En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Hi han molta mena d'actes, en els darrers dies no hi ha manera de que deixin d'enviar convidades a fer l'acte. Passem una época molt asexual.
La gent catalanista i d'esquerres, la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya, ens trobem en una etapa de reconeixement personal. Una etapa de consolidació, d'anar a per totes en una partida de cartes. O caixa o faixa. Tot o res. I ja veurem com acaba el tot plegat. El mail, nit i dia, no deixa de rebre convocatòries i butlletins informatius. Tots fan alguna. Una darrera un altre. Gent d'esquerra, ERC Futur, Esquerra Independentista i Reagrupament. Tots diuen tenir el filó que fins ara cap havia trobat abans i això que la majoria, per no dir tots, ja estaven enmig del fregall. Que canviarà quelcom?. Sort tenim que la premsa espanyolista ha trobat una nova beta on treure suc i apunten a les espanyes per a donar-nos un respir. Si més no, s'apropa el proper dia 7 de juny i ningú ens treu de polleguera en els darrers dies. Ens deixen fer. Encara tindrem que donar les gràcies al Mariano?.
I a tot això, uns i altres es barallen i els sociates treuen suc i disfruten cada dia més i més. Ho han aconseguit. Fan i desfan tot i més. Com això no s'acabi aviat, ens deixaràn amb una ma devant i l'altre darrera, si és que no ho estem ja. Zapatero s'esmola la punta dels dits.
Potser us penseu que si ERC ho fa be, molt be, ens deixaran en pau i en dirán que be que ho fan aquests nois? L'únic partit amb els comptes i subvencions clars i que s'autofinancia amb les quotes dels militants i els càrrecs de confiança és ERC i ens varen crucificar. L'únic partit assembleari en el que el militant decideix és ERC i ens titllen d'immadurs. L'únic partit que fa primàries per escollir els seus dirigents és ERC i ho tracten de "guirigall"... i així fins l'infinit. Tots els mitjans tenen amo i cap és d'ERC. Tothom ens apunta i dispara perque som el que som i fem por. Prou d'amagar el cap sota la pluja mediàtica. Hem de treure pit i cridar als quatre vents el que som. Si nosaltres mateixos som els primers en llençarnos merda al damunt, ja ens han "liquidat". Ens equivoquem, fem cosas malament, ens barallem... però som l'únic partit que volem canviar la societat per fer-la millor, més solidària, més justa socialment, per fer de Catalunya un lloc millor per viure-hi. Ens ho creiem i treballem per dur-ho a terme. Som humans però, ara per ara, els únics que treballem pel País. Els altres ho fan per si mateixos i pel poder. Fem-ho arribar a la gent i deixem-nos de plorar i llepar-nos les ferides. Som el que som i n'hem d'estar orgullosos. Si no fem arribar aquest missatge a la gent, ningú ho farà per nosaltres. Ens queixem que el "catalanet" no vol soroll, que s'acoquina i nosaltres fem el mateix?
El govern és el govern i és bó tindre aspiracions de govern.
Anònim |
dimarts, 27 de maig de 2008 | 04:05h
Però compte, ERC té que tornar a les seves essències genuïnes de la seva pròpia naturalitat i deixar-se de pactes -que en inferioritat significa claudicació, abdicar o renúncia- i cecar la seva pròpia alternativa de govern pel seu camí.
En compter d'anar al darrere de molletes de pa que ens acaben duïent al desengany general.
Hi han molta mena d'actes, en els darrers dies no hi ha manera de que deixin d'enviar convidades a fer l'acte. Passem una época molt asexual.
Tots els mitjans tenen amo i cap és d'ERC. Tothom ens apunta i dispara perque som el que som i fem por. Prou d'amagar el cap sota la pluja mediàtica. Hem de treure pit i cridar als quatre vents el que som. Si nosaltres mateixos som els primers en llençarnos merda al damunt, ja ens han "liquidat".
Ens equivoquem, fem cosas malament, ens barallem... però som l'únic partit que volem canviar la societat per fer-la millor, més solidària, més justa socialment, per fer de Catalunya un lloc millor per viure-hi. Ens ho creiem i treballem per dur-ho a terme. Som humans però, ara per ara, els únics que treballem pel País. Els altres ho fan per si mateixos i pel poder. Fem-ho arribar a la gent i deixem-nos de plorar i llepar-nos les ferides. Som el que som i n'hem d'estar orgullosos. Si no fem arribar aquest missatge a la gent, ningú ho farà per nosaltres.
Ens queixem que el "catalanet" no vol soroll, que s'acoquina i nosaltres fem el mateix?
En compter d'anar al darrere de molletes de pa que ens acaben duïent al desengany general.