Sembla ser que en la nòmina del proper mes de juny ens retornaran 200 (en realitat és una deducció de l'IRPF) dels 400 euros promesos en plena campanya electoral pel Sr. Rodríguez Zapatero.
Els altres 200 seran abonats a partir de la nòmina del mes de juliol fins el desembre, o alguna cosa així, a raó de 33,3 euros mensuals. Fins aquí la cosa no tindria més història que el compliment d'una promesa electoral, que per la seva pròpia característica i singularitat feia impossible no complir-la i que el ministre Solbes ja ha avisat que deixarà les arques de l'Estat buides i pelades, a pesar de que aquest recaptarà aquest 2008 158.757 milions d'euros, el 4,2 % més que l'any 2007.
Com recuperarà l'estat el seu famós superàvit fiscal? Evidentment gravant amb més impostos les, cada vegada més perjudicades, econòmies familiars i els treballadors per compte d'altres. Una de les noves mesures (entre d'altres) serà l'augment de "només"un 11,3% les tarifes elèctriques (gràcies per no augmentar-nos el 30%!), a partir del mes de juliol, amb el que els ingressos de l'estat en concepte de recaptació de l'IVA de les factures electriques augmentaran molt significativament, per tant aquells que creien que la mesura dels 400€ era gratuïta, altruista, progressista i socialment justa eren uns innocents, perquè en la factura d'electricitat del mes de juliol ja els començarem a tornar. Què poc dura l'alegria a la casa del pobre!.
Tanmateix més d'un milió de persones es veuran afectades per la desaparició de les tarifes elèctriques nocturnes (no hi haurà diferencies amb les diürnes), amb el que l'IVA que recaptarà l'estat, en aquest sector, serà espectacular. Només amb aquesta mesura en un any gairebé recuperan els famosos 400 euros i n'haurem pagat uns quants més.
Si a tot això hi afegim que segons l'OCDE Espanya és en aquest moments el país de la Unió Europea que aplica major presió fiscal (calculadora d'impostos) sobre els sous (si un mileurista cobra aproximadament 19.000 euros bruts anuals, l'empresa desemborsa per la totalitat del seu treball uns 24.890€, dels que el pobre treballador només en rep 13.400€), podem albirar uns mesos i/o anys de penúries econòmiques per els contribuents i anys de tornar a omplir el calaix per part de l'estat. I dintre de quatre anys, que feble és la memòria!, estaran en disposició de tornar a fer promeses enganya babaus. Perdó, volia dir progressistes.
un pregunta, i els autónoms que els hi tornaràn el 400 € ?
salut