir en el moment present-), és el d'una campanya electoral interna, en la qual 4 candidatures presenten els seus projectes i argumenten les seves diferències. El context diacrònic (-que vol en la perspectiva del temps-), és el d'una història interna, la del partit, que no s'ha caracteritzat especialment per la unitat i la lleialtat interna, com segurament saps de primera mà.
- Si llegeixes les declaracions en aquests dos contextos veuràs que l'espectacle no és lamentable. Podràs estar d'acord o no, argumentar o contestar, com ha fet el Sr. Ridao, per exemple. Però tot encaixa perfectament en el moment i en la història que vivim.
- Un procés democràtic mai no divideix, enforteix. Les societats s'enforteixen, no es divideixen amb la pràctica democràtica. I el mateix ens passa als partits que apostem per l'aprofundiment democràtic, amb l'elecció dels seus líders en eleccions primàries obertes.
- Suposo que t'agraden més els processos interns del PSC o de CiU o el PP, molt més "unitaris", molt més cohesionats, oi? I ja no et parlo dels de la democràcia orgànica de la "família, el sindicato y el movimiento"... Allò sí que era unitat!!!
- O el problema està en que alguns no acceptem la "unitat" que alguns volen establir a priori, abans de l'expressió directa de la militància. Que parlin les urnes, que tothom accepti el resultat i que, al dia següent (després del congrés), tothom continuï treballant pel projecte republicà i independentista.
Carod i Puigcercós no són el mateix. Un es presenta a President d'Esquerra i l'altre no es presenta a president d'ERC.
Carod es vol presentar com a cap de llista a les properes eleccions al Parlament. En canvi, Puigcercós vol ser president per a ser després cap de llista a les properes. No és el mateix.
Puigcercós i Benach (o Niubò) no són el mateix. Venen de tradicions polítiques i organitzatives diferents, de maneres de fer diferents. Es plantegen la política de manera diferent. Tenen una visió diferent del partit. Clarament.
I, pel que fa a la diferència que tú marques entre Carod i Puigcercós i la resta...
Et recordo que, entre l'1 de novembre de 2006 i el 4 de novembre de 2006, el líder de l'Esquerra Independentista lloava fins extrems inimaginables actualment el pacte amb Montilla i les seves infinites bondats.
Et recordo que, mentre era Conseller de Governació, el màxim dirigent del RCat compartia tranquil·lament el Consell Executiu de la Generalitat amb el mateix partit "sucursalista i espanyol" que ara critica.
Et recordo que, fa un parell de mesos, cap dels quatre corrents demanava la sortida d'aquest govern. Obertament, ara per ara, tampoc ho fan.
Vist des de fora, hauríem de ser capaços de veure la totalitat de l'escena. No només la part que ens interessa.
M'ha semblat també molt lamentable atorgar a en Ridao el mal resultat a Madrid. Que ell -com a president del partit- no n'és responsable? Si tothom diu que el resultat és per la nostra gestió a la Generalitat, ell que n'és el vicepresident, no hi té res a veure?
I a més em sembla un frau als electors: no demanava el vot per Joan Ridao? I ara, la gent que va votar ERC perquè ell ho demanava, amb quina cara es queda?
Sincerament, crec que Esquerra encara pot anar a pitjor: acabar fracturats i dividits. I les paraules d'en Carod no ajuden gens a evitar-ho, al contrari, ens hi porten de cap.
Estic trist, molt trist, que el meu presiden rebregui el partit que sempre he votat d'aquesta manera. A veure si els que esteu en el seu entorn li feu veure.
Sí senyor! En canvi, el probe Ridao no té res a veure amb els resultats electorals del qual ell era cap de cartell, és clar que no!!