Els
tatuatges em semblem missatges que s'envia un mateix a aquell que
serà d'aquí uns anys. Semblen fets per obligar-te a
fidelitats impossibles. Com t'has de sentir llegint el nom d'algú
gravat a la teva pell vint anys després de no veure'l o
rellegir, cada cop que et dutxes, una sentencia filosòfica que
ara ja no significa res però que no volies oblidar i que tenia
que ser la teva guia. Avui he vist una noia amb un ninot de dibuixos
animats tatuat a l'espatlla. Què es deu voler dir?
Aquest cap
de setmana hem celebrat els cinquanta anys d'una amiga, dels que
érem a la festa potser una bona dotzena els conec des que
tenia disset o divuit anys. Fa vertigen pensar com hem canviat. Sort
que no portem tatuatges que ens obliguin a res i així amb els
anys hem intentat ser més amables, lleugers, frívols,
bons i divertits, a valorar més la llibertat que la igualtat.
M'ha semblat que tots plegats ens hem tornat més
nacionalistes.
