De tant en tant hi rumio, o em trobo que haig de prendre decisió sobre la meva postura davant els anònims. Rellegia
ara alguna de les meves raons per replantejar-me alguna cosa. Però Però haig de seguir sense acceptar-los. Em
reafirmo en el que deia, per exemple, el 18 de febrer d'enguany:"Veig l'anonimat lligat a una cosa clarament inacceptable: la persecució per parlar, conversar, escriure, expressar. Ho coneixem, i ens sembla que no passa en l'actualitat. Però això només ho podem sostenir amb moltes i importants cegueses.
Bé, la veritat és que no sé si hauria de dir més; o està prou clar.
Em sembla que mentre no siguem una societat inflexible contra persecucions i assassinats d'aquestes menes, seguiré sense acceptar els anònims al bloc."
Per solidaritat, i perquè m'horroritza les conseqüències d'aquestes pràctiques.
El problema que tinc és que em sap greu esborrar un comentari, però són més fortes aquestes raons que tinc per no acceptar anònims.
- L'altre dia vaig prendre una decisió.
-
- 29.11.2006
- Indústries i caminars.
- No és problema, ni qüestió, ni raó de continguts.
-
- 21.01.2007
- Indústries i caminars.
- Anònims.
-
- 18.02.2008
- Indústries i caminars.
- Més anònims.
-
- 18.02.2008
- Indústries i caminars.
- Comunitat interestatal mundial d'assassins i genocides impunes.
-
- 02.07.2007
- Indústries i caminars.
- Anna Politkòvskaia. Pel periodisme.
-
- 28.08.2007
- Indústries i caminars.




PD.- La normalitat fa que no vegam als afeccionats argentins amb una pancarta reinvidican els països sudamericans.