Llegia a l’AVUI (18-5-08) en la sèrie de capítols titulats “Cap on va Catalunya?”, la preocupació de Josep Cuní pel fet que els immigrats no veuen TV3 al·legant que aquesta “(...) és la de los catalanes”.
En primer lloc voldria dir que ni jo ni cap conegut meu veiem el canal llatí de TV, ni escoltem per la ràdio l’emissora homòloga, tampoc la del Justo Molinero. Per tant, no és d’estranyar que ells facin el mateix buscant el que els hi és més propi.
No hi ha res que pugui integrar un immigrant, com a molt pot aprendre la llengua del país, que ja és molt, però difícilment anirà més enllà; en canvi, els seus fills, és més fàcil que s’integrin. L’escola amb la immersió lingüística pot ser decisiva si en sortir troben un ambient favorable, que en aquest cas també els serà difícil degut a la nostra dependència política de l’Estat espanyol, que posa pals a les rodes sempre que en té ocasió.
Que els immigrats (espanyols o llatins) vegin o no TV3 no em preocupa tant (que també) com sentir parlar en castellà en aquest canal de TV, un canal que va ser creat, recordem-ho, com una eina de normalització lingüística, per tant la presència del castellà a TV3 sí que em preocupa perquè és una intromissió que s’hauria d’evitar per respecte als drets autòctons. No per introduir-hi més castellà, els immigrants la veuran més i en canvi poden perdre audiència autòctona com a revulsiu.
Els castellanoparlants tenen una oferta televisiva en la seva llengua molt ample, no tenen necessitat de TV3, ni de fer l’esforç d’aprendre el català, el problema de la integració a casa nostra només ve d’una banda, de la nostra dependència d’Espanya.
