per Francesc Foguet i Boreu. Professor de literatura a la UAB.
La consulta d’El baròmetre de la comunicació i la cultura del 2001, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (www.fundacc.org), demostra que el Pla d’Urgell es troba, en termes d’audiència i consums culturals, en els nivells més baixos respecte a la resta de les comarques catalanes. Ens situem, per exemple, en franges irrisòries de lectura de premsa diària, de revistes o de publicacions periòdiques. Només una dada: entre les revistes setmanals més llegides hi ha dues publicacions, de caire rosa i sensacionalista, que no cal llegir: Pronto i Hola. Les xifres sempre són tan relatives com simptomàtiques.
Les biblioteques dels pobles del Pla d’Urgell són també un bon baròmetre dels hàbits de consum cultural. Bona part dels usuaris hi van a buscar pel·lícules per amenitzar els caps de setmana i, entre els lectors, una aclaparadora majoria tria els llibres més comercials o mediàtics. Com em comentava una bibliotecària, lleugerament ruboritzada, les novetats dels escriptors catalans no interessen a gairebé ningú. La política suïcida de la xarxa de biblioteques ha contribuït a aquesta situació: entestada a convertir la biblioteca en un hipermercat de consum cultural, s’ha limitat a desfer-se dels fons i a adquirir allò que el mercat ja ofereix, no pas a ser un complement per donar viabilitat a les propostes editorials més agosarades o més sòlides.
No tot són, tanmateix, notícies tan deplorables. Darrerament, un grup d’historiadors, cronistes, erudits, professors i altres espècies similars ha començat a treballar per a la creació d’un Centre d’Estudis del Pla d’Urgell. És una iniciativa magnífica, necessària per a la comarca. La dinamització cultural endegada pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent, el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Centre d’Estudis del Vilosell o la revista Urtx, entre d’altres, són referents viables que poden servir de model per a un fòrum de trobada dels estudiosos del Pla d’Urgell.
El projecte de creació d’un grup d’estudis per a la comarca, que hauria de disposar d’ajuts institucionals i integrar-se de seguida en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vol ser un espai comú, obert a tots els investigadors locals de disciplines diverses i consagrat a organitzar trobades de recerca, miscel·lànies d’estudis, exposicions, etc. Al capdavant d’aquesta iniciativa, hi ha un nucli impulsor constituït per persones amb noms i cognoms: Josep Maria Cabau, Josep Camps, Jordi Domingo, Sebastià Garralón, Esteve Mestre, Jordi Soldevila, Esther Solé i Joan Yeguas. Desitgem de tot cor que el Centre d’Estudis del Pla d’Urgell sigui una realitat esponerosa i fructífera, de llarga vida.
La consulta d’El baròmetre de la comunicació i la cultura del 2001, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (www.fundacc.org), demostra que el Pla d’Urgell es troba, en termes d’audiència i consums culturals, en els nivells més baixos respecte a la resta de les comarques catalanes. Ens situem, per exemple, en franges irrisòries de lectura de premsa diària, de revistes o de publicacions periòdiques. Només una dada: entre les revistes setmanals més llegides hi ha dues publicacions, de caire rosa i sensacionalista, que no cal llegir: Pronto i Hola. Les xifres sempre són tan relatives com simptomàtiques.
Les biblioteques dels pobles del Pla d’Urgell són també un bon baròmetre dels hàbits de consum cultural. Bona part dels usuaris hi van a buscar pel·lícules per amenitzar els caps de setmana i, entre els lectors, una aclaparadora majoria tria els llibres més comercials o mediàtics. Com em comentava una bibliotecària, lleugerament ruboritzada, les novetats dels escriptors catalans no interessen a gairebé ningú. La política suïcida de la xarxa de biblioteques ha contribuït a aquesta situació: entestada a convertir la biblioteca en un hipermercat de consum cultural, s’ha limitat a desfer-se dels fons i a adquirir allò que el mercat ja ofereix, no pas a ser un complement per donar viabilitat a les propostes editorials més agosarades o més sòlides.
No tot són, tanmateix, notícies tan deplorables. Darrerament, un grup d’historiadors, cronistes, erudits, professors i altres espècies similars ha començat a treballar per a la creació d’un Centre d’Estudis del Pla d’Urgell. És una iniciativa magnífica, necessària per a la comarca. La dinamització cultural endegada pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent, el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Centre d’Estudis del Vilosell o la revista Urtx, entre d’altres, són referents viables que poden servir de model per a un fòrum de trobada dels estudiosos del Pla d’Urgell.
El projecte de creació d’un grup d’estudis per a la comarca, que hauria de disposar d’ajuts institucionals i integrar-se de seguida en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vol ser un espai comú, obert a tots els investigadors locals de disciplines diverses i consagrat a organitzar trobades de recerca, miscel·lànies d’estudis, exposicions, etc. Al capdavant d’aquesta iniciativa, hi ha un nucli impulsor constituït per persones amb noms i cognoms: Josep Maria Cabau, Josep Camps, Jordi Domingo, Sebastià Garralón, Esteve Mestre, Jordi Soldevila, Esther Solé i Joan Yeguas. Desitgem de tot cor que el Centre d’Estudis del Pla d’Urgell sigui una realitat esponerosa i fructífera, de llarga vida.
