Hem sabut que el linyolí Bojan Krkić ha estat desconvocat de la convocatoria per al partit amistós que jugarà la selecció amb Argentina. La raó? El jugador va manisfestar al seleccionador espanyol, Luis Aragonés, la seva voluntat de no jugar-hi l'Eurocopa d'aquí a un mes per evitar problemes físics (el noi porta un ritme molt alt de partits jugats amb el Barça).
El Sr. Aragonés ha accedit a la petició però es veu que hi ha por que els mitjans periodístics espanyols posin el crit al cel si Bojan vesteix la samarreta catalana. Tan se val, es veu, que un sigui un únic partit i la competició si fa no fa un mes (Bé, una mica menys, en el cas que ens ocupa arribaran a quarts de final com a molt). Seria molta pressió per a un noi que encara no ha fet els divuit anys.
I per què haurien d'esfurismar-s'hi? Doncs evidentment perquè qualsevol acció que pugui semblar una preferència de la selecció catalana a l'espanyola posa el subjecte a la banda dels separatistes, cosa que (des del seu punt de vista) és molt lletja.
Però deixem Bojan tranquil i anem amb el veterans: Pujol, Xavi,....
Aquests van ben contents a les convocatòries de la Selección . I no han posat mai cap problema en això. Vol dir que són espanyolistes? Podria ser. Però llavors, perquè quan hi ha alguna celebració del Barça van amb senyeres estelades? Saben que vol dir aquest símbol?
Els seus defensors (ells no en parlen gaire ) diuen que és només futbol. Que volen jugar i prou. Doncs no senyor, és politica! Si no fos així Bojan no hauria d'haver demanat al seleccionador Gratacós que el desconvoqués. Si no fos política no hi hauria traves a que Catalunya jugués partits oficials.
És política. Tan d'aquella banda com d'aquesta. Per això l'únic futbolista català (Que jo sàpiga) que ha mostrat la seva voluntat de no jugar amb Espanya ha estat Oleguer. Un dels pocs que saben (o mostren que saben) parlar d'alguna cosa més que les quatre frases típiques per a cada partit.
Ara bé. Jo comprenc que la vida laboral d'un futbolista és curta. Arribar als 35 en actiu no és habitual. I donat que molts pocs (en proporció amb el total) tenen sous milionaris ( i també, que pocs saben fer res més que donar cops de pilota) és normal que si et surt una oportunitat de jugar partits internacionals l'aprofitis al màxim. És un aparador enorme i potser pots tenir l'oportunitat de fitxar per un altre equip i millorar les teves perspectives laborals i econòmiques.
En aquest sentit trobaria comprensible que un jugador d'un equip modest estigui encantat de jugar amb Espanya (encara que potser sigui un catalanista convençut). Incoherent? Potser sí però això no vol dir que et venguis tot i que evidentment pots còrrer el risc de quedar enlluernat per la parafernàlia rojigualda (Penso ara en el darrer mundial de bàsquet i en Marc Gasol que feia unes declaracions vehements sobre la seva espanyolitat).
I un jugador d'un equip important? Quina motivació te per a jugar en una selecció nacional?
Doncs la motivació nacionalista. El fet de jugar a l'equip del seu país.
Per a què li cal a un jugador del Real Madrid, o del Chelsea o del Milan o qualsevol equip gran jugar a la seva selecció? En aquests equips els paguen més que els que puguin pagar els diferents equips nacionals. En alguns casos la diferència deu ser gegantina: Quant li deu pagar Camerun a Eto'o i quant deu cobrar del Barça?.
Les seleccion juguen les coses importants cada dos anys (alternant Mundials, Jocs Olímpics i Eurocopa o Copa Amèrica,...) i potser els toca jugar amb equips poc vistosos que no interessen gaire.
En canvi amb un equip gran segurament tindràs cada any posibilitat de jugar competicions internacionals. A més el Barça de fet és dels pocs equips ( si no l'únic ) que mai ha fallat, ni un sol any, en participar en competicions europees des que aquestes existeixen.
I si no tens motivacions econòmiques ni nacionals per a que hi jugues? Sí que és cert que si et negues a anar convocat a l'española et poden sancionar i els mitjans et faran boicot però per al que guanyen aquests jugadors fent publicitat subliminal portant una gorra o un rellotge ja ho tindiren cobert. I la polèmica la pots convertir en publicitat.
El nedar entre dues aigües pot donar imatges ben tristes. Recordem la final de futbol dels Jocs Olímpics de Barcelona. El Camp Nou ple d'estanqueres i Espanya guanya la medalla d'or. Tots els jugadors donant voltes al camp amb una bandera espanyola mentre que Ferrer i Guardiola anaven a part amb una senyera. En fi, dic jo que si has anat fins llavors amb el conjunt fent pinya ara no facis el numeret de que vas a part. D'altra banda el Barça va guanyar aquell any la Lliga (van arribar a guanyar quatre de seguides) i la Copa d'Europa. Per quin motiu penseu que coneixen Guardiola a l'estranger? Per la seva participació a l'equip espanyol (encara que triomfés) o per la que va tenir al Barça (encara que hagués perdut)?
O sigui que coherència si us plau. Si aneu a la Selección endavant, però després no crideu Visca Catalunya i sortiu amb estelades quan guanyeu alguna cosa...i viceversa.
Dieun que tothom te un preu, aquesta és la qüestio, i es demostra a cada pas i arreu. Amb honorosísimes excepcions. Si s'aconseguís fer de l'excepció la regla viuriem en un altre mon. Aquest es el que cerco amb una llantia. Cerco un home!
Les seleccions nacionals, inclosa la catalana, son un virus que fa emmalaltir els pobles.
D'altra banda, ja he dit en alguna ocació que el tema de les seleccions a mi m'és bastant indiferent però que el fet de voler que el meu país sigui normal fa que estigui d'acord en la seva reivindicació malgrat que el dia que siguem independents no crec que les segueixi gaire.
O sigui que no estic filosofant ni fent psicologia barata. En tot cas m'agradi o no (més aviat no) als esportistes se'ls atribueix una funció social. Tothom ho sap això malgrat que alguns vulguin traspassar-ho també a les dones del temps.
Un país que s'esta tornant tan miserable no necessita herois, necessita gigas de momòria i sobretot coherència, gens de "comprensió" amb els Pujols, Xavis, Guardioles i Gasols. Tenen tot el dret de jugar a l'española, però en la situació actual, han de triar, tots hem de triar, no som tan o mes catalans que españols, som una cosa o l'altre, disjuntiva. I a mullar-se toquen.
Els països necessiten uns quants mites vivents que cohesionin i serveixin d'exemple, ningú hi está obligat, però alguns s'hi hauria de sentir obligats, sobretot els sobiranistes.
Per cert, que amb l'Estat actual m'he donat compte que no soc ni nacionalista ni sobiranista, ni independentista. Soc secessionista, i no pas nomès d'Espanya.
Lo de la Mònica t'ho contestaré en el meu bloc.
Sí precisament jo dic que els grans (Pujol, Xavi, Guardiola,....) són els que haurien de fer el pas de decidir-se per una cosa o altra i no nedar entre dues aigües (Ara jugo amb l'espanyola, ara surto amb l'estelada perque el Barça ha guanyat) mentre que sí que trobo comprensible que un jugador català d'un equip modest, per molt catalanista que pugui ser, tingui ganes de ser seleccionat per l'espanyola ja que no te tantes oportunitats de donar-se a conèixer.
Si juga un partit amb Espanya ha de renunciar per tota la vida a participar amb Sèrbia (no sé si encara haig de dir Iugoslàvia). Si algun dia Catalunya té selecció oficial tindrà l'oportunitat d'escollir (com a mínim s'ha fet així en altres oficialitzacions). Dit així, fa bé de no buscar-se problemes per un partit amistós de costellada.
Els cassos de Xavi i Puyol. No m'agrada veure'ls jugant amb Espanya. Però també hem de tenir en compte que la federació espanyola els pot sancionar si aquests es neguen a jugar, fins i tot podrien ser expulsats de la lliga espanyola. No tinc ni idea de com pensen nacionalment aquests dos nois, però sí tinc clar que la federació espanyola i bona part dels periodistes coaccionen els esportistes.