EFC |
diumenge, 25 de maig de 2008 | 23:25h
PERMETEU-ME DONAR SUPORT A JORDI ICART, DE TARRAGONA, AUTOR DE L'ESCRIT TITULAT "L'ENEMIC", PUBLICAT A "EL LECTOR ESCRIU" DEL DIARI EL PUNT (28-04-08). AL LLEGIR-LO VAIG PENSAR IMMEDIATAMENT AMB "THE ENEMY WITHIN" ESCRIT PER EL QUI VA SER FISCAL GENERAL I SENADOR DELS EUA, ROBERT F. KENNEDY, GERMÀ DEL PRESIDENT JOHN F. KENNEDY, I QUE TRACTA SOBRE LA CORRUPCIÓ EN EL TREBALL. Escriu Jordi Icart: "Parlem del poderós enemic, ara. Barcelona mai no tindrà prou aigua. Barcelona és el resultat d'anys i panys de deixar fer l'enemic. Barcelona no és sostenible. No és sostenible el model econòmic de Catalunya, que és el mateix que el del franquisme, calcat -turisme de masses d'ínfima qualitat, indústria contaminant, poc competitiva i sense valor afegit, i evidentment, la totxana. En això es basa l'economia catalana, i ara arriben les conseqüències, però ells (govern i empresaris) ja ho sabien i no han fet res..."
Efectivament. El model d'expansió econòmica del franquisme continua vigent en gran part d'una Espanya on les aspiracions de llibertat, democrà-
cia i progrès no els han tret gaire la son. "Ja ens trobem bé tal i com estem". Perquè canviar res? "Què inventen ellos", "podreis tener la fuerza
pero no la razón", deia Unamuno. Durant tots els mesos -interminables- que
va durar el debat de l'Estatut i en una infernal campanya contra Catalunya -mai vista en una monarquia parlamentària europea- varem veure amb quina
classe d'Espanya té que conviue -per la força- la nació catalana. Ens han impossat un desenvolupament econòmic més propi d'una dictadura bananera que no pas d'un país europeu. Turisme de masses d'una qualitat cada vegada més baixa; indústria débil i amb poca innovació; abandó i destrucció
dels masos com a unitat d'explotació agrícola modernitzada, rendible i de suport a la pagesia; la destrucció progressiva de la que va ser la indústria més forta de Catalunya: el suro; una implacable especulació del sòl que ens
ha portat a la destrucció de terres de cultiu, paisatge, parcs urbans i, sembla, del mateix sector urbanístic. S'han venut el país. Només es parla de sol, platges, ponts festius, vacacions, vols de baix preu i del futbol de gran alçada convertit en un espectacle de mercadeix.
Si no podem disposar dels diners de tota la fortalesa recaptatòria dels impostos generats a Catalunya, de qué ens serveix l'autonomia? No veuen que en el nom d'una solidaritat malentèsa s'ha instituit una actitut rapinyaire crònica i ancestral? I pel que fa a la inflació, la de Catalunya és la més alta de la Comunitat Europea. Els pagesos han denunciat que els preus dels seus productes en els centres comercials, són sis vegades més cars del que els paguen a ells. Cal adoptar mesures polítiques per a combatre la inflació. Totes aquestes coses són causa d'una creixent injustícia social i d'un menyspreu a la democràcia. Finalment, ens remarca Jordi Icart: "Aquest és el país que han fet, els que parlen orgullosos que n'arriben a ser, d'empre-
nedors, els catalans. Permeteu-me que ho dubti. Potser vam ser empre-
nedors en el passat, però d'allò ben poca cosa queda. D'ençà dels anys quaranta, d'emprenedors hem passat a experts en diners fàcils, i així ens va tot. El model econòmic que ha creat aquesta Barcelona no és sostenible, els diners fàcils no són sostenibles i ens duran a la ruïna. El model econòmic de Catalunya, aquest és el gran i poderós enemic, prou
mentides!
Si us plau, polítics procedents de les universitats d'elit i privilegiats cultu-
ralment, políticament o econòmicament, reaccioneu d'una vegada. Salvem Catalunya.
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Efectivament. El model d'expansió econòmica del franquisme continua vigent en gran part d'una Espanya on les aspiracions de llibertat, democrà-
cia i progrès no els han tret gaire la son. "Ja ens trobem bé tal i com estem". Perquè canviar res? "Què inventen ellos", "podreis tener la fuerza
pero no la razón", deia Unamuno. Durant tots els mesos -interminables- que
va durar el debat de l'Estatut i en una infernal campanya contra Catalunya -mai vista en una monarquia parlamentària europea- varem veure amb quina
classe d'Espanya té que conviue -per la força- la nació catalana. Ens han impossat un desenvolupament econòmic més propi d'una dictadura bananera que no pas d'un país europeu. Turisme de masses d'una qualitat cada vegada més baixa; indústria débil i amb poca innovació; abandó i destrucció
dels masos com a unitat d'explotació agrícola modernitzada, rendible i de suport a la pagesia; la destrucció progressiva de la que va ser la indústria més forta de Catalunya: el suro; una implacable especulació del sòl que ens
ha portat a la destrucció de terres de cultiu, paisatge, parcs urbans i, sembla, del mateix sector urbanístic. S'han venut el país. Només es parla de sol, platges, ponts festius, vacacions, vols de baix preu i del futbol de gran alçada convertit en un espectacle de mercadeix.
Si no podem disposar dels diners de tota la fortalesa recaptatòria dels impostos generats a Catalunya, de qué ens serveix l'autonomia? No veuen que en el nom d'una solidaritat malentèsa s'ha instituit una actitut rapinyaire crònica i ancestral? I pel que fa a la inflació, la de Catalunya és la més alta de la Comunitat Europea. Els pagesos han denunciat que els preus dels seus productes en els centres comercials, són sis vegades més cars del que els paguen a ells. Cal adoptar mesures polítiques per a combatre la inflació. Totes aquestes coses són causa d'una creixent injustícia social i d'un menyspreu a la democràcia. Finalment, ens remarca Jordi Icart: "Aquest és el país que han fet, els que parlen orgullosos que n'arriben a ser, d'empre-
nedors, els catalans. Permeteu-me que ho dubti. Potser vam ser empre-
nedors en el passat, però d'allò ben poca cosa queda. D'ençà dels anys quaranta, d'emprenedors hem passat a experts en diners fàcils, i així ens va tot. El model econòmic que ha creat aquesta Barcelona no és sostenible, els diners fàcils no són sostenibles i ens duran a la ruïna. El model econòmic de Catalunya, aquest és el gran i poderós enemic, prou
mentides!
Si us plau, polítics procedents de les universitats d'elit i privilegiats cultu-
ralment, políticament o econòmicament, reaccioneu d'una vegada. Salvem Catalunya.
ENRIC FIGUERAS
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Imagine que cap ciutadà connacional, mínimament, entenimentat voldrà -ni podrà- tornar a la indústria ni del suro, ni de la taronja ni a moure les aspes del molins de vent de la plana mallorquina.
Senzillament perquè el Zeitgeist d'aquesta societat ja es mou en uns viaranys de nivell global planetari, ni que siga contracor de massa de molts d'ells. L'Arcàdia aquella "n'existe point, jamais".
Cordialment.