Acabe de de rebre la factura mensual de Telefónica, la
cova de lladres que acaba d’incorporar a la seua mamella el mangante Zaplana. M’adone que m’han cobrat uns dinerets per “90X A
Servicis Avançats (Nou-cents)”. M’escame. Comprove els dos números pels quals m’han
cobrat: 901 200 345 i 901 12 12 24. Tots dos pertanyen a l’Agencia Tributaria
Española. D’aquella aventura, ja en vaig fer la crònica ací: Surrealisme
lingüístic a l’Agencia Tributaria. O siga: estic obligat –per llei o per
collons, com vullgueu– a fer la declaració de renda, i aquest estat corrupte
que es diu Espanya aprofita aquesta obligació per fer-me telefonar a uns
números que no són gratuïts, i així, tant si vols com si no vols, em pispa uns
cèntims. Una aportació o impost mafiós que va a parar a la cova de lladres de
Telefònica, i supose que una part del botí anirà també al sac del ministeri de
Solbes.
La màfia de l’empreses elèctriques ha demanat
al govern de Zapatero que apuge les tarifes un 11%, i el govern de Zapatero,
tan d’esquerres, ha dit que d’acord. Pa’
que te fies, que diuen ells. La pujada es destinarà a pagar l’augment de
sous dels principals capos de l’empreses elèctriques. Com a exemple, Francesc
Sanuy explicava setmanes arrere a la revista El Temps el cas del President
d’Iberdrola, “Sánchez Galán, que es va doblar ell mateix el sou fins a 2.000
milions de pessetes, a part de percebre 3,5 milions d’euros en concepte de
premi de gestió i dels 10 milions d’euros que li tocarien en cas d’acomiadament.”
La política i les grans empreses tenen unes
vinculacions massa estretes, massa connivents. Aquestes empreses demanen i els
polítics acaten, o deixen fer, és a dir, permeten que ens roben amb total
impunitat. Òbviament, aquests “serveis” polítics es paguen. D’una manera o
altra. Perquè “pa’ ser político y no
ganar nà, mas vale ser persona honrà”. Per exemple, amb aportacions publicitàries
als diferents partits que s’avenen a co·laborar-hi, o col·locant en les seues
empreses alguns d’aquests polítics, amb sous espectaculars, sovint barat a
tocar-se els collons, i valga com exemple paradigmàtic el de l’adés esmentat
Eduardo Zaplana.
De polític mudaràs, però de lladre no
t’escaparàs. Sí, assenyaleu Berlusconi i digueu-li corrupte, però el pa que
s’hi dóna per aquestes andoles també està a muntó de florit.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
...