En el número 1, la revista 33
r.p.m., dedica la portada a Moby. Aquest divendres VilaWeb també
li dedica notícia i, en l'edició de nit, portada. I
Catalunya Ràdio, a l'informatiu del vespre, ha dedicat uns
moments a aquest músic americà, amb fragment de cançó
que no havia escoltat mai. Pel que sembla és un dels
millors dels darrers anys i jo, com a mínim, que en sigui
conscient, no n'hi havia sentit parlar mai... Fa uns anys algú em diria que
"no estàs al lloro!!!". I és una de les coses
que em fan més ràbia, més que veure que et fas
gran. Després de tot, a això últim no hi pots
fer res... miQuel
A Moby no l'han parat de matxacar els darrers anys com a sitonia d'entreprogrames o propagandes. Si no hagués estat així "Play", si més no, fóra un disc de culte, però tu ja saps, Miquel, que determinada elit arrufa el morro quan veu que algú és capaç de ser absorbit per tota la maquinària amb tanta brevetat. Recordo haver sentit Moby per primera vegada (conscientmen) en una de les desfilades del Mollerussa Disseny del 2000 o 2001. Glamour ponentí. Tu també hi eres o sigui que deu ser una d'aquests moments en què, sense ser-ne conscient, vas escoltar Moby. Cançons del "Play".
romanidemata |
dissabte, 4 de juny de 2005 | 12:52h
possiblement l'he escoltat i no era concient de qui era, - i que? l'important és la tonada, el moment que la gaudeixes, la música... qui l'ha fet, gràcies i de res
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)
A Moby no l'han parat de matxacar els darrers anys com a sitonia d'entreprogrames o propagandes. Si no hagués estat així "Play", si més no, fóra un disc de culte, però tu ja saps, Miquel, que determinada elit arrufa el morro quan veu que algú és capaç de ser absorbit per tota la maquinària amb tanta brevetat. Recordo haver sentit Moby per primera vegada (conscientmen) en una de les desfilades del Mollerussa Disseny del 2000 o 2001. Glamour ponentí. Tu també hi eres o sigui que deu ser una d'aquests moments en què, sense ser-ne conscient, vas escoltar Moby. Cançons del "Play".
possiblement l'he escoltat i no era concient de qui era,
- i que?
l'important és la tonada, el moment que la gaudeixes, la música... qui l'ha fet, gràcies i de res
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)
PS: Aqui tens un enllaç Moby