En el marc de l’exposició La mar de llengües, que organitza Lingua Món – Casa de les Llengües a la plaça de la Universitat de Barcelona, ahir es va fer la presentació del llibre del catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva.
En el seu llibre, Moreno Cabrera fa una crítica, des de la lingüística, al nacionalisme lingüístic, en concret al nacionalisme imperialista de llengües com el xinès, l’indonesi, el rus, el francès, l’anglès i, òbviament, l’espanyol. Moreno es centra en aquest darrer cas perquè, com ell mateix diu, és el que millor coneix. Després de llegir el llibre i després d’escoltar amb quina passió defensa la igualtat de totes les llengües, no ens pot estranyar que certa premsa espanyola el consideri pràcticament un traïdor. Però és més, a l’acte, Antonio Robles (de Ciutadanos) i alguns col·legues seus han volgut fer explícit, d’una forma nerviosa i ratllant, a voltes, l’agressivitat, que a Catalunya el català era una llengua imperialista. La resposta de Moreno Cabrera ha estat clara i contundent: el català seria imperialista si es volgués imposar a Granada o a Galícia, voler ser la llengua del seu propi territori no en té res, ni d’imperialisme ni del nacionalisme lingüístic del qual ell parla...
En el llibre, ell propòsit de Moreno Cabrera és combatre els usos polítics de la lingüística, especialment aquells que pretenen justificar que hi ha llengües que són, intrínsecament, superiors a les altres i que, per aquest motiu, han esdevingut llengües nacionals. Aclareix que no va en contra de l’espanyol, sinó contra la ideologia nacionalista espanyola, que és profundament agressiva i que es presenta amagada dient que els nacionalistes són els altres.
El llibre s’articula en sis capítols. En el primer, Lengua y nación: aspectos sociales y lingüísticos, analitza, entre d’altres, aspectes com el fals darwinisme lingüístic (que permet justificar tantes injustícies) i conceptes que tant han estat manipulats com són els de llengua i dialecte, i el de llengua estàndard. En un segon, Nacionalismo lingüístico, reflexiona sobre el nom de la llengua nacional, que en el cas que ens ocupa ens explica com es va passar del castellà a l’espanyol, i com aquest aquesta llengua nacional és presentada com quelcom de superior a les altres llengües. En el tercer, Nacionalismo lingüístico y colonialismo, tracta temes com la llengua companya de l’imperi colonial, l’assimilació dels pobles considerats “primitius” (i que sort en tenen de poder aprendre una llengua de debò). En el quart, Nacionalismo lingüístico e imperialismo, analitza la relació entre llengua i imperi econòmic (superada ara l’etapa del colonialisme) i destapa la ideologia castellanocèntrica, dirigida des de Madrid, tant de la Real Academia Española com del Instituto Cervantes, al qual no dubta de titllar de megalòman en la seva tossuderia de presentar l’espanyol com la llengua internacional amb més projecció. En el cinquè, Lingüística y nacionalismo lingüístico, veiem com una part dels lingüistes s’han posat al servei del nacionalisme lingüístic i com s’usen els conceptes i termes tècnics de la ciència per donar credibilitat científica a determinades posicions polítiques. I, finalment, un sisè capítol, on analitza l’estudi de J.C. Herreras, Lenguas y normalización en Espanya (Gredos, 2006), ja que és un bon exemple de les noves formes que adopta el nacionalisme lingüístic espanyol, el qual, amb abundància de dades pertinents i ben estructurades, distorsiona greument la realitat sociolingüística de les comunitats autònomes amb llengua pròpia. Com a rèplica, Moreno Cabrera defensa la política lingüística educativa de Catalunya si es vol acabar amb la idea que el castellà és la llengua realment útil i les anomenades llengües cooficials no són més que una molèstia i una rèmora..
Són especialment interessants els apartats en què demostra el nacionalisme, quasi racista, d’autors com Menéndez Pidal, Alvar o Gregorio Salvador, els quals s’han entossudit a defensar la superioritat de la llengua espanyola com a causa de la seva expansió primer a la península i després a Amèrica, i que, com sabem, són a la base del pensament que ha portat a dir que el castellà mai no s’ha imposat per la força.
En definitiva, un llibre que intenta desemmascarar els usos ideològics dels conceptes lingüístics per part del nacionalisme lingüístic espanyol i on l’autor defensa sense embuts la igualtat de totes les llengües.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
