Avui
l’Església celebra la festivitat de Santa Joaquina Vedruna. Nasqué a Barcelona l’any
1783. Els seus pares detacaren per les seues virtuts cristianes. Ella mateixa,
des de molt xiqueta, tenia una gran inclinació cap a les coses espirituals i
deia: “Mira, mare, a mi tote em parla de Déu i tote em duu a Ell”… Als dotze anys
volgué ser carmelita de clausura; però Déu… Als setze fou demanada la seua mà
per Teodor Mas, un xaval que havia volgut ser religiós i no pogué aconseguir-ho
per ser fill únic, amb moltes obligacions familiars. Es casaren en 1799. Els
dos es lliuraren a les obres de caritat i o l’oració. Tingueren molts fills i els
educaren cristianament. Però “canviaren
els temps” i, quan Napoleó intentà fer-se amb la península Ibèrica, Teodor hagué
de deixar-se la família i anar-se’n a defensar el tros de terra.
Joaquima
es va quedar sola amb els seus nou fills i per tal de poder alimertar-los i
educar-los hagué de bregar molt en el domini i l’administració de les hisendes
familiars. Per a súmmum, el seu espòs, en una de les batalles, morí en març de
1816. Joaquima, apenada, es va retirar a una finca que tenia a Vic. Ací, com a
vídua i mare, va ser model de prudència. I el Senyor no la va deixar: tingué la
pena de veure morir tres dels seus fills, l’alegria que quatre abraçaren la vida
religiosa i de dos que van contraure matrimoni cristià.
Va
ser aleshores quan Joaquima es lliurà de ple a l’oració, al sacrifici o a la vida de
caritat. I pensà a ser religiosa. El P. Esteve Olot, carmelità, l’orientà cap a
la fundació de les “Germanes Carmelites de la
Caritat Vedruna”. També el Sr. Bisbe de Vic, En Jesús Corchera, la va
ajudar molt. A la fi la Congregació
començà la seua tasca l’any 1826, quan la fundadora tenia 46 anys… Santa Joaquima
Vedruna morí a Barcelona, el 28 d’agost de 1854 i va ser canonitzada per Joan XXIII
en 1959.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
Què tal si encetem alguns VOLVALS al poble?
BON DIA I BONS VOLVALS"""""""""