rpala |
dimarts, 27 de maig de 2008 | 10:57h
Hi ha gèneres extremadament impermeables a l'ús de la llengua catalana, i un d'aquests és l'electrònica. Per què passa això? Per què la llengua s'ha desenvolupat amb relativa normalitat en el rock, l'ska o el punk i en canvi els diferents rams de l'electrònica en català sovint es veuen reduïts a les entranyables quatre parets del Fona? Cadascú deu tenir la seva teoria al respecte. Jo penso que és degut a que hi ha una percepció general que el català és un idioma poc modern, caduc, sense res nou a aportar, només per al consum propi dels indígenes de per aquí. I per tant, els artistes que practiquen això de les "músiques avançades", facin o no música cantada, s'adscriuen directament a les escenes que tenen per referent Espanya o, el que és el mateix, aquesta Barcelona desclassada i pretesament cosmopolita que de tant anacional que vol ser acaba sent espanyola. Per això és tan imprescindible que apareguin artistes com Guillamino, que ara presenta el seu tercer disc en solitari: Les minves de gener (BankRobber, 2008). En voleu saber una mica més?"Guillamino és algú a qui cal vigilar", escrigué Gilles Peterson, de la BBC, arran del llançament japonès del músic barceloní. "Ho té tot: soul, beats, veu, idees"... I tot això és el que trobareu a Les minves de gener, un maridatge entre electrònica i música negra que ha comptat amb Dive Dibosso (7 Notas 7 Colores) a les mescles i que situa aquest polifacètic personatge en un punt central de les noves tendències musicals que es couen als Països Catalans.
Les minves de gener és un fenomen típicament mediterrani. Al gener, el nivell del mar baixa ntoablement en situacions anticiclòniques. La garota ho pateix especialment, en quedar sobtadament fora de l'aigua. "Les minves de gener ens remeten també a certa bonança impròpia de l'hivern, que fa sommiar amb l'arribada de la primavera llunyana, tal com a glossar el poeta Joan Maragall", explica Guillamino. Això és el que entusiasma del personatge: que sigui capaç de fusionar les influències de Maragall o Pere IV amb les de De la Soul o The Roots. Un músic que ha aconseguit reconeixement internacional (es veu que els japonesos van bojos amb el tema) i que es prodiga en múltiples rams (des de l'encontre poèticohip-hoper En/doll, amb Josep Pedrals, fins a l'experiment electronico-sardanístic Música de ball). Ja sigui en català o en anglès, Guillamino fa electrònica d'autor, amb ànima, groove i calidesa, profunda, ancestral i a l'hora terriblement d'ara i d'aquí. Però d'ara i d'aquí de veritat.
[Si el voleu veure en directe i teniu esperit heroïc, el Primavera Sound l'ha programat a les 12 del migdia de dissabte al Parc Joan Miró amb part de l'escuderia BankRobber (Le Petit Ramon i El Chico con la Espina en el Costado)]
Les minves de gener és un fenomen típicament mediterrani. Al gener, el nivell del mar baixa ntoablement en situacions anticiclòniques. La garota ho pateix especialment, en quedar sobtadament fora de l'aigua. "Les minves de gener ens remeten també a certa bonança impròpia de l'hivern, que fa sommiar amb l'arribada de la primavera llunyana, tal com a glossar el poeta Joan Maragall", explica Guillamino. Això és el que entusiasma del personatge: que sigui capaç de fusionar les influències de Maragall o Pere IV amb les de De la Soul o The Roots. Un músic que ha aconseguit reconeixement internacional (es veu que els japonesos van bojos amb el tema) i que es prodiga en múltiples rams (des de l'encontre poèticohip-hoper En/doll, amb Josep Pedrals, fins a l'experiment electronico-sardanístic Música de ball). Ja sigui en català o en anglès, Guillamino fa electrònica d'autor, amb ànima, groove i calidesa, profunda, ancestral i a l'hora terriblement d'ara i d'aquí. Però d'ara i d'aquí de veritat.
[Si el voleu veure en directe i teniu esperit heroïc, el Primavera Sound l'ha programat a les 12 del migdia de dissabte al Parc Joan Miró amb part de l'escuderia BankRobber (Le Petit Ramon i El Chico con la Espina en el Costado)]
Ja tenia ganes d'un altre disc 100% Guillamino i Les Minves de gener és un gustàs !!!
que passaria si tingues mes recursos? quin perill, hehe
Damià Bonet i companyia: http://www.myspace.com/damiaboneticompanyia